Velles, conflictives, curanderes, marimachos i putes. La creença popular en la bruixeria a les terres de Lleida (segles XIX i XX).

La comunicació aborda la creença en la bruixeria al món rural de Lleida i la relaciona amb determinats estigmes femenins presents en històries personals i conflictes veïnals als segles XIX i XX.
Aquest treball prové de la participació com investigadora en un projecte titulat “Se’n parlave i n’hi havie”. La cacera de bruixes al Pirineu i les Terres de Ponent", un projecte museístic i d’investigació realitzat per la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran, en el qual es van documentar persistències i pràctiques al territori lleidatà hereves de la gran persecució de persones acusades de bruixeria durant els segles XV-XVII.
Durant el treball etnogràfic, es van documentar diversos casos d’agressions, conflictes i crisis de bruixeria als segles XIX i XX a les comarques del Segrià, la Noguera, l’Urgell i la Segarra. En la seva gran majoria tenen com a protagonistes a dones, ja sigui com a objecte de l'acusació o com a acusadores.
Des d’una mirada situada en la antropologia feminista, a la comunicació s’exposaran diversos casos i perfils de dones considerades bruixes, per reflexionar i pensar sobre: 1) la relació entre maldat femenina i bruixeria (Nausia, 2020); 2) revisar les aportacions de folkloristes catalans com Violant i Simorra o Batista i Roca i 3) analitzar les crisis de bruixeria i el “mal d’ull” com a creences populars, connectades amb pràctiques rituals vinculades als cicles de la vida i la convivència veïnal (Da Martino, 1959; Lisón, 1979) en contextos de precarietat i desigualtat social, així com amb pràctiques quotidianes vinculades al curanderisme femení d’arrel catòlica, com “curar de gràcia”, realitzades per dones i que persisteixen fins a avui dia.