Les traces de la veritat en la imatge documental

La “confiança” és un tema de debat actual al camp antropològic. Aquesta representa un eix de relació entre les persones i decisió en la quotidianitat, configurant estructures de pensament i valors. La problemàtica presentada en aquesta comunicació planteja un present immers en una crisi de confiança en les imatges (Jones 1996; McMiller 2011). Això succeeix especialment en l’àmbit de les imatges que retraten el món contemporani, com el periodístic o el documental, i en la que, amb la introducció de la intel·ligència artificial i els modes de manipulació de la imatge, es posa en qüestió el seu estatus d’evidència visual. Aquestes circumstàncies han fet proliferar múltiples debats entorn dels conceptes de falsedat, postveritat i desinformació (Canals 2020).

Al present, les imatges actuen més com a “categoria per a definir una relació que una propietat de l’objecte o el subjecte” (Ardèvol 2001), una forma d’ordenació de l’experiència i dotació de sentit (Ardèvol 2001). També representa una font inesgotable de coneixement donat que ens brinda un espai privilegiat de debat amb relació a la semiòtica visual i la càrrega expressiva de la fotografia (Orobitg 2014). Des d’aquest escenari, la present comunicació introdueix el nou paradigma i processos de creació i distribució i promoció de la imatge per part dels professionals del sector del camp de la fotografia documental.

¿Què significa que una imatge és real? Què necessitem per creure-hi? Com ha mutat el concepte d’allò “documental” i quines són les noves formes d’explicar “històries reals”? Què demanem a les imatges i què esperem d’elles? Aquestes i més preguntes es presenten en aquesta comunicació que, des de l’experiència etnogràfica i la reflexió teòrica, aporta material visual recent fruit de la meva investigació de doctorat al context del projecte d’investigació europeu ERC Visual Trust de la Universitat de Barcelona i obrint el debat amb totes les persones assistents.