{Título:1}

Aquest simposi proposa explorar el camp de la intervenció social com un espai travessat per tensions que reflecteixen les estructures de l’Estat i l’acció pública. Utilitzant les aportacions les aportacions metodològiques d’autors com Bourdieu o Dubois proposem analitzar les relacions entre els diferents actors implicats, destacant especialment la discrecionalitat dels professionals i les dinàmiques de dominació en l’àmbit social.
Mitjançant una aproximació etnogràfica, es busca analitzar els mecanismes a través dels quals es defineixen i es legitimen les intervencions socials, així com les tensions entre els imperatius institucionals i les pràctiques quotidianes dels professionals. Es posa l’accent en la naturalesa relacional i sociohistòrica de la intervenció social, examinant les disputes internes pel control del capital específic del camp i com aquestes tensions afecten les trajectòries professionals com les experiències dels ciutadans.
Aquesta crida està dirigida a investigadors i professionals (antropòlegs, sociòlegs, educadors socials, treballadors socials, integradors socials, etc.) que realitzin estudis etnogràfics o investigacions empíriques. Busquem especialment contribucions que qüestionin les definicions institucionals de la intervenció social i que explorin possibles alternatives dins dels marcs burocràtics existents, així com propostes que permetin comprendre diferents tipus de relacions entre posicions i agents de la intervenció.

En l’explicació del concepte de camp com a eina metodològica, Bourdieu (2019) (2022), proposa pensar la construcció del camp com una relació entre posicions situades històricament en un temps i un espai concrets. Tals posicions atorguen possibilitats i potencialitats als actors que les ocupen al mateix temps que són determinades pels mateixos, i per altres posicions. L’anàlisi d’aquesta relació entre context històric, es posicions i els seus ocupants ens permet comprendre com s’estructuren els camps, les relacions entre camps i les possibilitats d’agenciament i discrecionalitat dels seus ocupants (Bourdieu, 2022).

Entenem que la intervenció social és un conjunt d’accions i discursos vinculats a una estructura social i institucional que defineix objectes i subjectes d’intervenció públics en relació a modes de vida i les seves relacions amb les formes de poder existents. Les possibilitats crítiques de l’etnografia en la micropolítica d’aquest  camp de la intervenció social permeten reconstruir i conèixer aquests processos d’universalització públics que doten d’agència performativa als propis agents de la intervenció social (Lipsky, 1999) (Bourdieu, 2014). Així, com exposen Dubois (2018) o Perelmiter (2012), les situacions quotidianes sorgides en l’experiència dintre d’un centre de menors, les interaccions en una oficina de serveis socials, o les accions d’una assemblea d’activistes per l’habitatge esdevenen elements d’interès per l’investigador de l’Acció Pública i l’Estat, doncs són espais clau per estudiar com l’Estat es comunica i com materialitza les seves estructures i disputes internes (Bourdieu, 1993) (Bourdieu & Wacquant, 1999).

Estudiar aquests espais i les seves estructures comunes ens pot permetre millor com es constitueix el camp de la intervenció social més enllà del de mercat de serveis “socials” associats a perfils professionals i “àmbits d’intervenció” (Bermudez, 2012). També ens ajuda a analitzar com les polítiques públiques s’actualitzen a través de tensions en el camp (o metacamp) de l’Estat en relació amb el camp econòmic o el camp polític (Bourdieu, 1993) (Dubois, 2014) (Laval & Dardot, 2013). Com es representen i interioritzen els escenaris de la intervenció social (Molina, 1997), i quines escletxes crítiques troben els seus agents en l’anàlisi de la seva posició concreta (Torres Quintero & Granados García, 2023) que desbordin, superin i subverteixin les condicions que els són donades (Dubois, 2024).

L’organització d’aquesta taula sorgeix d’una inquietud per a pensar coralment, i des d’una perspectiva antropològica i situada en l’acció i la praxi, les professions i institucions del treball social estretament vinculades al que se’ns presenta com la densa nebulosa de l’Estat; una proposta que recull una de les línies d’estudi del grup de treball de l’ICA en Antropologia de l’Estat i l’Acció Pública. L’Estat i la política pública, en les seves múltiples formes, expressions, i instanciacions particulars, són (re)produïts i, alhora, contribueixen a la (re)producció d’aspectes diversos de la realitat social (Shore, 2010). Per aquest motiu considerem de rellevant importància constituir objectes d’estudi que responguin a la indagació en les formes en què l’Estat s’encarna, es (re)produeix, esdevé, s’objectiva i fins i tot cristal·litza en (i a través de) pràctiques quotidianes dels agents de l’Estat, en les seves diferents escales i instàncies; des de la local fins a la global, passant per les organitzacions paraestatals (Sharma & Gupta, 2006) (Ferguson & Gupta, 2002).

La línia d’estudi que estem constituint al voltant de la intervenció social, i sobretot centrada en l’acció educativa, s’articula principalment (però no només) en les pràctiques quotidianes dels agents de l’Estat en el camp. Els encàrrecs, recursos, pràctiques, estructures, institucions i discursivitats d’un  àmbit que  defineix, i és definit, per la relació per processos d’institucionalització de categories contingudes en el terme “exclusió”. El qual refereix a processos de constricció i instrumentalització de certes formes de vida definides com a problemàtiques (Wacquant, 2011) (Moreno Camacho & Molina Valencia, 2018). Tals processos legitimen a les institucions, públiques i privades, que els gestionen i reprodueixen (Donzelot, 2007) (Karsz, 2004).

