| Abstract | El meu propòsit en aquesta comunicació és analitzar com, dins de les anomenades “noves espiritualitats” vinculades als moviments New Age, l’entorn natural ha estat re-representat i re-simbolitzat prenent una dimensió doble: escenari per als rituals però, alhora, element sacralitzat i de culte. Un espai sagrat en el que l’individu, a través del ritual, cerca la seva sanació i el seu benestar, en un contínuum pel qual la individualitat és inseparable de la societat i del conjunt de la humanitat alhora que de la Terra en tant que entitat amb atributs humanitzats. En aquest context, la sanació de l’individu contribueix a la sanació social, de la humanitat i de la Terra fent pujar el que s’anomena la “vibració” o “l’estat de consciència”.
Els rituals de sanació que es desenvolupen als espais naturals es vertebren a partir de diverses nocions i creences: la representació dels éssers humans com a éssers de llum encarnats, l’existència d’un entramat energètic que vincula l’ésser humà amb l’entorn -i tots els existents que l’habiten- i amb la multidimensionalitat on, més enllà del pla terrenal, existeixen plans d’alta consciència habitats per d’altres éssers de llum que, com l’ésser humà, transiten d’un pla a un altre i que són presents durant els rituals. Si l’entorn natural esdevé l’espai sagrat de realització dels rituals, determinats elements de la natura s’hi incorporen en diverses consideracions: els arbres, les roques i els cristalls els hi són atribuïts propietats energètiques que interactuen amb l’ésser humà i entre ells i, alhora, també se’ls hi atribueixen diferents graus de vibració i consciència, essent les roques i els cristalls de més baixa vibració i consciència que els arbres; a l’aigua (rius, mars i oceans) se l’hi atribueix una capacitat purificadora i, juntament amb els boscos, ambdós, són espais on resideixen éssers de llum sovint provinents de diverses mitologies i folklores (fades, sirenes o déus) i animals com les balenes o els dofins, els cérvols, els ocells o qualsevol altre animal de bosc amb els quals també s’estableix connexió energètica. Amb tots aquests elements de la natura i éssers es pot establir una relació directa de comunicació a través de la canalització, eina que és utilitzada durant els rituals per tal de poder “baixar informació”, és a dir, rebre la informació o els missatges que tots aquests existents a la natura volen fer arribar als éssers humans. En aquest marc, les formes d’expressió dels rituals poden ser diverses, anant des de les meditacions grupals, els treballs de sanació de la Mare Terra, els passejos en silenci, les celebracions dels solsticis o equinoccis o els rituals del foc.
A partir de l’etnografia feta en aquests rituals celebrats en els entorns naturals de Catalunya, abordaré l’anàlisi de com la noció de persona va més enllà de la individualitat i està connectada amb l’entorn i amb els éssers que l’habiten alhora que amb els espais i els éssers multidimensionals portant a que aquesta connexió es faci visible, palpable i transcendent en els rituals que tenen l’objectiu de sanar individualment, col-lectivament i multidimensionalment.
|
|---|
