Etnografia compartida feta entre dues persones. Casualitats, potencialitats i límits

Al redactar l'apartat metodològic de la meva tesi doctoral, va haver un moment en que parlava d'una "etnografia en parella". Una companya i mentora, antropòloga feminista, em va qüestionar aquest terme, que massa habitualment ens porta a l'àmbit de les relacions sexe-afectives, habitualment també dins d'un marc heteronormatiu. Jo havia fet part del treball de camp amb un company, el Marc: home, més gran que jo, i amb més experiència en el sector agrícola i agroecològic. També en el de la dinamització? Però, en cap cas, mai parella meva. Així doncs, faig fer cas a la companya i en el text de la tesi vaig parlar d'una "etnografia compartida feta entre dues" ("Biren artean egindako etnografia partekatua", en l'original en euskara).

Posteriorment, però, poso en dubte la meva decisió. Casualitats o no, durant els anys de realització de la tesi vaig experimentar, a nivell personal, un procés d'allunyament progressiu de la heteronormativitat, així com un distanciament emocional respecte la categoria "dona". En canvi, en la realització del treball de camp sovint vaig sentir-me més dona o més "noieta" ("neskatila") que mai. També quan vaig treballar conjuntament amb el Marc. La heteronorma no ens parla només de relacions sexuals, així que segurament vam conformar una parella de treball força heteronormativa. Seria més adequat, doncs, parlar d'una etnografia en parella?

Sigui quin sigui l'adjectiu que li posem a aquest treball de camp acompanyat, aquestes preguntes, que m'he fet ja en la fase d'escriptura de la tesi i, per tant, un cop acabada l'etapa de camp, m'han servit per repensar en torn les potencialitats, límits i materialitats de realitzar una etnografia acompanyada o de forma compartida. Les tesis ens obliguen a un treball individual, en el que a més, els temps, ritmes i recursos econòmics ens dificulten la immersió etnogràfica. Ens falten recursos, companyes i converses en les nostres etnografies. En aquest context, la casualitat em va portar a fer part del treball de camp amb el Marc, doncs en el mateix moment volíem treballar en torn una mateixa qüestió i, per no "saturar el camp", vam decidir fer el treball juntes i compartir els materials que generàvem un o l'altre per separat. Sí bé en alguns moments vam superar certs límits ètics de la investigació, aquest treball compartit ens va obrir portes diferents, va enriquir el respectius treballs, i ens va permetre complementar les "capacitats" d'una i de l'altre. No obstant, aquestes capacitats no són innates sinó que tenen molt a veure amb posicionaments socials com el gènere, l'edat, o l'idioma.

En aquesta comunicació parlaré, doncs, de les potencialitats d'aquest treball acompanyat. Però també faré referència a quines categories entren en joc en el treball de camp i com les utilitzem, conscientment o no, per "entrar" i adaptar-nos al camp. Sovint, però, reforçant-les.