Benvingudes a la gestió de comunicacions.
Per poder veure les comunicacions rebudes al teu Simposi, selecciona’n el títol i a continuació fes clic al botó “Cerca”.
Una vegada siguin visibles les comunicacions rebudes pots aprovar-les, rebutjar-les, editar-les o deixar-hi notes.
| Título | “Sembrar un trocito de Bolivia en Sant Cugat del Vallès”. Cultiu i solidaritat migrant en un hort urbà comunitari | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Abstract | Proposo fer una comunicació dels resultats del TFG que he presentat aquest 2023 a la Universitat de Barcelona. La investigació explora la vida d’un projecte d’hort urbà comunitari a Sant Cugat del Vallès. Durant els quasi tres anys que ha durat el projecte de l’Horta Alliberada de Sant Cugat (HA) ha sigut un espai on més de 60 famílies - la majoria migrants llatinoamericanes - han cultivat ecològicament en parcel·les de 20m2. L’espai de cultiu és una esfera on es reprodueixen pràctiques i tradicions culturals dels països d'origen, i a través de la participació a l’HA es creen i reforcen els vincles i xarxes de solidaritat entre ‘paisanos’. L’HA oferia un espai on desenvolupar diverses estratègies de subsistència, des del l’aprovisionament d'aliments fins a la generació d'ingressos addicionals. Arreu del món, migrants postcolonials cultiven a les metròpolis del nord global. Mares i Peña conceptualitzen els horts urbans com una continuació de: “decades-long struggles by communities to control their own ecological and economic futures by creating sustainable and just neighbourhoods” (2010:244). En un context de violència estructural, les hortolanes troben refugi en aquests espais, on fan créixer hortalisses i herbes aromàtiques de la seva terra d’origen. La seva participació en els horts urbans “helps remedy and compensate the many losses inflicted on them by poverty, racial discrimination, unjust immigration policies, and economic marginalization” (Hondagneu-Sotelo, 2017:16). Aquests espais, tot i acumular tensions i conflictes de pertinença també són espais on nouvinguts i locals poden intercanviar producció i crear relacions a través del cultiu i les tècniques agrícoles (Strunk i Richardson, 2017). Concebuts com a “refugis socio-ecològics”, els horts urbans comunitaris fomenten la resiliència entre els participants migrants i contribueixen al desenvolupament d’un sentiment de pertinença i connexió amb la seva identitat cultural i social i amb l’entorn local (Chan et al., 2016). Bibliografia | ||||||
| Autors |
|