{Título:1}

Com és sabut, l’antropologia va tenir un origen i desenvolupament molt lligats a l’expansió colonial europea i el racisme. En el marc de l’antropologia catalana desconeixem si van tenir lloc aquests lligams, ja que la història de la disciplina ha estat un camp pràcticament inexplorat. D’una banda, s’han anat reproduint els pocs treballs pioners sobre la nostra història que van elaborar-se als anys 90; i, d’altra banda, seguint aquestes primeres investigacions, s’ha consolidat una diferenciació entre l’inici de la disciplina als anys 70 del segle XX i tot l’anterior, que ha estat reduït a uns predecessors més o menys il·lustres, però dels quals hom es desvincula.
En temps recents, alguns/es investigadors/es han començat a repensar elements de la història del nostre passat disciplinar des de perspectives de gènere, decolonials i/o reivindicant l’aportació del folklorisme com a font etnogràfica. Es tracta de propostes puntuals que no substitueixen la necessitat de construir una història de l’antropologia catalana com a subcamp propi dins la nostra disciplina, però que permeten repensar el rol que tingué el folklorisme, d’una banda, i el colonialisme i el racisme, de l’altra, en el desenvolupament de l’antropologia aquí.
Aquest simposi vol convidar a presentar comunicacions que: a) permetin conèixer elements del nostre passat que puguin ajudar a revisar críticament la història de l’antropologia catalana que s’ha construït fins ara, b) aportin coneixement sobre l’obra de figures oblidades o desconegudes del nostre passat, i c) proposin noves maneres d’afrontar la història de la disciplina des d’una perspectiva crítica.

L’antropologia no va tenir un naixement innocent i tant el seu origen com la seva història estan molt lligades a l’expansió colonial europea i el desenvolupament del racisme (Bestard i Contreras, 1987). Aquest passat disciplinar, protagonitzat per “pares fundadors poc honorables” (Stolcke, 1993), no va ser reconegut dins de la història de l’antropologia fins a la descolonització i, en alguns casos (com els museus) més recentment, amb l’aplicació de propostes decolonials. En el cas de l’antropologia catalana, en paral·lel a l’espanyola, la història de la disciplina ha estat un camp pràcticament inexplorat. En efecte, durant anys, s’ha limitat a reproduir els pocs treballs elaborats als anys 90 per antropòlegs referents com Prat, Calvo o Aguirre, sense fer pràcticament noves aportacions al respecte. Així doncs, aquesta història – que es va elaborar en el moment en què la disciplina s’estava construint al nostre país, a partir dels anys 70 – va caracteritzar-se per establir una separació entre l’inici de la disciplina tal com l’entenem avui (antropologia sociocultural) i tot allò que s’havia fet anteriorment, que va quedar reduït a uns avantpassats més o menys il·lustres dels quals, encara avui, ens en desvinculem.

En el cas català, els folkloristes, els únics investigadors que podríem reclamar com a predecessors de la nostra disciplina, van estudiar-se des d’una perspectiva crítica. Des d’aquesta mirada no només es va menystenir la seva dimensió ideològica, sinó també metodològica. Aquesta revisió crítica del llegat dels folkloristes va donar lloc a una clara necessitat de diferenciació terminològica que va portar-nos a oblidar el terme “folklore” a favor de terminologies, que per diverses qüestions, es consideraven més crítiques o més alineades amb els nous plantejaments disciplinaris, com “cultura popular” o “patrimoni etnològic”.

Pel què fa a la relació de l’antropologia catalana amb el colonialisme i el racisme, es tracta d’un tema que no ha estat ni tant sols plantejat, pressuposant que no existia. Les recents recerques crítiques de revisió de fons materials dels museus des d’una perspectiva decolonial ens indiquen que potser les dades hi són, el que ha mancat és buscar-les i analitzar-les d’una altra manera.

En els darrers anys alguns/es investigadors/es han començat a repensar alguns elements de la història del nostre passat disciplinar. Per una banda, des de perspectives de gènere i decolonials i, per altra banda, reivindicant els materials etnogràfics dels folkloristes. Es tracta d’iniciatives puntuals i vinculades a casos molt concrets, que no substitueixen la necessitat de construir una història de l’antropologia catalana, però que ens permeten començar a repensar el rol que tingueren el colonialisme, el racisme i el folklorisme en el desenvolupament de l’antropologia a casa nostra.

La situació que acabem d’esbossar, ens porta a plantejar diferents interrogants: fins a quin punt som una excepció dels desenvolupaments generals que tenia l’antropologia a Europa als segles XIX i XX? De quina manera afecta la idiosincràsia històrica espanyola, especialment la guerra civil i la dictadura franquista, en les semblances i diferències del què estava passant a les antropologies del nostre voltant? Per què no estem repensant la interpretació del nostre passat disciplinar a la llum de la tasca de revisió decolonial què s’està fent des de fa uns anys en alguns museus? Per què no hem aconseguit desenvolupar una història de la disciplina després d’aquells intents pioners dels anys 90? I el que, potser, és el més important: què ens falta actualment per poder construir una història crítica de la nostra disciplina?

Tenint en compte tot el que s’acaba d’exposar, aquest simposi vol convidar a presentar comunicacions que: a) permetin conèixer elements del nostre passat que puguin ajudar a revisar críticament la història de l’antropologia catalana que hem construït fins ara, b) aportin coneixement sobre figures oblidades (o desconegudes) del nostre passat, la seva obra i quina fou la seva aportació a l’antropologia catalana, i c) proposin noves maneres d’afrontar la història de la disciplina des d’una perspectiva crítica.

Bestard Camps, J., & Contreras Hernández, J. (1987). Bárbaros, paganos, salvajes y primitivos. Una introducción a la Antropología. Barcanova.

Prat Carós, J. (1991). Historia. En J. Prat Carós, U. Martínez Veiga, J. Contreras Hernández, & I. Moreno Navarro (Ed.), Antropología de los Pueblos de España (p.13-32). Taurus.

Stolcke, V. (1993). De padres, filiaciones y malas memorias. ¿Qué historia de qué antropología? En Joan Bestard i Camps (Ed.). Después de Malinowski. Federación de Asociaciones de Antropología del Estado Español y Asociación Canaria de Antropología, Tenerife.