| Informació del simposi | |
|---|---|
| SIMPOSI ID | CS26-28 |
| Títol del simposi | 23. Etnografiar la informalitat: enfocaments metodològics i dilemes ètics |
| Resum | Aquest simposi explora les interseccions entre l’etnografia i la informalitat com a objecte i com a eina metodològica en la investigació antropològica. En el camp dels estudis sobre la informalitat, aquesta ha estat abordada tant com una condició estructural que complementa les formes de governança formals, com un espai de resistència i autoorganització col·lectiva. No obstant això, l’etnografiar fenòmens informals presenta reptes epistemològics i ètics que sovint romanen poc desenvolupats. Aquest simposi proposa un espai de reflexió col·lectiva sobre com les nostres metodologies s’adapten o es veuen interpel·lades per la naturalesa fluïda, sovint opaca o ambigua, de la informalitat. |
| Proposta de Simposi | Els estudis sobre la informalitat han guanyat una presència destacada en l’antropologia i disciplines afins, abordant-la des de perspectives econòmiques (Hart 1973; Polese 2021), polítiques (Helmke i Levitsky 2004) i com a possibles formes de resistència (Murru i Polese 2020). La informalitat es va conceptualitzar com un fenomen econòmic i va ser ampliada com una resposta a la rigidesa de les institucions estatals en economies en desenvolupament (De Soto 1989). Aquestes interpretacions han estat qüestionades per enfocaments crítics que veuen la informalitat no només com una resposta funcional, sinó també com una pràctica social i política, entesa com una estratègia infrapolítica i una pràctica d’autosubsistència que desafiaria els règims de control, en lloc de limitar-se a l’adaptació a les estructures formals (Simone 2004; Fradejas-García 2021). La informalitat ha estat tradicionalment abordada com un contrapunt a les estructures formals, com allò que escapa a les normatives formals. Tot i això, cada vegada més estudis han evidenciat la interdependència entre el formal i l’informal, mostrant que aquesta distinció és sovint una construcció analítica, destacant que la dicotomia entre formal i informal és artificial i que ambdues dimensions coexisteixen en múltiples formes i graus d’interacció (Ledeneva et al. 2018; Polese 2021). L’antropologia, amb el seu enfocament qualitatiu i immersiu, ha estat fonamental per problematitzar aquestes categoritzacions, mostrant com la informalitat no només complementa sinó que també desafia i redefineix les estructures dominants. Des de la perspectiva de la governança, estudis recents han analitzat el paper de la informalitat en els sistemes polítics i jurídics (Helmke & Levitsky 2004), així com la seva relació amb la sobirania i els mecanismes de resistència (Scott 2009; Bayat 2013). En aquest sentit, la informalitat pot ser entesa tant com una eina de supervivència en contextos de precarietat com un mecanisme de contestació davant les estructures hegemòniques. Els treballs de Scott (2009) sobre les formes quotidianes de resistència o de Bayat (2013) sobre la política de la vida quotidiana a les ciutats del Sud Global han posat en relleu com la informalitat pot actuar com a espai de dissidència i d’articulació d’alternatives socials. A nivell metodològic, emergeix la importància d’aproximacions flexibles i adaptatives per estudiar la informalitat. Això inclou la necessitat de reconsiderar el paper del/la investigador/a, les dinàmiques de confiança i reciprocitat, així com els reptes associats a la documentació d’activitats no regulades o clandestines. La investigació etnogràfica sobre la informalitat implica desafiaments ètics específics, com la protecció de les fonts en contextos de vulnerabilitat i la reflexió sobre el paper del/la l’etnògraf/a en relació amb les comunitats estudiades. Aquest simposi vol contribuir a aquestes reflexions mitjançant una anàlisi crítica de les metodologies emprades en l’estudi de la informalitat, explorant les seves tensions, límits i potencialitats en la recerca etnogràfica. Ens proposem interrogar-nos sobre com aquestes tensions afecten la manera en què es duen a terme les etnografies i es construeixen les relacions entre investigadors/es i interlocutors/es. En aquest sentit, el simposi parteix de la necessitat de reflexionar sobre com abordem etnogràficament la informalitat. L’objectiu no és només examinar les estratègies metodològiques i els dilemes ètics que sorgeixen en l’estudi de pràctiques informals – des de les economies subalternes fins a les formes de governança autònoma i la resistència política – sinó també analitzar com la informalitat interpel·la les pròpies formes de producció del coneixement en antropologia. Així, la pregunta central no és només “com estudiar la informalitat?”, sinó també “com la informalitat transforma les nostres metodologies?”. Els espais informals són dinàmics i sovint opacs, cosa que obliga els investigadors/es a adaptar les seves estratègies d’observació i participació. En aquest context, el simposi abordarà:
