Santa Llúcia una eina de resistència subalterna.

Malgrat el pas del temps, després de centennis i generacions, el Barri Gòtic continua presenciant com cada 13 de desembre els seus carrers esdevenen curulls de gentada que, malgrat el fred, s'alinea en fileres a l'espera d'entrar a la capella de Santa Llúcia de la Catedral de Barcelona. La diada, segons la tradició cristiana, celebra el martiri i miracle de Santa Llúcia, qui gràcies a la mà de Déu recuperà la vista després d'haver perdut els ulls durant la flagel·lació. Precisament a causa de l'imaginari que envolta la figura, el culte a la santa és especialment celebrat per aquells, que per motiu del seu ofici, depenen de la seva vista per a poder subsistir. Sastres, costureres, modistes, arquitectes i més recentment informàtics acudeixen a la capella per a prevenir la pèrdua de la vista: "Que Santa Llúcia et conservi la vista!". La particular demografia dels devots, i en especial la seva extensa feminitat, converteixen el culte en un objecte d'interès pel que fa a les expressions espirituals de segments subalterns de la societat. Així doncs, partint de la premissa que els devots de Santa Llúcia emprenen el repertori devocional catòlic com a vehicle d'expressió de les seves preocupacions vinculades a la seva condició social, aquesta recerca es plateja examinar les pràctiques i dinàmiques discursives que envolten el culte en tant que subalternes i divergents a les estructures de la fe i les pràctiques normatives i institucionals.