Resum
L’any 2020 l’Institut d’Antropologia de les Illes (IAI) va presentar un primer simposi al COCA sota el títol de “L’antropologia en el context de les Illes Balears i Pitiüses” coordinat per Francesc Alemany i Marc Morell. L’objectiu era contribuir a la visibilització de la disciplina antropològica a les Illes, un procés que s’inicià amb la fundació de l’IAI l’any 2016. Aquesta línia de treball es va continuar l’any 2022 amb la presentació del simposi “L’antropologia a les Illes Balears i les Pitiüses: investigacions, textos i contextos” coordinat per Diana Borràs i Margalida Mulet. En aquesta convocatòria del CoCA 2024 es vol afiançar la trajectòria dels darrers anys presentant un cop més un simposi que doni cabuda a aquelles comunicacions que tenen com a punt de partida la pràctica etnogràfica contemporània duta a terme a les Illes Balears o sobre les Illes Balears i Pitiüses. Un cop més el territori es presenta com un element que permet mostrar els camps de recerca, aplicada i acadèmica, de la antropologia alhora que s’incentiva el desenvolupament de la disciplina en un territori que tot i no oferir els estudis d’antropologia a la Universitat (UIB), sí compta amb un nombre creixent de graduats que fan o volen fer de l’antropologia la seva professió.
D’altre banda, per les característiques del nostre territori, estudiants i professionals d’una i altre illa ens veiem sovint aïllats i allunyats. Així, el simposi es presenta també com un espai de trobada.
Proposta simposi
A l’hora de contextualitzar l’antropologia balear i pitïusa hem de tenir en compte que a la Universitat de les Illes Balears (UIB) no existeixen els estudis d’antropologia, si bé les universitats a distància amb seu a les Illes (UNED i UOC) sí ofereixen els estudis de grau. D’altre banda, s’ha de dir que som nombroses les persones llicenciades i/o doctores que hem cursat estudis a altres universitats, siguin catalanes, espanyoles, europees o d’altres indrets del món. Per aquest motiu, la constitució del IAI ha estat, des dels seus inicis, un lloc d’encontre a partir del qual desenvolupar i afiançar la recerca antropològica feta a les IIles i/o sobre la seva realitat sociocultural.
A més, la mirada “etic” dels investigadors locals i internacionals envers els illencs i illenques han deixat nombrosos relats etnogràfics i estudis antropològics de contextos i escoles acadèmiques diverses que s’emmarquen dins les problemàtiques més fonamentals de l’antropologia mediterrània, europea i del món.
Amb “L’antropologia a les Illes Balears i les Pitiüses: nous trànsits investigadors” volem continuar el camí iniciat l’any 2020 amb l’objectiu d’establir canals de comunicació entre investigadors illencs, catalans i d’altres indrets a partir dels quals debatre i compartir reflexions sobre l’interès de la investigació antropològica a les Illes Balears.
Panoràmica
Fins a finals del segle XX bona part de la producció antropològica de les Illes partia d’estudis unificats i reificadors que giraven al voltant del pas de la tradició a la modernitat. A partir dels anys 90 del segle passat la producció antropològica al territori balear es diversificà i renovà tant temàticament com metodològicament, incorporant de manera progresiva la antropología aplicada i la professionalització de la disciplina fora de l’àmbit acadèmic
Aquest simposi vol mostrar l’existència dels nous trànsits investigadors tant dintre de l’academia com en el marc de l’antropologia aplicada i ampliar així els camins de l’antropologia balear i pitiüsa. En definitiva, vol ser una plataforma per a compartir els reptes als que ens enfrontem com a professionals de l’antropologia. Ens proposem a més poder esbrinar de manera col·lectiva quines són les solucions i les innovacions que ens permeten afrontar en l’àmbit local, la diversificació creixent de la disciplina i la seva adaptació a un món canviant i sotmès a reptes globals.
Animam doncs, a tots els companys i companyes a participar activament en la tercera edició del simposi dedicat a l’antropologia a les Balears i Pitiüses amb comunicacions i discussions que mostrin l’interès i el valor de la mirada antropològica en el context actual, tant amb una mirada crítica de la disciplina i de la realitat socio cultural de les Illes com amb projectes de recerca acadèmica i aplicada.
Bibliografia
Alemany, F. (2017) La domesticació del dimoni gros: la recreació d’una comunitat pagesa perduda al context urbà de la vila mallorquina de Manacor a les festes de Sant Antoni. Quaderns-e de l’Institut Català d’Antropologia, 22, 2, 214-231.
Alemany, F.; Morell, M. (en preparació) «Apunts per a una història crítica de l’antropologia a les Illes Balears i Pitiüses».
Bestard, J.; Porqueres, E. (2016) “Fugas en Mallorca: una perspectiva histórica de llevarse a la novia”. Dins del Mármol (ed.), Compromisos etnográficos: un homenaje a Joan Frigolé. Barcelona: Publicacions UB.
