Resum
En un context de crisi demogràfica, ambiental, socioeconòmica i política que està tenint un fort impacte en els entorns rurals perifèrics, la principal o única opció que s’està impulsant per fer-hi front des dels diferents nivells de l’Administració pública i per part d’institucions i grups socioeconòmics dominants, és el desenvolupament de projectes orientats a una agricultura i una ramaderia industrials, la terciarització i el monocultiu del turisme, la construcció o la instal·lació d’infraestructures per a la producció d’energia, entre altres. Des dels moviments socials es denuncia cada vegada més aquest model de caire extractivista que augmenta la subordinació i la dependència del món rural, perpetuant la posició perifèrica d’aquests entorns i poblacions. Al mateix temps, però, des d’aquests àmbits estan sorgint iniciatives que no només s’oposen a aquest model sinó que volen ser també propostes econòmiques i socials alternatives que, construint una nova ruralitat, facin possible superar aquestes múltiples crisis.
En aquest simposi ens interessa reflexionar sobre aquesta diversitat d’iniciatives que constitueixen formes de resistència i construeixen alternatives al model hegemònic de ruralitat. Es tracta de propostes que promouen nous models de governança, canvis en les dinàmiques demogràfiques i socials, nous rols i perspectives de gènere, noves pràctiques de producció i hàbits de consum. Volem explorar tant la diversitat de casuístiques com els límits i les tensions que tenen lloc dins de les iniciatives plantejades en termes de resistències o d’alternatives en l’àmbit rural.
Proposta simposi
En un context de crisi demogràfica, ambiental, socioeconòmica i política que està tenint un fort impacte en els entorns rurals perifèrics, la principal opció que s’està impulsant per fer-hi front des dels diferents nivells de l’Administració pública i per part d’institucions i grups socioeconòmics dominants, és el desenvolupament de projectes orientats a una agricultura i una ramaderia industrials, la terciarització i el monocultiu del turisme, la construcció o la instal·lació d’infraestructures per a la producció d’energia, entre altres. Des dels moviments socials es denuncia cada vegada més aquest model de caire extractivista que augmenta encara més la subordinació i la dependència del món rural, perpetuant la posició perifèrica d’aquests entorns i poblacions.
Al mateix temps, però, des d’aquests àmbits estan sorgint iniciatives que no només s’oposen a l’esmentat model sinó que volen ser també propostes econòmiques i socials alternatives que, construint una nova ruralitat, facin possible superar aquestes múltiples crisis. Entre la diversitat de propostes n’hi trobem de lligades a reivindicacions ambientals, projectes d’economia social i solidària, relacionats amb la manca d’habitatges assequibles, la producció agroecològica i la sobirania alimentària, la producció artesanal i la petita indústria, noves formes d’accés i gestió dels factors productius i de distribució, etc.
Algunes d’aquestes iniciatives són de caire individual i local i altres prenen forma de xarxes i moviments socials més estructurats i d’abast més ampli. En alguns casos són impulsades per joves rurals que volen continuar vivint als seus llocs d’origen, d’altres són projectes de persones de procedència urbana que han pres la determinació de viure a un entorn rural, i també n’hi ha que han estat promogudes per col·lectius o grups de persones de procedència diversa. Igualment, trobem casos on el discurs polític i social lligat a idees de justícia social i ambiental és el motor que impulsa les propostes, mentre que en d’altres aquesta dimensió política no hi apareix d’una manera explícita o no és compartida per tots els participants.
En aquest simposi ens interessa reflexionar sobre una diversitat d’iniciatives que, amb elements comuns però també amb diferències, esdevenen formes de resistència i construeixen alternatives al model hegemònic de ruralitat. Es tracta de propostes que promouen nous models de governança, canvis en les dinàmiques demogràfiques i socials, nous rols i perspectives de gènere, pràctiques inèdites de producció i consum i que, finalment, poden impactar en la conservació de la biodiversitat, la sostenibilitat social i econòmica de la població local i la mitigació del canvi climàtic. Volem explorar tant la diversitat de casuístiques com els límits i les tensions de les iniciatives plantejades en termes de resistències o d’alternatives en l’àmbit rural.
Bibliografia
Brand, U. Wissen, M. (2021) The imperial mode of living. Everyday life and the ecological crisis of capitalism. London: Verso.
de Cos, O., & Reques, P. 2019. Vulnerabilidad territorial y demográfica en España.
Posibilidades del análisis multicriterio y la lógica difusa para la definición de patrones espaciales. Investigaciones Regionales 3(45): 201-225
Mármol, C. del and Vaccaro, I. (2020) “New Extractivism in European Rural Areas: How Twentieth First Century Mining Returned to Disturb the Rural Transition”. Geoforum 116: 42-49.
Demirović, A. et al 2011. (eds) VielfachKrise: Im finanzmarktdominierten Kapitalismus , Hamburg: VSA Verlag.
Franquesa, J. 2018. Power struggles: dignity, value, and the renewable energy frontier in Spain. Bloomington: Indiana University Press.
