Benvingudes a la gestió de comunicacions.
Per poder veure les comunicacions rebudes al teu Simposi, selecciona’n el títol i a continuació fes clic al botó “Cerca”.
Una vegada siguin visibles les comunicacions rebudes pots aprovar-les, rebutjar-les, editar-les o deixar-hi notes.
| Título | Quan t’adones que necessites algú. Envelliment, cura i soledat. | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Abstract | En aquesta comunicació, es presenta una temàtica d’investigació que emergeix d'una aproximació etnogràfica realitzada en un centre hospitalari de Barcelona i que en el moment actual està sent desenvolupada a partir de la realització d’una tesi doctoral. L’exercici precedent tenia l'objectiu de comprendre els factors socioculturals que expliquen i signifiquen les soledats de les persones grans en els processos d’hospitalització. En aquest, els hospitals es visibilitzaven com espais on la manca o fragilitat de vincles socials –sovint elevats per les idees neoliberals d’autosuficiència, autonomia individual i independència (Butler, 2006)– es traduïa en sentiments de soledat, especialment quan arran del procés de salut-malaltia es manifestava una major necessitat de cura social que no podia ser satisfeta. La fragilitat del model familista de la cura se situava com a model explicatiu, en tant que es tractaven de soledats hereves de la crisi d’una organització social de la cura que continua situant la família al centre de la seva provisió quan aquesta no sempre "hi és", i en un moment en què les demés formes institucionals que componen el care diamond (Razavi, 2007) destaquen per la seva inaccessibilitat, precarietat o absència. En aquests moments, s’està donant continuïtat a aquesta línia ampliant el marc d’anàlisi. La proposta s’està construint a partir d’una recerca orientada a llegir les soledats de persones grans en diferents àmbits d’atenció social i sanitària, com centres de serveis socials, entitats del tercer sector o centres d’atenció primària. De la mateixa manera que l’entorn hospitalari, aquests espais d’atenció es caracteritzen per ser escenaris on s’escenifiquen i manifesten transicions vitals vinculades a les soledats (Fantova, 2020) i, per tant, antropològicament privilegiats per al seu estudi. De la mà de l’antropologia i el treball social, aquesta línia de recerca pretén assenyalar que la frontera entre l’aïllament social –l’estar sol/a– i la soledat –el sentir-se sol/a– es caracteritza, en aquests contextos, per la fragilitat, fent patent la tensió entre l’anomenada soledat desitjada i la no desitjada. A més, cerca la necessitat d’aportar noves perspectives a les soledats en les persones grans, entenent-les no com un problema personal, sinó com a un fenomen lligat a un ordre social que li dona emparament (Martínez-Palacios, 2020). Referències bibliogràfiques Butler, J. (2006). Vida Precaria. El poder del duelo y la violencia. Paidós. | ||||||
| Autors |
|