La conversió de la Rambla en espai públic 'de qualitat'. La cultura com a antídot ordenador.

A partir de la reforma urbanística de la Rambla de Barcelona, precedida per un procés participatiu que havia d’orientar l’actual transformació i embolcallada amb l’element de la cultura institucional com a transformadora de l’espai urbà, aquesta comunicació reflexiona al voltant de la creació dels anomenats espais públics ‘de qualitat’. Mitjançant l’anàlisi d’ambdós conceptes, participació ciutadana i cultura, ens interessa la creació, per part de l’Ajuntament de Barcelona, del que es podria anomenar una ficció urbanística, un relat interessat sobre la història i els usos del passeig que ara l’hauria de rescatar del monocultiu turístic. Amb aquest objectiu destacat per l’Ajuntament com un dels principals de la transformació de la Rambla, hi ha una clara voluntat de capitalitzar l’espai urbà des d’altres sectors econòmics, com poden ser el de la indústria cultural o el del ‘turisme de qualitat’, renascut amb més força durant la passada pandèmia. Per tal d’assolir aquesta reconversió dels usos del passeig, es proposa un seguit de canvis físics que inclouen l’eliminació d’un carril de circulació rodada –de pujada i de baixada–, la retirada d’alguns elements de l’espai central com els quioscos dels antics ocellaires, la conversió de tres punts concrets per destacar-los com places i, en definitiva, el sanejament i la ordenació de la Rambla, promovent uns nous usos –i una nova mobilitat– de l’espai i excloent-ne d’altres. Donat que aquestes i altres mesures urbanístiques de la reforma són presentades des de l’Ajuntament com a solució a un seguit de dinàmiques turistificadores i excloents que trobem a Barcelona i de les quals la Rambla és el màxim exponent, amb aquesta comunicació pretenem qüestionar el potencial real d’aquest tipus de reformes com a resposta a les desigualtats i exclusions provocades pel capitalisme; així com destacar el seu paper més aviat artificiós, legitimador i generador de consensos.