{Título:1}

L` àmbit de la Salut i la Medicina Integrativa és un camp de les ciències de la salut emergent que pretén donar resposta a les noves demandes de salut de la població. Aporta una visió que vincula la salut humana amb la de l’ecosistema, un nou paradigma on les persones són agents de la seva pròpia salut i de la del planeta.
Sorgeix als Estats Units d’Amèrica (EUA) a finals de la dècada dels noranta com expressió de les demandes emergents dels consumidors. El terme integratiu es refereix a la pràctica que inclou dues o més disciplines o enfocaments de la salut. Entre la cohort Baby Boomers als EUA, aquestes intervencions estan guanyant popularitat ràpidament.
Alguns autors defineixen la Medicina Integrativa com un intent per investigar noves fórmules que facilitin un apropament entre la biomedicina i les modalitats complementàries. Tot i que es planteja un procés d’integració complicat i desigual perquè l’hegemonia de la medicina li atorga a aquesta un poder polític que continua centrant la seva atenció en la malaltia.
Estudis recents afirmen que estem en un moment important per a revitalitzar l’atenció a l’antropologia de les polítiques sanitàries i que aquestes són particularment essencials en l’actualitat.
Amb aquest Simposi volem generar un espai de reflexió per qüestionar preguntes com: Quin espai social, i cultural implica aquest nou model? Què busquen els consumidors que fan emergir aquest model? Què en sabem fins ara? Què és el que fa que la recerca en medicina integrativa sigui “integrativa”?

Breu panoràmica del Camp

L` àmbit de la Salut i la Medicina Integrativa (MI) és un camp de les ciències de la salut emergent que pretén donar resposta a les noves demandes de salut de la població, englobant les modalitats complementàries i la biomedicina, cercant les sinergies entre ambdues.

Aporta una visió que vincula la salut humana amb la de l’ecosistema, i els estils de vida, conscient de la necessitat de mitigar els efectes del canvi climàtic I la degradació ambiental entre d’altres. Un nou paradigma on les persones són agents de la seva pròpia salut i de la del planeta. Noves demandes de salut que generen la necessitat de perspectives i estratègies diferents tenint en compte la resiliència, la prevenció i la sostenibilitat entre d’altres[1]

Respecte dels motius pel seu ús, alguns estudis sociològics descriuen la insatisfacció de l’usuari com el desencant amb la biomedicina per les seves pràctiques impersonals i al fracàs enfront de les malalties cròniques i la discapacitat. Altres motius són la coherència amb les creences de salut dels usuaris, en oferir una mirada integradora que desperta l’interès i la motivació cap a una participació proactiva.

Els estudis suggereixen que per una part trobem usuaris amb males experiències amb la medicina convencional. D’altra banda, indiquen que, la forma d’explorar el cos, les sensacions experimentades i als significats que els usuaris donen a aquesta experiència són encara poc explorats.

A Europa s’estima que més de 430 milions d’europeus està utilitzant les modalitats complementaries i que el seu ús en pediatria és un camp emergent amb un gran potencial i amb una prevalença similar. Nombrosos estudis sobre comportaments de cerca de salut indiquen que més del 80% de les persones, tant de països de baixos com d’alts ingressos, desitgen utilitzar aquests serveis per als seus problemes de salut. Un camp molt important d’utilització en els últims anys és l’acompanyament de processos oncològics. També l’augment de la longevitat ha posat de manifest la necessitat d’investigar en aquest àrea.

La MI és un model que sorgeix als estats units d’Amèrica (EUA) a finals de la dècada dels noranta  com expressió de les demandes emergents dels consumidors.  El terme integratiu es refereix a la pràctica que inclou dos o més disciplines o enfocs de la salut. Un reflex de les necessitats i expectatives d’una societat en correspondència amb una evolució cultural i amb una sensibilitat diferent cap als cuidatges de salut. Entre la cohort Baby Boomers als EUA, aquestes intervencions estan guanyant popularitat ràpidament, particularment. Els enfocaments integratius incorporen la creença que el benestar és un estat d’equilibri que abasta el funcionament espiritual, físic i mental / emocional. La nutrició adequada, l’exercici, els hàbits de son i la capacitat de regular les respostes a l’estrès ajuden a aconseguir aquest estil de vida equilibrat i saludable.

