L'educació emocional: el desmantellament de l'educació pública

En el context neoliberal, des de fa algunes dècades, l’expansió d’una cultura terapèutica que atorga un creixent valor cultural de les emocions, està promovent la psicologització de totes les esferes de la vida social i l’escola no ha quedat al marge. En consonància amb el que algunes autores han denominat ethos terapèutic (Illouz i Cabanas, 2019), les institucions educatives estan sent convocades a posar en el centre de les seves intervencions, no la transmissió de les herències culturals i els coneixements, sinó la felicitat i l’autorealització de l’alumnat. En aquesta línia, els organismes supranacionals (Banco Mundial, OCDE, UNESCO, etc.), des de fa temps, estan esgrimint informes que apunten cap a la direcció d’incoporar l’educació emocional (EE) en els currículums escolars, assenyalant que les competències emocionals i socials són elements que cada vegada seran més requerits en el marc laboral.

Aquesta comunicació pren com a objecte d'estudi dos programes d’EE que es desenvolupen a diferents centres de secundària de Catalunya. Els programes busquen fomentar les habilitats socials i competències emocionals de l’alumnat, professorat i famílies per tal d’assolir el benestar escolar i personal. Es parteix d’una investigació etnogràfica en curs desenvolupada a dos centres escolars a l’etapa educativa de secundària.

Es presentaran els principals resultats en relació als efectes que aquest tipus de programes estan tenint en la cultura escolar, posant especial atenció als desplaçaments que l’EE està generant en la dimensió acadèmica de l’escola i la figura del professorat.