{Título:1}

“El barri ja no és el que era” o “Abans hi havia orgull de ser del barri” són algunes reflexions que sovint podem escoltar en barris perifèrics. Aquestes percepcions reflecteixen processos de construcció del sentit de lloc, configurats per les formes d’habitar, les relacions socials i les tensions existents en ells. Els espais urbans, per tant, no són simples escenaris físics, sinó realitats viscudes i sentides configurades a través d’experiències quotidianes col·lectives.
El capitalisme contemporani transforma la manera en què es perceben i es viuen els espais amb processos simultanis de degradació, gentrificació i revalorització que impacten en aquestes perifèries. Davant d’això, emergeixen formes de resistència que no només desafien l’estigma que hi recau, sinó que també redefineixen els vincles amb l’espai a través de pràctiques quotidianes i la producció de narratives i significats alternatius. Així doncs, el que s’ha anomenat “atmosferes afectives” o el “sentit de lloc” ens permet entendre i analitzar com conviuen efectes de la precarietat i l’exclusió, amb la creativitat, l’orgull del barri i altres resistències. En aquests espais trobem que enfront dels diferents impactes de les violències estructurals s’hi donen pràctiques i accions que busquen sortejar-los, superar-los o combatre’ls a través de la producció de significats col·lectius. En aquest simposi busquem entendre i analitzar com els habitants de les perifèries urbanes construeixen i resignifiquen els seus espais quotidians, quines resistències s’hi generen i també quins efectes produeix l’acció d’altres agents presents com l’Estat, els mitjans de comunicació, el sector empresarial, entre d’altres.

En molts barris perifèrics de les ciutats contemporànies, els habitants expressen sentiments de pèrdua, nostàlgia d’un temps millor i transformació: “El barri ja no és el que era”, “Ara la gent ja no respecta res”, “Abans hi havia un orgull de ser del barri”. Aquestes percepcions reflecteixen processos complexos de construcció del sentit de lloc, que es configuren a partir de les formes d’habitar l’espai, de les relacions socials i institucionals que s’hi donen, i també amb les tensions i conflictes que s’hi generen.

Des de l’antropologia urbana, l’anàlisi del sentit de lloc ha permès comprendre com els espais no són simples escenaris materials, sinó realitats viscudes i sentides que es construeixen a través de pràctiques quotidianes, narratives i experiències corporals. Els estudis clàssics de Tuan (1977) i Relph (1976) des de la geografia ja van assenyalar com les persones doten els espais de significat mitjançant la seva interacció sensorial i emocional amb l’entorn. Aquest enfocament ha estat ampliat per propostes més recents, com la teoria de les atmosferes afectives (Ahmed, 2014; Anderson, 2009; Stewart, 2011; McCormack, 2008), que analitza com els espais urbans esdevenen impregnats d’emocions col·lectives que modelen la vida comunitària i la percepció del territori.

A les perifèries urbanes, aquestes atmosferes afectives sovint oscil·len entre la precarietat i l’exclusió, d’una banda, i la creativitat, l’orgull i la resistència, de l’altra. Els barris perifèrics han estat històricament representats com espais de marginalitat, fragmentació i de violències estructurals (García i Ávila, 2015; Solís, Ballesté i Úbeda, 2022), però també són llocs de construcció d’identitats col·lectives, xarxes de solidaritat i estratègies de reapropiació de l’espai. En aquests contextos, la noció d’habitar adquireix una dimensió política, ja que els seus habitants negocien constantment la seva presència en un territori que sovint és objecte de polítiques de control, securitització i gentrificació. 

Per entendre aquestes dinàmiques és igualment necessari analitzar el paper de l’Estat i les institucions en la configuració d’aquests espais i de les relacions que s’hi generen, posant èmfasi en les diferents dinàmiques d’inclusió/exclusió, de normalització, de paternalisme i clientelisme que a vegades caracteritzen les polítiques desplegades en aquests espais (Auyero, 2012; Dubois, 2010). Així doncs, la intervenció de les dues mans de l’Estat en aquests barris, que contemporàniament ve determinada per una assimilació de lògiques de control i securitàries per part també de l’àmbit social (Bourdieu, 2012; Wacquant, 2009), també genera en la població diferents percepcions del mateix barri i també en relació amb altres territoris. Aquestes diferents formes de governança, cada cop més privatitzades, competitives i controladores, poden generar processos de major fragmentació en els barris que provoquen diferents reaccions en la seva població.