Medicina integrativa? Salut integrativa? Teràpies complementaries i integratives?

Com tot procés en evolució comporta discrepàncies i dificultats terminològiques, dificultats que apareixen quan sorgeix un nou paradigma i que formen part del propi procés. En aquest sentit es coneix també com Integrative Healh Care (IHC).  Recentment el Parlament europeu l’identifica com Traditional, Complementary and Integrative Health (TCIH). Altres autors prefereixen utilitzar un concepte més ampli que abasti els coneixements indígenes i la medicina tradicional, complementària i integrativa ( MTCI) com un sistema holístic per a la salut i el benestar planetaris. Creix l’acceptació i l’ús de teràpies complementàries i integratives (CIM).

En el nostre país, aquest nou model ha fet emergir diferents associacions de professionals de la salut que practiquen la medicina integrativa i que  s’han reunit amb membres del govern per presentar propostes de normatives i d’homologació per la creació d’ un marc legal de les diferents modalitats, i per la seva inclusió en marc acadèmic. Presentant també la proposta al Parlament Europeu[2].

Per alguns autors la MI és com un intent per investigar noves fórmules que facilitin un apropament entre la biomedicina i les modalitats complementàries. Tot i que es planteja un procés d’integració complicat i desigual perquè l’hegemonia de la medicina li atorga a aquesta un poder polític que continua centrant la seva atenció en la malaltia i que té uns valors distanciats de les modalitats complementàries. Altres autors centren les dificultats del model en la construcció de l’equip de treball del model integratiu, ja que l’envolten moltes circumstàncies complexes, pel fet que no sols existeix la confrontació de diferents disciplines, sinó també, diferents estructures, processos i resultats. Reptes ignorats en el procés i poca investigació teòrica que abordi els aspectes polítics, socials i epistemològics.

En una publicació recent, els autors resumeixen quatre estudis rellevants en aquest àmbit. En destaquen, la importància de respectar la preferència del pacient en l’elecció d’un enfocament terapèutic, promovent així el seu apoderament. Propostes sobre metodologia per a millorar el valor científic dels estudis que avaluen l’eficàcia i els mecanismes dels enfocaments no farmacològics. Y dos articles d’ estudis aleatoritzats dissenyats per a demostrar la viabilitat i l’efecte de la hipnosi en la gent gran, o per a avaluar l’eficàcia de diversos enfocaments complementaris combinats per a la fatiga relacionada amb el càncer.

Medicina Integrativa a Europa

A Europa dues resolucions relativament recents mencionen la medicina Integrativa en els seus documents:

La nova Estratègia Farmacològica per a Europa, dictada pel Ple del Parlament Europeu el novembre de 2021[3], afirma que la Medicina Integrativa, aprovada per les autoritats dels sistemes públics de salut, pot reportar beneficis als pacients amb efectes adversos al tractament en diferents patologies com el càncer. Assenyala també la importància de desenvolupar una visió holística dels pacients i de promoure, si escau, l’ús de teràpies complementàries, sota la supervisió de professionals sanitaris.

I l ‘ informe del febrer del 2022, de la Comissió BECA (Beating Cancer of the European Parliament)[4] destaca el rol rellevant de la Medicina Integrativa, de les teràpies complementàries i de la nutrició en la lluita contra el càncer.

En el capítol III C, sobre la igualtat d’accés a l’atenció oncològica multi-disciplinar i de qualitat, posa èmfasi que “la medicina integrativa amb reconeixement científic aprovada per les autoritats sanitàries pot aportar beneficis als pacients en relació amb els efectes paral·lels de diverses malalties, com ara el càncer, i els seus tractaments.

