Neoruralitat: el cas de dues explotacions ramaderes del Bages

La neoruralitat apareix sota un discurs de rebuig davant el sistema hegemònic del sector de la ramaderia que intensifica la producció i busca maximitzar els guanys econòmics a costa del malbaratament de recursos. En les noves ruralitats els conceptes de sostenibilitat i ecologisme prenen un pes rellevant en la manera de treballar que confronta el saber tradicional, i generen una nova socialització i forma d’encarar un projecte econòmic.
El present treball és el resultat de la investigació al voltant del neoruralisme que es conforma en dos projectes de ramaderia principalment cabruna semiextensiva a la comarca del Bages. M’hi apropo des d’una vessant crítica i pretenc aprofundir en la repercussió que aquest estil de vida, el neorural, té en les vides d’aquelles persones que s’hi relacionen. Per un banda, totes aquelles que han decidit apostar-hi professionalment, però també aquelles que s’hi veuen involucrades per extensió. Analitzo els discursos i motivacions que porten a iniciar a aquestes dues explotacions neorurals per entendre com afecten a la realitat vivencial de les persones i a la continuïtat del propis projectes. Puntualitzo les dificultats que s’enfronten els pastors emergents per voler impulsar maneres noves de treballar a partir de quatre unitats analítiques: territori, estil de vida digna, estratègies de supervivència i transformacions socials, econòmiques, polítiques i ambientals.