Resum
L’envelliment és un procés de canvi tant material com social que és relatiu i complicat d’ancorar en un moment vital. Dita relativitat fa que el context social i cultural on es produeix l’envelliment sigui clau per entendre com es viu aquest procés en el dia a dia, així tenint en compte els discursos socials que dialoguen amb aquestes experiències. Per això, l’antropologia té a molt a oferir en l’aproximació a la vellesa i l’envelliment.
Malgrat això, hi continua havent pocs estudis antropològics on l’envelliment i la vellesa siguin problematitzats com ho son altres eixos de desigualtat o categories de diferencia, com el gènere o la raça. A més, la COVID-19 ha fet evident la normalització de l’edadisme en diversos contextos socioculturals. Per tant, l’estat demogràfic global i la COVID-19, han provocat que l’envelliment sigui un tema de rigorosa actualitat.
Conseqüentment, el present simposi proposa donar visibilitat a l’envelliment com a categoria de diferencia o eix de desigualtat a tenir en compte en estudis etnogràfics i antropològics. En altres paraules, es demana fer un exercici d’anàlisi de com la vellesa intersecciona amb altres experiències vitals, i quins debats teòrics o socials es poden encetar a través d’aquesta perspectiva. Es fa una crida a participants que estiguin interessats/des en endinsar-se en els debats de l’envelliment a través de les seves pròpies recerques.
Proposta simposi
L’envelliment és un procés de canvi tant material com social que és extremadament relatiu i complicat d’ancorar en un sol moment vital (Degnen, 2012). Dita relativitat fa que el context social i cultural on es produeix l’envelliment sigui clau per entendre com es viu aquest procés en el dia a dia, així tenint en compte els discursos socials que dialoguen amb aquestes experiències. Per això, l’antropologia té a molt a oferir en l’aproximació a la vellesa i l’envelliment, ja que una de les principals fortaleses de la disciplina és il·luminar la complexitat de discursos i imaginaris socials entrecreuats amb estructures opriments que és despleguen en les experiències encarnades de les persones quotidianes.
La vellesa, universalment, planteja una miríada de dilemes que son il·lustrats en etnografies contemporànies que tracten l’envelliment arreu del mon. Treballs com el de Lamb (2014), on compara experiències d’envelliment entre Bengala Occidental i Estats Units d’Amèrica, il·lustren com l’envelliment és entès i viscut segons diferents contexts socioculturals. Després, estudis com els de Wentzell (2013) o Calasanti i Giles (2018) ens apropen a com el gènere – tant la masculinitat com la feminitat – i els nivells socioeconòmics interseccionen en la creació d’experiències i opressions. Altrament, treballs com els de Oliver (2008), des del prisma de la migració per jubilació, o Buch (2013, 2015), des de les pràctiques de cures, exploren com les experiències encarnades d’envelliment presenten paradoxes frustrants de navegar en el dia a dia. I, finalment, reflexions com les de Comas-d’Argemir i Soronellas-Masdeu (2021) remarquen els lligams entre l’envelliment i les desigualtats de gènere i socials, així il·lustrant una complexa arquitectura de trajectes vitals i cures penetrades pel gènere, les migracions, i la classe social. Varis d’aquests estudis prenen una perspectiva interseccional que problematitza l’envelliment com a eix de desigualtat a tenir en compte en l’anàlisi d’experiències de precarietat i opressió (Grenier, Phillipson, i Settersten, 2020; Calasanti i Giles, 2018). Aquest recent enfocament interseccional és important a considerar perquè representa un reconeixement de la complexitat de l’envelliment a nivell sociocultural.
Aquests estudis només son un exemple de com aproximacions a l’envelliment des de l’antropologia poden desemmascarar normativitats opressores, evidenciar lligams entre discursos morals i models econòmics i polítics, i il·lustrar desigualtats sistèmiques que perduren d’una etapa vital a la següent. Per tant, la vellesa i l’envelliment son construccions socials amb un important rerefons material i biològic des dels quals podem entendre i qüestionar discursos i estructures socials que condicionen realitats i experiències viscudes. Es una perspectiva d’estudi molt enriquidora, en la que allò material i encarnat es troba en relació directa amb allò sociocultural.
Malgrat això, hi continua havent pocs estudis antropològics on l’envelliment i la vellesa siguin problematitzats com ho son altres eixos de desigualtat o categories de diferencia, com el gènere o la raça.
