Posicionalitats interseccionals de dones afrodescendents a Catalunya a través dels seus Relief Maps
Benvingudes a la gestió de comunicacions.
Per poder veure les comunicacions rebudes al teu Simposi, selecciona’n el títol i a continuació fes clic al botó “Cerca”.
Una vegada siguin visibles les comunicacions rebudes pots aprovar-les, rebutjar-les, editar-les o deixar-hi notes.
Posicionalitats interseccionals de dones afrodescendents a Catalunya a través dels seus Relief Maps
Abstract
Aquesta comunicació té com a objectiu presentar alguns dels resultats obtinguts en un estudi que recull les històries de vida de set dones afrodescendents, filles de parella mixta i residents a Catalunya. A través d’una metodologia de tall altament qualitatiu basada en el mètode biogràfic i l’auto-etnografia, s’analitzen les dinàmiques interseccionals entre el gènere, l’etnicitat i altres eixos de mútua constitució i la seva relació indissociable amb els espais i els vincles relacionals.
Del conjunt de tècniques que conformen la proposta metodològica de l’estudi ens centrarem en l’ús d’una eina específica, els Relief Maps, creada per la investigadora Maria Rodó-Zárate (2016). Aquesta tècnica qualitativa permet recollir i visualitzar percepcions subjectives sobre com es poden sentir els individus en certs llocs en funció del eixos vinculats amb el privilegi o l’opressió. Els mapes representen tres dimensions (social, geogràfica i psicològica) i quatre tipus de llocs (llocs d’opressió, llocs d’interseccions controvertides, llocs neutrals i llocs d’alleujament) que permeten il·lustrar gràficament els vincles entre les experiències i els llocs on s’experimenten nivells més alts o més baixos de malestar i benestar. Argumentem que aquesta tècnica d’investigació qualitativa és particularment rellevant en l’estudi de fenòmens socials complexos, ja que proporciona una mirada interseccional i reflexiva molt poderosa analíticament. D’aquesta manera, i en diàleg amb els resultats obtinguts de la recerca, analitzarem les experiències d’auto-percepció i auto-identificació, de sentit de pertinença, d’estigmatització i discriminació narrades per les set participants, així com les estratègies que adopten per contrarestar-ne els efectes limitadors.
Finalment, seguint la mateixa línia del posicionament epistemològic de la recerca en la què es basa aquesta comunicació, es reivindica la viabilitat de generar recerques de tall altament qualitatiu que posen en valor l’experiència subjectiva i l’habiliten com a font de coneixement.
Paraules clau: Mixticitat, afrodescendència, interseccionalitat, metodologies qualitatives, Relief Maps.
Autors
Nom i Cognom
Institució
Correu electrònic
Teresa Habimana Jordana
Universitat Autònoma de Barcelona
thabimana@ced.uab.es
Utilitzem cookies per assegurar que donem la millor experiència a l'usuari o usuària en el nostre lloc web. Si continueu navegant assumirem que esteu d'acord amb la nostra . política de cookies..