-No tornis a venir si no ens portes "el nostre fill"-. Família i treball de camp a la Baixa Casamance

Entre el 1994 i el 2023 he pogut fer estades de diverses característiques i diversa durada a la Baixa-Casamance (Senegal), la immensa majoria d'elles per fer recerca. En alguns casos, amb la presència de la meva parella, recentment també amb la presència del meu fill. També hem tingut diferents "parents" i amics de la Casamance fent estades a casa nostra, a Catalunya.
Les definicions de família de la societat que estudiem, i les pràctiques que se'n deriven, influeixen molt sovint en la percepció que els membres d'aquesta societat tenen de nosaltres com a persones que ens dediquem a la recerca. Com a etnògrafs no som simplement individus, som també i sobretot membres d'una família en la nostra societat d'origen que esdevenim membres d'una nova família en la societat que ens acull. S'espera de nosaltres un determinat comportament com a fills, marits, pares de família, i... com a membres de la societat que ens acull. I també s'espera dels nostres familiars, presents al "terreny". Tot això, per descomptat, té unes conseqüències constants en la nostra recerca i en la nostra vida quotidiana i ens ofereix uns dilemes metodològics i personals fascinants.
En aquesta comunicació, a partir de diferents exemples en diferents recerques fetes sempre a la mateixa zona, miraré de presentar els pros i contres de la "presència" familiar quan he fet treball de camp. Des del dia que van posar un nom a la meva parella ("la dona que té moltes cunyades") fins al dia que, després de ser pare, em van dir: No tornis a venir si no ens portes "el nostre fill"...