La pràctica sindical com a metodologia d’investigació antropològica. L’estudi de les relacions residencials de renda a través del Sindicat de Llogateres de Catalunya.

El present treball pretén fer una reflexió, no tant sobre l’antropologia dels moviments socials, en els quals el moviment, els seus actors i organitzacions son l’objecte d’estudi, sinó més aviat sobre com la pròpia pràctica militant és una via d’accés a un coneixement antropològic sobre la matèria en que aquesta intervé. En concret, la reflexió metodològica beu de l’experiència de l’autora en la seva producció d’una etnografia militant de les relacions residencial de renda a través de la participació al Sindicat de Llogateres de Catalunya. Malgrat l’objecte d’estudi de l’etnografia versa sobre les experiències d’extracció i explotació viscudes pels llogaters en un context de transició cap a una creixent híper-mercantilització dels mercats de lloguer, el treball oferirà una reflexió metodològica responent a la següent pregunta: Com la participació en l’estructura militant del Sindicat de Llogateres crea coneixement antropològic sobre les relacions de propietat en el sòl residencial? El que s’exposarà serà un intent d’articular i esbossar les qualitats metodològiques diferencials de l’etnografia militant, partint d’aquesta experiència particular.

Més enllà de plantejar dilemes, pràctics i ètics, sobre el posicionament sempre forçosament negociat entre la identitat investigadora (que es deu a unes obligacions i marcs normatius establerts per l’acadèmia) i la identitat militant (que es deu a una ètica de la organització els ideals polítics als quals es troba adscrita) el treball planteja que la pròpia intervenció social permet accedir a un coneixement social determinat que te unes funcions socials concretes. La reflexió per tant s’emmarca dins de la tradició de la “etnografia militant”, que és producte d’una crida recent, un cop més, de descolonitzar el coneixement antropològic que s’ha donat en les darreres dues últimes dècades (Juris 2008, Juris i Khasnabish 2013). En aquesta pràctica, l’etnògraf és també un militant compromès, i la producció de coneixement es fruit d’una col·laboració estreta entre activistes i investigadors, i el ‘producte’ resultant de la investigació cerca una certa forma de justírica social (Graeber 2008, Maeckelbergh 2009).

Els objectius tant de la investigació i de l’acció militant es troben alineats, en tant que ambdós son eines dirigides a superar o curar allò que les pròpies militants han identificat com a mals socials. La pràctica i la teoria queden entrelligades de tal manera que l’etnografia militant permet un tipus d’investigació molt proper a les ciències experimentals. En altres paraules, permet superar, en certa mesura, uns límits amb els quals sempre es topen les ciències socials: al impossibilitat (ètica i material) de fer experiments per a confirmar o falsar teories. La praxis militant, tot i que sovint no suposa la creació d’una realitat social paral·lela, es postula com a pràctica curadora, que prefigura mons o relacions socials que trenquen amb allò que es troba pre-establert de forma sistèmica. Prenent com a exemple la desobediència civil davant de les relacions contractuals de lloguer i del pagament de la renda, la reflexió versa sobre la possibilitat d’entreteixir dues tasques: en primer lloc, permet desnaturalitzar les relacions socials (de dominació) contingudes en les estructures socials tal i com es donen de manera hegemònica, permetent a la vegada una anàlisi crítica; i en segon lloc, permet la possibilitat de divisar transformacions possibles, fulls de ruta que surtin de la urgència i ens obrin el camp de visió cap a alternatives més emancipadores.

L’argument principal del text, és per tant, que l’estudi dels fenòmens socials –com ara l’intercanvi de mercat de lloguer, o la residència—, quan es produeix des de la resistència, revela de forma més nítida quins son els processos i relacions existents, i quines són les estructures de poder que hi imperen. L’etnografia militant permet, a través de copsar l’experiència en primera persona i de forma col·lectiva, analitzar moments de canvi social a la vegada que es divisen i es posen en pràctica alternatives.