El capitalisme contemporani ha transformat la manera en què es perceben i es viuen els espais urbans. Segons Lipovetsky i Serroy (2013) i Böhme (2017), l’actual capitalisme estètic ha convertit les ciutats en mercaderies experiencials, utilitzant estratègies de place branding per crear imatges atractives per a la inversió i el turisme. Aquest fenomen afecta especialment les perifèries, on coexisteixen processos de degradació i de revalorització urbana, sovint en detriment de les experiències i necessitats dels seus habitants.

En aquest marc, resulta fonamental analitzar les formes de resistència i reconfiguració del sentit de lloc que emergeixen en aquests barris. Podem entendre la resistència no només com una resposta reactiva, sinó també com un conjunt de pràctiques quotidianes i narratives que desafien l’estigma i les lògiques hegemòniques del poder (Hughes, 2019). Aquestes resistències es manifesten en estratègies d’autoorganització, en la creació de relats alternatius i en pràctiques comunitàries que redefineixen els vincles amb el territori.

En aquest call for papers, convidem investigadors i professionals de l’antropologia i disciplines afins a presentar treballs que explorin les maneres en què els habitants de les perifèries urbanes construeixen, experimenten i resignifiquen els seus espais.

Les contribucions poden explorar qüestions com: 

• L’experiència corporal, encarnada i afectiva del lloc: com els cossos, els gestos i les percepcions sensorials construeixen i reconfiguren l’espai urbà.
• Coreografies quotidianes i pràctiques performatives: formes de moviment, trobada i circulació que donen forma a les atmosferes urbanes.
• Afectes i atmosferes en la vida dels barris: com les emocions col·lectives impregnen els espais i influeixen en les maneres d’habitar-los.
• Pràctiques de resistència subtil i micro-polítiques del quotidià: estratègies d’adaptació, subsistència, desviació i negociació de les normes hegemòniques urbanes i socials.
• Temporalitats del lloc: com els ritmes, les repeticions i els esdeveniments afecten la manera com es viu i es transforma l’espai.
• Interaccions multisensorials amb l’entorn urbà: la importància del so, l’olfacte, el tacte i altres dimensions sensorials en la construcció del sentit de lloc.
• Materials, objectes i infraestructures com a agents afectius: el paper dels elements físics en la generació d’atmosferes i experiències urbanes.
• L’atzar, l’espontaneïtat i la improvisació en l’experiència urbana: com l’inesperat modela la manera de viure i sentir els espais perifèrics.

Ahmed, S. (2014). The Cultural Politics of Emotion. Edinburgh University Press.

Anderson, B. (2009). Affective atmospheres. Emotion, Space and Society, 2(2), 77-81.

Auyero, J. (2012). Patients of the State. The Politics of Waiting in Argentina. Duke University Press.

Böhme, G. (2017). Critique of Aesthetic Capitalism.Mimesis.

Bourdieu, P. (2012). Sur l’État: Cours au Collège de France, 1989-1992. Seuil.

Dubois, V. (2010). The Bureaucrat and the Poor: Encounters in French Welfare Offices. Routledge.

García, S. i Ávila, D. (2015). Introducción. A García, S. i Ávila, D. (eds.), Enclaves de riesgo. Gobierno neoliberal, desigualdad y control social (pp. 15-32). Traficantes de Sueños. 

Hughes, SM. (2019). On Resistance in Human Geography. Progress in Human Geography, 44(6), 1141-1160.

Lipovetsky, G.; Serroy, J. (2013). L’esthétisation du monde. Vivre à l’âge de capitalimse artiste. Gallimard.

McCormack, D. P. (2008). Engineering affective atmospheres: On the moving geographies of the 1897 Andrée expedition. Cultural Geographies, 15(4), 413-430.

Solís, J. M., Ballesté-Isern, E., i Úbeda, M. (2022). Living in the frame of structural violence: Institutional regulations and daily life in Lleida, Spain. Ethnography, 0(0), Online First. https://doi.org/10.1177/14661381221113418 

Stewart, K. (2011). Atmospheric attunements. Environment and Planning D: Society and Space, 29(3), 445-453.

Wacquant, L. (2009). Punishing the Poor: The Neoliberal Government of Social Insecurity. Duke University Press.