Resum
La mobilitat ha format part de les societats humanes des dels orígens i malgrat les revolucions neolítiques i totes les altres transformacions posteriors i localitzades, que han convertit la sedentarització en l’estat paradigmàtic de la civilització, nombrosos col·lectius s’hi han resistit. Alguns han mantingut una forma de vida nòmada, sovint des de la perifèria. Altres han proposat noves fórmules que situaven l’arrelament a la terra en un segon pla i el canvi de lloc com a eix central de la vida social o com a alternativa a la seva existència – econòmica, social, ontològica, o ideològica -. En aquest simposi proposem reflexionar sobre la mobilitat, a petita o gran escala, històrica o actual, com a forma de viure a partir d’exemples etnogràfics de societats que tenen una relació no hegemònica amb el territori i practiquen, d’una o altra manera, una forma de vida no sedentària o bé on el sentit de la seva existència social no està basat en un lligam atàvic amb la terra. Proposem comunicacions basades en estudis empírics, etnogràfics o d’arxiu, d’arreu del món o de tipologies diferents, per repensar col·lectivament conceptes clau de l’antropologia, com els d’espai, territori, sedentarisme, transhumància, nomadisme, semi-nomadisme, itinerància i d’altres que puguin sorgir en el debat, i reconsiderar així el lloc central de la mobilitat en les relacions humanes.
Proposta simposi
La mobilitat ha format part dels camps clàssics de l’antropologia des de l’evolucionisme, que veia en el sedentarisme la seva superació. Associada primer a pobles caçadors-recol·lectors que no havien fet la revolució neolítica, fou paradigma de formes d’organització sòcio-econòmica, política i religiosa “simples”, i sobretot de tecnologies menys sofisticades com menys permanents eren els assentaments. Sahlins (1972) trenca amb aquesta visió en proposar l’agricultura (i la sedentarització) com a l’origen de les desigualtats.
Els estudis de les societats amazòniques dels últims quaranta anys han contribuït a desfer aquesta oposició caça-recol·lecció-nomadisme / agricultura-sedentarisme: moltes societats passades i presents presenten models híbrids: caçadors-recol·lectors sedentaris, horticultors itinerants, horticultors esdevinguts caçadors recol·lectors nòmades per l’embat colonial (Testart 2012), i les etnografies han mostrat amb precisió aquesta porositat de models econòmics i la importància dels estils de vida per explicar la mobilitat (Descola 1986). També han mostrat que un cert desarrelament no és incompatible amb la patrimonialització, i que els escenaris de reivindicació de drets territorials també inclouen aspectes cosmopolítics i visions menys lligades a la propietat (Surrallés 2005; Ventura 2011, 2013; Figueras 2021).
Si entre els pobles de l’Amazònia s’ha vinculat sovint la mobilitat territorial a la preponderància de la caça, en altres àmbits el lligam s’ha establert amb la ramaderia. Malgrat el nom, la revista Nomadic Peoples s’ha concentrat en els pobles pastors, no sense debat. Fou Dyson-Hudson (1972) qui proposà distingir un “model de ramaderia” i un de “mobilitat espacial”, bandejant el terme “nomadisme” per als pastors, i Asad hi afegí que l’important era qui detenia el control del territori, de la propietat del bestiar o del destí de la producció (Asad 1978: 64, in Salzman 1980:4) Recerques actuals sobre pastors d’altura (Domínguez 2013) mostren com, a banda de factors econòmics, socials i simbòlics, la gestió sostenible dels recursos naturals és clau en la pràctica transhumant. Salzman creia però útil el terme “nomadisme” tant per identificar categories de pobles com perquè es tractava de minories amb formes de vida no compatibles amb les de la majoria ni amb els governs que els dominen, i per remarcar que cal respectar aquell precís aspecte pel qual són marginats (Salzman 1980:6-7).