Borràs Rhodes, Diana, Cifre Borràs, Joana. Reflexiones en torno a la revalorización del patrimonio alimentario marítimo pesquero de Mallorca: La exposición temporal “del mar a la taula” – Dialnet (unirioja.es). El gusto en el museo 2021: actas III Congreso internacional sobre patrimonio alimentario y museos / Nuria Ramón Marqués (ed. lit.), 2022, ISBN 978-84-9048-996-3, págs. 143-155
Borràs Rhodes, Diana, Mulet Pascual, Margalida, “Del Mar a la taula” (From the sea to the table). Seafood and cultural reproduction of gastronomic intangible heritage in Mallorca pp.282-292 MUSEOEUROPE (simpozij) (2021 ; Maribor) Živeti v Evropi [Elektronski vir] = Living in Europe : Museoeurope : the collected volume of the symposium 14.-15. 10. 2021 / [organised by] Maribor Regional Museum ; [glavni uredniki Drago Oman … [et al.] ; prevodi besedil v angleški jezik Alkemist prevajalske storitve … et al.]. – E-zbornik. – Maribor : Pokrajinski muzej = Regional Museum, 2021. – (Zbirka Museoeurope ; 7) Način dostopa (URL): http://www.museoeurope.si ISBN 978-961-94532-6-1
Canyelles, C. (2021) Masclisme i cultura jurídica. Una etnografia del procés judicial de la violència de gènere. Edicions Lleonard Muntaner.
Cifre, M. (2014) “Paraíso, realidad y conservacionismo: diálogos entre la antropología ambiental y la etnobotánica en la isla de Mallorca”. Actas del XIII Congreso de Antropologia de la FAAEE, Universitat Rovira i Virgili, 2859-2879.
Franquesa, J. (2010) Sa Calatrava mon amour. Etnografia d’un barri atrapat en la geografia del capital. Palma: Documenta Balear.
Gomila, M. A. (2005) Las relaciones intergeneracionales en el marco de la família contemporánea: cambios y continuidades en transición hacia una nueva concepción de la familia. Historia Contemporánea, 31, 505-542.
Miquel, A. (1996) Un soc al pla. Una aproximació a la població magrebí de Sa Pobla, Ed. Rustega, Col·lecció Contextos.
Miquel, A. (2000) El campo en la cabeza: pervivencia del agrarismo en la construcción de la identidad. Madrid: La Catarata.
Mascaró, J. (2005) “Menorca en los ritos de paso tradicionales”. Narria, 109-112, 41-50.
Morell, M. (2013) “De l’espai no te’n refies mai”: el treball urbà en la formació/lluita de classes. Quaderns-e de l’Institut Català d’Antropologia, 18, 2, 53-67.
Mulet, M. ; Borràs, D. ; Calvo M. (2020) “Crisis sanitaria y alimentación: Impactos del confinamiento en los hábitos alimentarios de la isla de Mallorca”, Revista de Alimentaçao et Cultura das Américas. RACA. 2(2):32-52, jul./dez, 2020, 32-52. DOI 10.35953/raca.v2i2.83
Pastor Talboom, S. (2021) “Los círculos del Änima en países iberoamericanos: Antropología de la muerte en el siglo XXI”. AIBR Revista de Antropología Iberoamericana, 16(01) 89-111
Pastor Talboom, S. (2019) “Orbes, seres de luz y ángles en los círculos de ánima”, Revista Nuevas Tendencias en Antropología, 154-175.
Pastor Talboom, S. (2019) “Una reflexión metodológica, ontológica y epistemológica del trabajo de campo en una práctica espiritista moderna”, Antropología experimental 19, 181-191.
Pou, C ; Borràs D ; Cernuda, M.A ; Ribas, P ; Monedero, R. (2019) “¿Sabemos qué es la antropología, a qué se dedica hoy en día y en qué ámbitos es imprescindible su inclusión?”. Actas del V Congreso Internacional de Antropología, AIBR 2019, Madrid, 1160.
Ramis, A. (2002) El folklore i l’etnografia a les Illes Balears (segles XIX i XX). Palma: Documenta Balear.
Trias, S. (1992) Una historia de la antropologia balear. Barcelona: Boixareu Universitaria.
Trias, S. (1993) Antropología de la cuina mallorquina. El Tall editorial.
Waldren, J. (2001[1996]) Mallorquins, estrangers i forasters. Paradís i realitat a Mallorca: el cas de Deià. Palma: Editorial Moll.
Waldren, J. (2007) “Bosnian Women in Mallorca: Migration as a Precarious Balancing Act”. Dins Stacul, Moutsou i Kopnina (eds.), Crossing European Boundaries. Beyond Conventional Geographical Categories. New York & Oxford: Berhahn Books.