Envelliment i digitalitat: explorant la resignació i la frustració en les interaccions digitals de les persones d'edat avançada

La present comunicació reflexiona sobre els sentiments de resignació i frustració que experimenten les persones d'edat avançada quan interactuen amb la tecnologia, concretament, amb dispositius digitals com mòbils, tauletes i ordinadors. La presentació es basarà en l'estudi etnogràfic realitzat durant el període 2019-2020 amb jubilats/es britànics/es residents a les costes d'Espanya. Aquest grup d'estudi, malgrat gaudir d'una situació socioeconòmica benestant i tenir coneixements previs de navegació per internet, aplicacions de missatgeria, xarxes socials, aplicacions bancàries, etcètera, enfronta desafiaments quotidians en l'ús de dispositius digitals. En aquest sentit, es pretén aprofundir en les experiències digitals d'uns subjectes que disposen de les condicions socioculturals i materials necessàries per utilitzar els dispositius de forma eficient. Des d'un punt de vista analític, la seva posició privilegiada ens permet examinar els jubilats britànics en tant que exemple paradigmàtic de l'impacte de l'envelliment en l'ús dels dispositius digitals. Els resultats revelen que els informants, sovint, experimenten resignació i frustració durant les seves interaccions amb els dispositius, el que es pot atribuir a tres factors imbricats: En primer lloc, la mateixa tecnologia, que és un artefacte dissenyat per part de i per a una normativitat de mitjana edat; segonament, el deteriorament de les capacitats sensorials i motrius associades a l'envelliment; per últim, l'existència de prejudicis entesos com a mecanismes socialment estructurats i estructurants. A través d'aquesta anàlisi, busquem il·luminar les dinàmiques complexes que envolten l'envelliment i l'ús de la tecnologia, destacant els desafiaments als quals s'enfronten les persones d'edat avançada i les possibles implicacions en l'àmbit del disseny i de l'accessibilitat.