La sostenibilitat de la vida als sistemes d’aprovisionament agroecològic

Aquesta comunicació explora el conflicte capital-vida en els sistemes d’aprovisionament agroecològic a Catalunya. L’agroecologia és una proposta de construcció col··lectiva de sistemes alimentaris territorialitzats més justos social i ambientalment que s’inicia i s’estén a Amèrica Llatina cap als anys 70 i 80. Els inicis de l’agroecologia a Catalunya es situen cap als anys 90 i una de les expressions més desenvolupades al nostre territori han estat els sistemes d’aprovisionament agroecològic configurats per projectes productius de productes frescos i les cooperatives i grups de consum agroecològic amb els que mantenen una relació directa.

A través del treball de camp etnogràfic (observació participant i entrevistes) en els darrers deu anys a diversos projectes agroecològics del territori català detallem algunes de les tensions d’aquests projectes d’aprovisionament especialment aquells que es dediquen a la producció d’aliments que els situen en una constant situació d’inviabilitat econòmica i d’(in)sostenibilitat de la vida en un context hegemònic agroindustrial.

Al llarg de la comunicació ens referirem a les tensions vinculades a l’escala d’aquestes iniciatives, al sistema de distribució dels aliments, a l’establiment de preus, a la internalització dels costos socials i ambientals de l’alimentació i la perspectiva feminista d’aquests projectes.
L’agroecologia com a proposta ecofeminista dels sistemes alimentaris posa al centre les nostres relacions d’interdependència i ecodependència en l’àmbit de l’alimentació. Ara bé, posar al centre aquestes qüestions genera tensions amb la viabilitat econòmica dels projectes agroecològics dificultant la seva sostenibilitat i expansió.