També ens ha interessat l’aspecte moral i la marginació dels estils de vida no sedentaris, que una part de l’antropologia clàssica anomenà «peripatètics»: venedors ambulants, caravaners, artesans nòmades, cistellers i teixidors, fins a gent de l’espectacle itinerant com mims, mags i músics, sense oblidar captaires, pàries i rodamons, mai prou estudiats i sempre analitzats com a anomalies socials. Fet remarcable considerant la seva presència arreu del món (Berland i Salo 1986:3). Malgrat alguna excepció, majoritàriament són grups marginats precisament per la seva itinerància. A casa nostra, treballs com el de les trementinaires que anaven pel món (Frigolé 2005) s’afegeixen als estudis clàssics de pobles marginats, que els folkloristes llegiren amb un primitivisme romàntic (Calvo 2013). La categoria “peripatètics” indicaria que la seva mobilitat no és atzarosa sinó sistemàtica i planificada. Autors com Salo proposaren la noció de «nínxol sòcio-econòmic» per explicar la seva forma de viure (in Berland i Salo 1986:3), centrant-se en el seu rol al si de la societat general, però defugint el paradigma de la mobilitat.
L’estudi del paradigma nòmada del poble gitano mostra que, si bé des de les primeres noticies a l’edat mitjana europea la seva història fou marcada per migracions a llarga escala, acompanyades de formes de subsistència itinerants, ben aviat la mobilitat fou també motivada per processos de persecució i exclusió social que encara avui persisteixen (San Román 1976; Bereményi i Castellsagué 2013); tot i això, els cicles de mobilitat mostren la identificació amb “territoris circulars” no aleatoris dins dels quals els grups familiars es mouen (Castro 2009).
Aquesta ambigüitat entre una forma de vida alhora desitjada, adaptada, perseguida i exclosa, estudiada a Europa per a poblacions amb forma de vida itinerant, la trobem també als pobles indígenes d’Amèrica, qui com els Maputxe, han estat associats al comerç de cavalls i a la transhumància ramadera en uns territoris que no coincideixen amb els actualment reivindicats o assignats (Kradolfer 2013); o els Guaraní, associats a una mobilitat periòdica a la cerca d’un paradís (Clastres 1975) afegida a l’obtenció de recursos i la fugida de la pressió colonial (Cebolla 2022). La persecució i la fugida dels mals externs (com les epidèmies: cf. Martínez Mauri 2013) mou també els pobles en aïllament voluntari, que trobem en diferents indrets del planeta i molt particularment a l’Amazònia (Land is Life 2019).
Però més enllà de la diversitat de causes que podem trobar a les mobilitats –l’economia, l’ecologia, raons simbòliques o persecució-, hi ha un element que ens interessa remarcar en aquest simposi: malgrat la rellevància de la mobilitat en les societats del passat i del present, el pensament occidental ha plantejat l’existència humana en termes de fixesa i no a la inversa (Rapport & Overing 2000:262) i ha enaltit i essencialitzat el mode de vida sedentari, menystenint aquell que emergeix en les societats on l’hàbitat és més dinàmic o efímer (cf. Ingold 2011:180), i on trobem formes d’entendre i percebre l’espai, que mereixen encara molta recerca; així, enlloc d’en termes binaris stasis/kinesis, potser caldria explorar, tal i com ho ha fet recentment Descola (2018), una antropologia de les cosmo-polítiques de la terra, més centrada en les relacions amb els existents que no pas en la topologia o l’arrelament.
En aquest simposi proposem doncs reflexionar sobre la mobilitat, a petita o gran escala, històrica o actual, com a forma de viure a partir d’exemples etnogràfics de societats que tenen una relació no hegemònica amb el territori i practiquen, d’una o altra manera, una forma de vida no sedentària o bé on el sentit de la seva existència social no està basat en un lligam atàvic amb la terra. Proposem comunicacions basades en estudis empírics, etnogràfics o d’arxiu, d’arreu del món o de tipologies diferents, per repensar col·lectivament conceptes clau de l’antropologia, com els d’espai, territori, sedentarisme, transhumància, nomadisme, semi-nomadisme, mobilitat i d’altres que puguin sorgir en el debat, i reconsiderar així el lloc central de la mobilitat en les relacions humanes.
BIBLIOGRAFIA
Asad, Talal, 1978, “Equality in Nomadic Social Systems?” Critique of Anthropology 3, 57-65.