Mitjançant estudis de cas diversos, explorarem les interseccions entre la formalitat i la informalitat en àmbits com economies populars, alternatives i solidaries, la governança comunitària, les xarxes d’organització i resistència i la vida quotidiana en contextos de crisi i precarietat. Això inclou reflexionar sobre qüestions clau com la posicionalitat de l’antropòleg/a en el camp, els límits de l’observació participant quan es treballa amb pràctiques informals i els dilemes ètics associats a la documentació d’activitats no regulades o clandestines. A més, aquest simposi vol obrir un espai per a la discussió d’estratègies metodològiques innovadores que permetin abordar aquests reptes. Això pot incloure l’ús de tècniques participatives, enfocaments col·laboratius o fins i tot l’experimentació amb nous formats de col·lecció i presentació de dades. Aquestes estratègies no només responen a la necessitat d’adaptar-nos a realitats socials complexes, sinó que també posen en qüestió els límits de les nostres pròpies metodologies. Finalment, el simposi vol promoure una reflexió sobre els biaixos inherents a la noció mateixa d’informalitat i el seu ús en l’anàlisi etnogràfica. En quina mesura el concepte d’informalitat és producte d’una mirada hegemònica sobre l’ordre social? Com pot l’etnografia contribuir a desnaturalitzar aquesta oposició i a captar millor la complexitat de les pràctiques quotidianes? En aquest sentit, creiem que una anàlisi crítica de les nostres pròpies pràctiques d’investigació no només pot contribuir a una comprensió més profunda de la informalitat, sinó també a la formulació de noves estratègies per abordar-la etnogràficament. S’acceptaran propostes en català, espanyol i anglès.
Amb el suport del programa Horizon MSCA-DN PRESILIENT (ID n. 101073394): Post-pandemic resilient communities: is the informal economy a reservoir for the next generation of digitalized and green businesses in the Global South? |
| Bibliografia | Bayat, A. (2013). Life as Politics: How Ordinary People Change the Middle East. Stanford University Press. De Soto, H. (1989). The Other Path: The Economic Answer to Terrorism. Harper & Row. Fradejas-García, I. (2021). Informality on Wheels: Informal Automobilities Beyond National Boundaries. Migration Letters, 18(2), 149–163. https://doi.org/10.59670/ml.v18i2.1175 Hart, K. (1973). Informal Income Opportunities and Urban Employment in Ghana. The Journal of Modern African Studies, 11(1), 61-89. Helmke, G., & Levitsky, S. (2004). Informal Institutions and Comparative Politics: A Research Agenda. Perspectives on Politics, 2(4), 725-740. https://doi.org/10.1017/S1537592704040472 Ledeneva, A., Bailey, A., Barron, S., Curro, C., & Teague, E., (Eds.). (2018). Global Encyclopaedia of Informality, Volume 1: Towards Understanding of Social and Cultural Complexity. UCL Press. https://doi.org/10.2307/j.ctt20krxh9 Murru, S., & Polese, A. (2020). Resistances: Between Theories and the Field. Rowman & Littlefield International. Polese, A. (2021). What is informality? (Mapping) “the art of bypassing the state” in Eurasian spaces - and beyond. Eurasian Geography and Economics, 64(3), 322–364. https://doi.org/10.1080/15387216.2021.1992791 Scott, J. (2009). The Art of Not Being Governed. An Anarchist History of Upland Southeast Asia. Yale University Press. Simone, A. (2004). For the City Yet to Come: Urban Change in Four African Cities. Duke University Press. |
| Sseleccioni tots els coordinadores o coordinadors del Simposi | IMPORTANT Tots els i les coordinadores han d'estar registrades prèviament en el lloc web. A fi que puguin incloure's en aquest registre |
| Coordinador i usuari que està registrant est el simposi | Miria Gambardella |
| Correu electrònic | miria.gambardella@uab.cat |
| Segundo coordinador o coordinadora | HUGO VALENZUELA GARCIA |
| Observacions per al Comitè Científic (si és el cas) | Proposta de simposi per al 4t Congrés Català d’Antropologia Benvolgudes, Us fem arribar la nostra proposta de simposi per al proper congrés que tindrà lloc del 28 al 30 de gener de 2026 a la Universitat de Barcelona. En aquest simposi proposem una reflexió col·lectiva sobre els reptes epistemològics i ètics de l’etnografia de la informalitat, tant com a objecte d’estudi com a eina metodològica. Reflexionarem sobre la informalitat com a categoria analítica i les seves implicacions en la investigació antropològica. Compartim el resum i la proposta detallada del simposi. Restem a la vostra disposició per a qualsevol informació addicional. Gràcies per la vostra atenció i esperem la vostra resposta. Cordialment, Miria Gambardella i Hugo Valenzuela Garcia |
| CONSENTIMENT |  Estic d’acord amb la Política de privacitat. |