Tanmateix, aquesta relació de (re)producció de realitats estructurants i estructurades s’articula en l’acció quotidiana dels agents d’aquestes institucions i dispositius de governamentalitat (Foucault, 1999). Per tant, és també en la reflexivitat i capacitat crítica on podem iniciar un plegament crític en el camp de la intervenció social. Assenyalem així les potencialitats de la crítica empíricament fonamentada de cara a la comprensió de les relacions de poder que intervenen projectades des d’institucions polítiques, econòmiques i religioses (Shore, 2010) (Bourdieu, 1993, 2019) (Abelès, 1992) sobre les accions concretes dels agents del camp.

Convidem a la presentació de recerques realitzades o en curs, empíricament fonamentades i centrades principalment en l’anàlisi de posicions professionals dintre camp de la intervenció social i els seus condicionants, límits i potencialitats (Núñez, 2011). Amb especial interès pels abordatges etnogràfics que plasmin el garbuix de relacions i pràctiques, agents i institucions, que constitueixen i vertebren l’Estat (Perelmiter, 2012). Convidem als professionals del camp, agents i investigadors a obrir espais de crítica contemporània des de les preguntes envers la realitat històrica que s’experimenta en “l’ara” i la “urgència” en les quals ens veiem inserts quan pensem en la intervenció social (Foucault, 2009) (Agamben, 2008).

Abelès, M. (1992). Rituales y comunicación política moderna. A J.-M. Ferry, & D. Wolton, El nuevo espacio publico (p. 140-157). Barcelona: Gedisa.

Agamben, G. (2008). Què vol dir ser contemporàni? Barcelona: Arcàdia.

Bermudez, C. (2012). Intervención social desde el Trabajo Social: un campo de fuerzas en pugna. Prospectiva. Revista de Trabajo Social E Intervención Social, 16, 83-101.

Bourdieu, P. (1993). Espiritus de estado. Genesis y estructura del campo burocratico. Actes de la Recherche en Sciences Sociales, 49-62.

Bourdieu, P. (2014). Sobre el Estado. Barcelona, España: Anagrama.

Bourdieu, P. (2019). Curso de sociología general 1. Buenos Aires: Siglo Veintiuno Editores Argentina.

Bourdieu, P. (2022). Capital cultural, escuela y espacio social. (I. Jiménez, Ed.) Ciudad de México: Siglo XXI Editores.

Bourdieu, P., & Wacquant, L. (1999). Una nueva vulgata planetaria. Le Monde .

Donzelot, J. (2007). La invención de lo social. Ensayo sobre la decinación de las pasiones políticas. Buenos Aires: Nueva Visión.

Dubois, V. (2014). La acción del Estado, producto y objeto de disputa de las relacion entre espacios sociales. Actes de la recherche en Sciencies Sociales, 11-25.

Dubois, V. (2018). El burócrata y el pobre. Relación administrativa y tratamiento de la miseria. Valencia: Institució alfons el magnànim.

Dubois, V. (2024). La etnografía de la política pública como arte marcial: análisis del estado de bienestar contra la corriente. vista Antropologías del Sur, 11(21), 001-019.

Ferguson, J., & Gupta, A. (2002). Spatializing states: toward an ethnography of neoliberal governamentality. American Ethnologist, 29(1), 981-1002.

Foucault, M. (1999). Obras Esenciales (Vol. III). Buenos Aires, Argentina: Editorial Paidós.

Foucault, M. (2009). El gobierno de sí y de los otros. Buenos Aires, Argentina: Fondo de Cultura Económica.

Karsz, S. (2004). La exclusión: concepto falso, problema verdadero. A S. Karsz, La exclusión: bordeando sus fronteras. Definiciones y matices (p. 133-214). Barcelona: Gedisa.

Laval, C., & Dardot, P. (2013). La nueva razón del mundo. Barcelona, España: Editorial Gedisa.

Lipsky, M. (1999). La Burocracia en el nivel callejero: la función crítica de los burócratas en el nivel callejero. A J. Shafritz, & A. Hyde, Los clásicos de la Administración Pública (p. 780-794). México: Fondo de Cultura Económica.

Molina, P. (1997). Ritos de paso y sociedad: reproducción, diferenciación y legitimación social. A F. Checa, & P. Molina, La función simbólica de los ritos (p. 21-60). Barcelona: Icaria Institut Català d'Antropologia.

Moreno Camacho, M. A., & Molina Valencia, N. (Noviembre / 2018). La intervención social como objeto de estudio: Discursos, prácticas, problematizaciones y propuestas. Athenea digital, 8(2), 1-29.

Núñez, V. (2011). Reflexiones acerca del lugar de la teoría en educación social hoy. RES Revista Educación Social.(13), 1-13. Recollit de https://bit.ly/3Cbrsq9

Perelmiter, L. (2012). Fronteras inestables y eficaces. El ingreso de organizaciones de desocupados a la burocracia asistencial del Estado. Argentina (2003-2008). Estudios Sociológicos, XXX(89), 431-458. doi:https://doi.org/10.24201/es.2012v30n89.148

Sharma, A., & Gupta, A. (2006). The Anthropology of the state: a reader. Blackwell Publishing.

Shore, C. (2010). La Antropología y El Estudio De La Política Pública. Reflexiones Sobre La "Formulación" De Las Políticas. Antípoda: Revista de Antropología y Arqueología(10), 21-49. doi:https://doi.org/10.7440/antipoda10.2010.03

Torres Quintero, A., & Granados García, A. (2023). Claves para una práctica reflexiva en la investigación social cualitativa. Athenea Digital, 23(1), 1-21.

Wacquant, L. (2011). Forjando el Estado Neoliberal. Workfare, Prisonfare e Inseguridad Social. Prohistoria: historia, políticas de la història(16). Recollit de https://bit.ly/4glV7fk