Addicionalment, el context actual d’envelliment de la població del Nord Global esta provocant que la vellesa es situí com un tema crucial en les agendes polítiques. Conseqüentment, es preveu que guanyi pes en el debat antropològic. Aquest fet es veu exemplificat en el recent repàs del ‘Madrid International Plan of Action on Ageing’ (MIPAA) de les Nacions Unides, on s’intenta trobar un balanç entre la celebració de la longevitat i les repercussions que això pot tenir sobre l’estat de benestar. És en aquest equilibri entre la celebració i la càrrega on es troba el quid de la qüestió: la vellesa pot ser entesa, de forma generalitzada, com a ‘problema’ (Phillipson, 2013). Això denota el imperant i silenciós edadisme i capacitisme que afecta com l’envelliment es viscut en el dia a dia, i remarca l’invisibilització de l’envelliment com un eix des d’on és despleguen desigualtats i discriminacions (Degnen, 2012; Calasanti i Giles, 2018; Comas-d’Argemir i Bofill-Poch, 2022). A més, la COVID-19 ha fet encara més evident la normalització de l’edadisme en diversos contextos socioculturals, com bé han apuntat estudis en l’àmbit de cures, relacions intergeneracionals, i estudis de trajectòries vitals (Comas-d’Argemir i Bofill-Poch, 2022). Per tant, l’estat demogràfic global i la COVID-19, han provocat que l’envelliment i la vellesa siguin temes de rigorosa actualitat.
El present simposi proposa donar visibilitat a l’envelliment com a categoria de diferencia o eix de desigualtat a tenir en compte en estudis etnogràfics i antropològics. En altres paraules, es demanar fer un exercici d’anàlisi de com la vellesa intersecciona i dialoga amb altres experiències vitals, i quins debats teòrics o socials es poden encetar a través d’aquesta perspectiva.
Es fa una crida a participants que estiguin interessats/des en endinsar-se en els debats de l’envelliment a través de les seves pròpies recerques. Les contribucions poden centrar-se en una amplia varietat d’àmbits, per exemple, les cures, el parentiu, cos i salut, estudis LGTBQ+, experiències laborals i de jubilació, mobilitats i migracions, estudis de gènere, control social i biopoder, entre molts d’altres.
Bibliografia:
Buch, E. (2013). Senses of Care: Embodying Inequality and Sustaining Personhood in the Home Care of Older Adults in Chicago. American Ethnologist 40 (4): 637–650.
Buch, E. (2015). «Anthropology of aging and care». Annual Review of Anthropology, 44 (2), 277-293.
Calasanti, T. & Giles, S. (2018) The challenge of intersectionality. Generations, 41(4), 69–74.
Comas-d’Argemir, D. i Soronellas-Masdeu, M. (2021) Envejecimiento, dependencia y cuidados: Retos sociales y retos asistenciales. Arxiu d’Etnografia de Catalunya, n.º 22, 5-18 | DOI: 10.17345/aec22.5-18ISSN: 0212-0372 – EISSN: 2014-3885 – http://antropologia.urv.cat/revistarxiu
Comas-d’Argemir, D. i Bofill-Poch, S. (2022) Cuidados a la vejez en la pandemia. Una doble devaluación. Disparidades. Revista de Antropología 77(1): e001a. doi: https://doi.org/10.3989/dra.2022.001a
Degnen, C. (2012) Ageing selves and everyday life in the north of England: years in the making. Manchester: Manchester University Press.
Grenier A., Phillipson C., & Settersten Jr R.A. (eds.) (2020) Precarity and ageing: new perspectives for social gerontology. Bristol, UK: Bristol University Press.
Lamb, S. (2014) Permanent personhood or meaningful decline? Toward a critical anthropology of successful aging. Journal of Aging Studies 29, 41-52. DOI: 10.1016/j.jaging.2013.12.006
Lamb, S. (2019) On Being (Not) Old: Agency, Self-Care, and Life-Course Aspirations in the United States. Medical Anthropology Quarterly 33(2), 263-281. https://doi.org/10.1111/maq.12498
Oliver, C. (2008) Retirement Migration Paradoxes of Ageing. New York and London: Routledge.
Phillipson, C. (2013) Ageing. Cambridge: Polity Press.
Wentzell, E. A. (2013). Maturing masculinities: Aging, chronic illness, and viagra in mexico. North Carolina: Duke University Press.