| Abstract | Durant el curs acadèmic 2022-23, he tingut l'oportunitat d'impartir Història del Disseny Industrial a un grup d'alumnes del 1r curs del Cicle Superior de Modelisme de l'Escola Massana de Barcelona.
La relació amb l'alumnat va anar canviant a mesura que pasaven les setmanes, i, a mida que ens vam anar coneixent, vaig detectar diferents sensibilitats dins del grup, i, inclús, diria que oposades en quant a la relació que establien amb el fruit del seu treball.
El "producte" pot ser entès com quelcom funcional i, si s'escau, a més a més estètic, i pot ser, també, un element d'extrema bellesa que compleixi, així i tot, amb una perfecta funció pràctica.
Les sessions referides a les innovacions tecnològiques, els pensaments filosòfics, els corrents estètics que s'han anat succeïnt al llarg d'una Història plena de condicionants i limitacions; tot plegat perseguia un objectiu: Consolidar uns coneixements lineals, bàsics i suficients com per saber ubicar i entendre qualsevol "producte" que se'ls demanés, si més no, en termes generals.
Aquest plantejament, però, tot i ser molt interessant i infinitament fascinant, em va generar un conflicte de base: Com podien aquestes persones, que s'estaven formant per ser, en el futur, les responsables de dissenyar tot allò que ens envolti, cenyir-se exclusivament a la part material, funcional i estètica dels productes?
Em vaig plantejar com ho podria fer per, sense deixar de banda el curriculum ni perjudicar el pla d'estudis aprovat, obrir-los una petita finestra que els permetés obtenir una nova mirada.
Em va semblar que, entre tantes sensibilitats i interessos, els resultaria enriquidor prendre consciència de la relació inherent que hi ha entre un disseny i la cultura que el genera, el gaudeix i, sovint, fins i tot el defineix.
Vaig oferir-los una ràpida presentació, molt visual, en què la imatge i la paraula els van despertar un interès, potser més per la sorpresa que pel contingut en si mateix, però, en qualsevol cas, s'hi van implicar. A partir d'aquí vam iniciar un debat obert que ens va permetre buscar i acordar unes definicions bàsiques sobre què és el producte, el disseny, la identitat (individual i col·lectiva), la cultura, la globalització... No vam anar a buscar definicions acadèmiques, "només" vam fer quelcom nou, es van aturar, sense cap terminal digital a mà, i van reflexionar sobre el per què d'un o altre disseny i també per què les identitats culturals s'asssocien a uns models estètitcs determinats.
Els vaig donar accés al llibre digital editat per la Universidad Autónoma de Aguascalientes, México, 2018; escrit per diferents autors i coordinat per Ricardo López-León, Contexto y Diseño. El binomio invisible; i els vaig demanar que en llegissin els dos primers capítols (Un pensamiento original para la interpelación del contexto y prácticas del diseño, de Claudia Mosqueda Gómez; i El diseño en los escenarios de las humanidades digitales: Tres registros psíquicos sobre tecnología, lenguajes y sentido, de Blanca Estela López Pérez). També els vaig donar accés al capítol Identidades del llibre El diseño en la vida cotidiana, de John Heskett, publicat per Gustavo Gili, 2005.
Finalment els vaig encomanar una proposta que els va deixar una mica descol·locats, si més no inicialment; havien de plantejar, de manera individual, un disseny que pensessin que podria modificar, en qualsevol sentit, el concepte d'una identitat col·lectiva, no d'una individual.
Per a la qualificació vaig tenir en compte la participació en el debat i la dedicació que van posar durant l'elaboració de la proposta, així com el resultat final. Els vaig elaborar una rúbrica per tal que sabessin quins eren els paràmetres avaluables.
He de dir que em va caldre explicar més d'un, i dos, i tres cops, fins i tot, què era el que els estava proposant perquè no acabaven d'entendre què els deia ni, encara menys, què tenia a veure tot allò amb el disseny industrial. Però aquest petit caos inicial va anar-se esvaïnt i van accedir a "jugar" amb mi i a pensar en un altre context. Finalment, entre les propostes n'hi va haver algunes d'excel·lents.
Crec que cal polir la "posada en escena", però valoro molt positivament l'experiència; malgrat les reticències inicials, aquesta situació d'aprenentatge els va permetre obrir-se a un nou univers d'idees que els acabà atrapant.
|
|---|
