Dones de neteja, assemblatges i ocupacionisme

En aquesta comunicació es focalitzarà l’atenció en la realitat d’un col·lectiu molt concret, el de personal de neteja, majoritàriament dones, i que en el conjunt de l’àmbit europeu també compta amb un percentatge important de persones immigrades. El posthumanisme, conscient de què theory making is world making (Barad, 2007: 231), atorga importància a les diferents maneres de com els humans som contínuament produïts, mitjançant forces materials, règims discursius i agències no humanes, i és aquesta la perspectiva que s’adoptarà per fer una ullada al món de les netejadores.
Quant a la metodologia, aquest treball parteix de la idea deleuziana de l’encounter. Deleuze concebia el pensament com un moment creatiu que sorgeix quan la ment es topa amb allò desconegut o estrany que ens força a pensar (Olsson, 2009: XIX). Aquest és l’empiricisme de Deleuze, aquell que entén el pensament com creat mitjançant encontres. A partir de la nostra pròpia experiència amb les dones de fer feina, i les converses i entrevistes que hem realitzat amb algunes persones representatives d’aquest col·lectiu, hem pogut anar experienciant encontres dels quals emergien idees que en el curs d’aquest treball hem intentat digerir i codificar segons conceptes que s’elaboren dins del marc posthumanista. I tal com és propi de les estratègies metodològiques posthumanistes, a la recerca de dades empíriques s’ha atorgat una especial importància a identificar assemblatges, relacions, afectes i territorialitzacions.
Una qüestió obligada en tractar la temàtica de la dona de neteja des d’una perspectiva posthumanista és el menysteniment social que té la feina de netejadora i de retruc les seves professionals. Està clar que quan pensem en aquell idealitzat “home de Vitruvi”, ben marcat en el moll de l’ós de l’humanisme, veiem que aquest no té res a veure amb la imatge que ens fem de la dona de fer feines. Conceptes que formen part de l’entramat conceptual humanista com “humà” o “individu” són pregonament normatius i com a tals són instruments en pràctiques d’exclusió i discriminació (Braidotti, 2013: 26). El posthumanisme es preocupa per aquelles disparitats que hi ha entre la imatge abstracta d’ésser humà de l’humanisme i les diferents actualitzacions d’aquest ésser a la vida real, disparitats que es reflecteixen molt especialment en les discriminacions socials que es fan entre humans. D’aquesta manera, el posthumanisme es preocupa per les problemàtiques pròpies del sexisme, el racisme, l’edatisme o el capacitisme. En aquesta mateixa línia, i lligant-lo amb la temàtica de la dona de neteja, en aquesta comunicació s’introduirà el concepte d’ocupacionisme, que es pot entendre com a patologia social, i que bàsicament rau en el fet de menystenir o sobrevalorar un individu pel treball que efectua.

Bibliografia:

Barad, K. 2007. Meeting the Universe Halfway: Quantum Physics and the Entanglement of Matter and Meaning. Durham: Duke University Press.
Braidotti, R. 2013. The Posthuman. Cambridge: Polity.
Olsson, L. M. 2009. Movement and Experimentation in Young Children’s
Learning: Deleuze and Guattari in Early Childhood Education. New York:
Routledge.