En aquest sentit, l’informe destaca la importància de desenvolupar “un enfocament holístic, integrador i centrat en els pacients” i, si escau, fomentar l’ús de teràpies complementàries sempre sota la supervisió de professionals sanitaris.

El punt 19, posa l’accent en el paper d’una dieta sana per a limitar i prevenir la incidència i recurrència del càncer i posa l’accent que els riscos individuals de càncer poden reduir-se mitjançant una major ingesta de verdures d’origen sostenible i aliments d’origen vegetal, com la fruita i la verdura fresca, cereals i hortalisses; posa l’accent, a més, en la necessitat d’abordar el consum excessiu de carn i productes ultra processats, així com de productes amb alt contingut en sucres, sal i greixos.

El punt 24, acull amb satisfacció el llançament de la campanya de la Unió HealthLifestyle4all[5], que inclou la promoció de l’esport, l’activitat física i les dietes saludables, a més d’altres sectors clau; recomana que les escoles incloguin l’educació sanitària en els seus plans d’estudis per a garantir que, els menors i adolescents aprenguin a liderar un estil de vida saludable.

El punt 27, demana a la Comissió que promogui recerques multidisciplinàries sobre l’existència de vincles entre els camps electromagnètics, inclosa la tecnologia 5G, i el càncer per a recaptar proves científiques sobre els efectes a llarg termini dels camps electromagnètics i informe oportunament al públic del resultat d’aquests estudis; demana que es promogui la recerca sobre el desenvolupament de tecnologies que redueixin l’exposició a les radiofreqüències.

La Resolució del Parlament Europeu, de 16 de febrer de 2022, sobre el reforç d’Europa en la lluita contra el càncer, busca establir una estratègia global i coordinada per combatre aquesta malaltia. Aquesta resolució destaca la importància de la col·laboració entre els Estats membres i la implementació de polítiques efectives per millorar la prevenció, el diagnòstic i el tractament del càncer

El document subratlla la necessitat d’invertir en recerca i innovació, així com de garantir l’accés equitatiu a tractaments i medicaments. A més, es fa èmfasi en la importància de l’educació i la conscienciació pública per reduir els factors de risc associats al càncer.

Des d’una perspectiva antropològica parlar de models d’atenció implica parlar tant de biomedicina com de totes aquelles activitats que tenen a veure amb la prevenció, l’alleugeriment, el control o la cura d’algun patiment determinat, patiment que, en moltes ocasions és negat, marginat o ignorat des de la biomedicina.

Amb aquest Simposi volem generar un espai de reflexió per qüestionar preguntes com:

• Quin espai social, i cultural implica aquest nou model?
• Què busquen els consumidors que fan emergir aquest model?
• Què en sabem fins ara?
• Què és el que fa que la recerca en medicina integrativa sigui “integrativa”?
• Què hi te ha dir l’antropologia?
• Què cal abordar des d’un punt de vista ètic?
• Hem de canviar normes i valors establerts?
• Reptes metodològics i etnogràfics

[1] https://cam-europe.eu/refocusing-health-project/

[2] https://sesmi.es/se-mantiene-abierta-la-peticion-de-un-marco-regulador-para-profesionales-de-medicina-integrativa/

[3] https://health.ec.europa.eu/medicinal-products/pharmaceutical-strategy-europe_es

[4] https://www.europarl.europa.eu/committees/en/archives/9/beca/home/welcome-words

[5] https://www.coe.int/en/web/sport/-/healthylifestyle4all-the-council-of-europe-s-pledge-on-healthy-lifestyles-and-anti-doping-policies

1.- Kreitzer MJ, Koithan M. Integrative nursing [Internet]. Oxford : Oxford University Press; 2014 [cited 2015 Dec 15]. 575 p. Available from: http://cataleg.urv.cat/record=b1490774~S13*cat

2.- Rakel D. Integrative medicine [Internet]. Philadelphia, PA : Elsevier Saunders; 2012 [cited 2015 Aug 27]. Available from: http://cataleg.urv.cat/record=b1451363~S13*cat

3.- Lopez G, Mao JJ, Cohen L. Integrative Oncology. Vol. 101, Medical Clinics of North America. 2017. p. 977–85.