Lasanta, P. Beltran, O. y Vaccaro, I. 2013. Impactos socioeconómicos y territoriales de la industria del esquí en los Pirineos españoles: desarrollo de la montaña y urbanización inducida por el ocio. Pirineos.Revista de Ecología de Montaña 168: 103-128.
Li, T. 2009. “To Make Live or Let Die? Rural Dispossession and the Protection of Surplus Populations.” Antipode 41: 66–93.
Moore, J. 2015. Capitalism in the Web of Life Ecology and the Accumulation of Capital. Verso: New York and London.
Myers, E. 2013. Worldly Ethics: Democratic Politics and Care for the World. Duke: Duke University Press.
Ploeg, J.van der, Franco, J., y Borras, M. 2015. Land Concentration and Land Grabbing in Europe: A Preliminary Analysis. Canadian Journal of Development Studies 36 (2): 147–62.
Prados, M., et al (2021)Renewable Energy Plants and Business Models: A New Rural Development Perspective. Energies 2021, 14, 5438. https://doi.org/10.3390/en14175438
Arran de Terra. 2020. Xarxes alimentàries locals en temps de COVID-19. Impactes i reptes en un escenari post-confinament. [https://arrandeterra.org/impacte-i-reptes-de-les-xarxes-alimentaries-amb-la-covid-19/]
Arts, B. et al. 2017. Landscape Approaches: A State-of-the-Art Review. Annual Review of Environment and Resources, 42: 439-463.
Ayuda, M.I.; Pinilla, V.J. 2002. El proceso de desertización demográfica en la montaña Pirenaica el largo plazo: Aragón. Ager. Revista de Estudios de Despoblación y Desarrollo Rural, 2: 1001-1138.
Bennett, E.M. et al. 2016. Bright spots: seeds of a good Anthropocene. Frontiers in Ecology and the Environment, 14 (8): 441-448.”
Calvário, R. 2017. Food sovereignty and new peasantries: on re-peasantization and counter-hegemonic contestations in the Basque territory. The Journal of Peasant Studies, 44 (2): 402-420.
Collantes, F. 2004. El declive demográfico de la montaña española (1850-2000). ¿Un drama rural? Madrid, Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación.
Fernández-Giménez, M.; Oteros-Rozas, E.; Ravera, F. 2021. Spanish women pastoralists’ pathways into livestock management: Motivations, challenges, and learning. Journal of Rural Studies, 87: 1-11.
Gibson-Graham, J.K. 2006. A Postcapitalist Politics. Minneapolis, University of Minnesota Press.
Gibson-Graham, J.K.; Cameron, J.; Healy, S. 2016. Commoning as a postcapitalist politics. En: Amin, A.; Howell, P. (eds.): Releasing the Commons: Rethinking the Futures of the Common. Londres, Routledge.
Grasseni, C. 2013. Beyond alternative food networks: Italy’s solidarity purchase groups. Londres, Bloomsbury.
Healy, S.; Borowiak, C.; Pavlovskaya, M.; Safri, M. 2021. Commoning and the politics of solidarity: Transformational responses to poverty. Geoforum, 127: 306-315.
Kawano, E.; Masterson, T.N.; Teller-Elsberg, J. 2009. Solidarity Economy I: Building Alternatives for People and Planet. Amherst, MA, Center for Popular Economics.
MacClancy, J. 2020. An Empty Spain Filled with Ideas? EuropeNow 10, September. Accessed June 4, 2020. https://www.europenowjournal.org/2020/06/02/an-empty-spain-filled-with-ideas/
Monllor, N. 2011. Explorant la jove pagesia: camins, pràctiques i actituds en el marc d’un nou paradigma agrosocial. Estudi comparatiu entre el sud-oest de la província d’Ontario i les comarques gironines. Girona, Universitat de Girona [Tesis doctoral].
Moore, M.-L. et al. 2014. Studying the complexity of change: toward an analytical framework for understanding deliberate social-ecological transformations. Ecology and Society, 19 (4): 54.
Ravera F.; Oteros-Rozas, E.; Fernandez-Gimenez, M. 2022. Embodied Perceptions, Everydayness and Simultaneity in Climate Governance by Spanish Women Pastoralists. En: Fletcher, A.J.; Reed, M.G. (eds.) Gender and the Social Dimensions of Climate Change: Rural and Resource Contexts of the Global North. Londres, Routledge.
Safri, M. 2015. Mapping noncapitalist supply chains: Toward an alternate conception of value creation and distribution. Organization, 22 (6): 924-
Temper, L.; Del Bene, D.; Martinez-Alier, J. 2015. Mapping the frontiers and front lines of global environmental justice: the EJAtlas. Journal of Political Ecology, 22 (1): 255-278.
Utting, P. (ed.). 2015. Social and Solidarity Economy: Beyond the Fringe. Londres, Zed Books.
Vaccaro, I.; Beltran, O. (eds.). 2010. Social and Ecological History of the Pyrenees: State, Market, and Landscape. Walknut Creek, CA, Left Coast.
Van der Ploeg, J.D. 2008. The new peasantries: struggles for autonomy and sustainability in an era of empire and globalization. Londres, Routledge.