Bereményi, Báilint-Ábel; Castellsagué Bonada, Alba, 2013, «Nomadisme dels pobles gitanos? Formació en situ amb estudiants del segon cicle a Romania». Perifèria, 18(2): 104-115, https://raco.cat/index.php/Periferia/article/view/290803
Berland, Joseph C. and Matt T. Salo, 1986, “Peripatetic communities: an introduction” Nomadic Peoples, 21/22: 1-6, https://www.jstor.org/stable/43123270
Calvo Calvo, Lluís. 2013, «El pastor com a model de la “mentalitat primitiva” en el fons documental de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya». Perifèria 18(2):70-80, https://raco.cat/index.php/Periferia/article/view/290793
Castro, Alexandra, 2009, “Tsiganes, mobilité et sedentarisme: quel lieu dans la ville?”, Études Tsiganes 39-40: 112-127.
Cebolla, Marilyn, 2022, “La construcción del ‘área cultural guaraní’ en América del Sur” in M. Clua, M. Ventura y J.-Ll. Mateo (eds) Áreas culturales. Antropología en un mundo de fronteras, Barcelona: Bellaterra, pp.165-180.
Clastres, Hélène, 1975, La terre sans mal. Paris: Éditions du Seuil.
Descola, Philippe, 1986, La nature domestique. Paris: Fondation Singer-Polignac / MSH.
Descola, Philippe 2018, « Anthropologie de la nature. Cours – Les usages de la terre I », L’annuaire du Collège de France 2015-2016, 2018, vol. 116, p. 481 497.
Domínguez, Pablo, 2013, L’agro-pastoralisme mobile des agdals du Haut Atlas, Perifèria, 18(2): 91-101, https://revistes.uab.cat/periferia/article/view/v18-n2-dominguez/405-pdf-fr
Dyson-Hudson, Neville, 1972, “The Study of Nomads.” In William Irons and Neville Dyson-Hudson (eds.) Perspectives on nomadism, Leiden: Brill, pp.2-29.
Figueras Moreu, Miquel, 2021, À la place des Autres. Espace et allochtonie chez les E’nyepa (Panare), Caribes du Nord-Ouest guyanais (Venezuela), Tesi Doctoral, EHESS, Paris.
Frigolé, Joan, 2005, Dones que anaven pel món: estudi etnogràfic de les trementinaires de la Vall de la Vansa i Tuixent (Alt Urgell). Barcelona: Departament de Cultura
Ingold, Tim, 2011 [2000], The perception of the environment. Essays on livelihood, dwelling and skill. London and New York: Routledge.
Kradolfer, Sabine, 2013, “La movilidad mapuche: tensiones entre patrones culturales eimposiciones estatales”, Perifèria, 18(2):47-58, https://doi.org/10.5565/rev/periferia.400
Land is Life, 2019, Pueblos indígenas en aislamiento. Territorios y desarrollo en la Amazonía y Gran Chaco. Informe regional, Quito: Abya-Yala.
Martínez Mauri, Mònica, 2013, “La movilidad guna (Panamá): Habitando bosques,islas y ciudades” Perifèria, 18(2):59-69, https://doi.org/10.5565/rev/periferia.401
Rapport, Nigel y Overing, Joanna, 2000, “Movement”, Social and Cultural Anthropology. The Key Concepts. London and New York: Routledge, pp.261-269.
Sahlins Marshall D., 1972, Stone Age Economics, Chicago & New York: Aldine-Atherton, Inc.
Salzman, Philip Carl.,1980, “Is “nomadism” a useful concept?” Nomadic Peoples , 6 :1-7, https://www.jstor.org/stable/43264582
San Román, Teresa, 1979, Vecinos gitanos, Madrid: Akal.
Surrallés, Alexandre y Pedro García Hierro (eds), 2005, The land within. Indigenous territory and the perception of the environment, Copenhaguen: IWGIA.
Testart, Alain, 2012, Avant l’histoire: L’évolution des sociétés, de Lascaux à Carnac, Paris, Gallimard, 560 p.
Ventura i Oller, Montserrat, 2011, “Puntos de referencia, espacios de socialización en el Occidente Ecuatoriano”, Quaderni di Thule, 30-31: 465- 473.
Ventura i Oller, Montserrat, 2013, “La mobilitat en el passat i el present: estigma i diversitat de relacions amb l’entorn”, Perifèria, 18(2):4-9, https://doi.org/10.5565/rev/periferia.395