4.- Sierpina V, Kreitzer MJ. Innovations in Integrative Healthcare Education: Integrative Medicine DesignShop and National Education Dialogue. Explore: The Journal of Science and Healing. 2005;1(6):484–5.

5.- Libster, Martha Mathews. How engaging communities in a World Café can inspire integrative nursing research. . Journal of Integrative Nursing 6(2):p 73-75, Apr–Jun 2024

6.- The World Cafe Community Foundation. World Café 2024. Available from: https://www.theworldcafe.com/key-concepts-resources/world-cafe-method/.

7.- Astărăstoae V, Rogozea LM, Aron I, Botezat D. The New Mythology of the Body and the Transformation of the Therapeutic Space. Am J Ther. 2023 Sep-Oct 01;30(5):e439-e446.

8.- McClafferty H. Complementary, holistic, and integrative medicine: mind-body medicine. Pediatrics in review / American Academy of Pediatrics. 2011;32(5):201–3.

9.- McClafferty H. An Overview of Pediatric Integrative Medicine. Pediatr Ann. 2019 Jun 1;48(6):e216-e219.

10.- Nguyen SA, Oughli HA, Lavretsky H. Complementary and Integrative Medicine for Neurocognitive Disorders and Caregiver Health. Curr Psychiatry Rep. 2022 Sep;24(9):469-480.

11.- Lim EJ, Vardy JL, Oh BS, Dhillon HM. A Scoping Review on Models of Integrative Medicine: What Is Known from the Existing Literature? J Altern Complement Med. 2017 Jan;23(1):8-17.

12.- Hui D, Hoge G, Bruera E. Models of supportive care in oncology. Curr Opin Oncol. 2021 Jul 1;33(4):259-266.

13.- Kalariya Y, Kumar A, Ullah A, Umair A, Neha F, Madhurita F, Varagantiwar V, Ibne Ali Jaffari SM, Ahmad A, Aman M, Sapna F, Varrassi G, Kumar S, Khatri M. Integrative Medicine Approaches: Bridging the Gap Between Conventional and Renal Complementary Therapies. Cureus. 2023 Sep 26;15(9):e46033.

14.- Chung VCH, Ho LTF, Leung TH, Wong CHL. Designing delivery models of traditional and complementary medicine services: a review of international experiences. Br Med Bull. 2021 Mar 25;137(1):70-81.

15.- Baarts C, Pedersen IK. Derivative benefits: exploring the body through complementary and alternative medicine. Sociol Health Illn. 2009 Jul;31(5):719-33.

16.- Sirois FM. Health-related self-perceptions over time and provider-based Complementary and Alternative Medicine (CAM) use in people with inflammatory bowel disease or arthritis. Complement Ther Med. 2014 Aug;22(4):701-9.

17.- Nguyen SA, Oughli HA, Lavretsky H. Complementary and Integrative Medicine for Neurocognitive Disorders and Caregiver Health. Curr Psychiatry Rep. 2022 Sep;24(9):469-480.

18.- Adams J, Hollenberg D, Lui CW, Broom A. Contextualizing integration: a critical social science approach to integrative health care. J Manipulative Physiol Ther. 2009 Nov-Dec;32(9):

Ens decidit a última hora per enviar Simposi i hi ha una tercera coordinadora que no s`ha pogut registrar, ho fara avui nit o demà, el seu nom es Maria Jiménez-Herrera de la URV.
No he pogut ordenar la bibliogràfia perque Mendeley em donava error