Restituir, com i a qui? Els processos estatals de restitució davant el mantra de la participació comunitària

Els estats d'Europa afronten, en alguns casos des de fa dècades, processos de restitució de peces i col·leccions d'origen colonial que es troben allotjats a la seva densa xarxa de museus. Aquests processos constitueixen operacions polítiques d'abast transnacional, que gairebé sempre posen en joc les institucions diplomàtiques de dos estats, les antigues metròpoli i colònia. Es tracta, així, d'acords entre estats. I en aquesta equació, de quina manera i a quin nivell intervenen les comunitats directament interpel·lades per l'acte d'espoli? Com a titulars dels drets col·lectius sobre les col·leccions i víctimes directes d'un saqueig molts cops compulsiu i irracional, quin paper els hi reserva l'acció política entre estats? Són dipositaris últims de la custòdia, assessors d'un procés on tenen dret a vot i/o a paraula o simples figurants que legitimen un procés que els hi resulta al cap i a la fi aliè? Aquesta comunicació tracta, a partir de diverses experiències europees (holandeses, alemanyes i catalanes), d'analitzar les maneres en que les grans operacions polítiques de restitució canalitzen el debat i protesta ciutadanes que molts cops es troben a l'origen de la iniciativa política, per tal d'oferir vies de reflexió cap a una estratègia on la mobilització ciutadana i l'acció política no siguin, com sol ser habitual, termes antagonistes.