19. El rol de la disciplina enfront del racisme i amb l’antiracisme

Resum

El simposi vol recollir aportacions teòriques i metodològiques per debatre el paper de l’antropologia davant la realitat del racisme a la nostra societat. Malgrat que des de l’antropologia s’ha treballat en temes vinculats directament amb el fenomen racista i les seves múltiples variants, no s’ha fet un debat general sobre la posició que com a disciplina i com a professionals prenem enfront el racisme. Volem discutir com l’antropologia pot anar més enllà d’identificar les desigualtats estructurals i les pràctiques discriminatòries que sostenen el racisme per ser útil per afrontar els reptes actius del racisme i l’antiracisme, i contribuir a la construcció de narratives alternatives que lluitin contra el racisme i promoguin la igualtat. Volem conèixer les aportacions que ha fet l’antropologia enfront del racisme, tant en el passat com en el present, per fer un panorama de les maneres com la disciplina ha enfrontat l’anàlisi del fenomen en les seves formes i col·lectius, com també les seves mancances o ombres, aplicant una mirada crítica al rol de la disciplina en la construcció del racisme o la seva reproducció. Es conviden comunicacions que recullin propostes actuals de recerques i pràctiques vinculades amb el racisme i l’antiracisme, per identificar els desafiaments i les oportunitats que es presenten a l’hora de tractar aquest tema. L’objectiu és ampliar el coneixement de propostes crítiques amb el racisme però també amb el rol de la disciplina, incorporant la presència del racisme dins de la pròpia acadèmia, associacions, universitats o museus.

Proposta simposi

L’any 2005 l’antropòloga nord-americana d’origen jamaicà, Leith Mullings, preguntava quin havia de ser el rol d’una antropologia que, a més d’analitzar i explicar el racisme, fos un instrument en la lluita antiracista. El text es donava en un context, l’estatunidenc, on el tema racial ha estat una realitat present en la disciplina i en la quotidianitat dels seus professionals des dels seus inicis, formant part tant dels debats teòrics i etnogràfics com dels reptes als quals s’ha enfrontat l’American Anthropological Association. Però tal com la mateixa autora deia, l’antropologia —des dels primers treballs fonamentals de Boas—, ha dedicat més temps a argumentar que les races no existeixen biològicament que no pas en l’anàlisi de com funcionen les estructures sociopolítiques que construeixen i mantenen la idea de raça, així com en la seva aplicació en persones i col·lectius afectats per processos de racialització. L’antropologia social, com a disciplina que estudia les relacions humanes, pot oferir una comprensió profunda de les estructures socials, les pràctiques i les narratives que fonamenten el racisme. No obstant això, també ha estat criticada per l’herència racista del seu passat colonial (encara present en alguns museus), per perpetuar el racisme sistemàtic a través dels seus mètodes de recerca i per la seva tendència a reproduir les narratives dominants. En les dues darreres dècades hem vist com s’han iniciat propostes epistemològiques i metodològiques que busquen construir narratives alternatives que lluitin contra el racisme institucional i quotidià, o que proposen mètodes participatius i anàlisis crítiques dels contextos històrics i polítics on s’han originat i reproduït discursos i pràctiques colonials i postcolonials.

Des que a finals del segle passat l’American Anthropological Association fixés una posició sobre el racisme, diferents associacions professionals i acadèmiques han seguit o s’han plantejat elaborar models similars de declaracions o accions. En l’àmbit europeu aquests plantejaments han xocat amb alguns problemes com la manca d’entitat de l’antropologia professional davant l’acadèmica, les inèrcies d’aquesta última o, de vegades, una prudència excessiva a l’hora de plantejar propostes que no representaven totes les sensibilitats existents dins la disciplina. En dates més recents, amb la visibilització de moviments antiracistes com Black Lives Matter, s’han materialitzat reaccions concretes per part d’altres associacions de referència com l’European Association of Social Anthropologists (https://easaonline.org/outputs/support/blm) o l’Association of Social Anthropologist of UK (https://www.theasa.org/stmt_racism). En el cas espanyol, l’Associació d’Antropologia de l’Estat Espanyol (ASAEE) també ha iniciat un procés de debat intern, no tant per fixar una posició uniforme sinó perquè els seus associats puguin trobar directrius per combatre el racisme en totes les seves manifestacions, i arguments per proposar accions proactives a col·lectius i institucions del nostre país.

L’objectiu d’aquest simposi és traslladar el debat de Mullings sobre el paper de l’antropologia davant del racisme a la nostra realitat, recollir propostes actuals de recerques i pràctiques vinculades amb el racisme i l’antiracisme, per identificar els desafiaments i les oportunitats que es presenten a l’hora de tractar aquest tema. Malgrat que el racisme està present en la societat catalana i espanyola, i que des de l’antropologia s’ha treballat en temes vinculats directament amb el fenomen racista i les seves múltiples variants —especialment en el camp de les migracions i els estudis de les anomenades “minories ètniques”—, no s’ha fet un debat general sobre la posició que com a disciplina i com a professionals prenem davant el racisme de la nostra societat. Volem discutir com l’antropologia social pot anar més enllà d’identificar les desigualtats estructurals i les pràctiques discriminatòries que sostenen el racisme per ser útil per afrontar els reptes actius del racisme i l’antiracisme, i contribuir a la construcció de narratives alternatives que lluitin contra el racisme i promoguin la igualtat.

Des d’aquest simposi convidem a la presentació de comunicacions que permetin explorar el paper de la disciplina en l’estudi del racisme en les seves variades formes però també, i especialment, en la participació dels i les antropòlogues en la construcció d’espais, debats i accions antiracistes, dins i fora de l’acadèmia. Per exemple (però no només), en els diferents àmbits:

1. a) Presentació de casos d’anàlisi etnogràfica o teòrica al voltant del racisme i les lluites antiracistes en el passat i en el present, i els seus efectes sobre persones i col·lectius;
2. b) Anàlisi d’accions que des de la disciplina, ja sigui a través de les associacions d’antropologia a l’estat espanyol o les diferents universitats, s’hagin fet de denúncia al racisme o de suport a accions antiracistes;
3. c) Propostes que plantegin la presència de racisme institucional o pràctic dins mateix de l’acadèmia, amb la presència o absència de diversitat dins les nostres associacions, aules i departaments, i l’ocultació del conglomerat raça-racisme-racialització;
4. d) Propostes d’anàlisi d’exemples del racisme del nostre passat colonial i les seves formes d’expressió contemporànies, per exemple en els museus, així com d’iniciatives que tenen per objectiu visibilitzar, denunciar i modificar les petges actuals d’aquest passat colonial;
5. e) Recerques sobre desenvolupaments històrics de la disciplina a casa nostra dels trasllats eufemístics o conceptuals de termes que giren al voltant del racisme i els seus efectes, com els d’identitats, etnicitats, xenofòbia i altres derivats del camp analític de les migracions i les “minories ètniques”;
6. f) Recerques sobre les noves narratives i pràctiques de reivindicació antiracista per part de subjectes racialitzats a casa nostra, tenint en compte marcs amplis com el de la interseccionalitat (feminismes, anticapitalisme, ecologisme) així com la interrelació entre racisme i nacionalisme-nacionalitat;
7. g) Propostes metodològiques que permetin noves maneres de construir coneixement sobre el racisme i pràctiques de difusió i transferència dels resultats que superin les limitacions de la disciplina i contribueixin a la lluita contra el racisme.

Leith Mullings, Interrogating Racism: Toward an Antiracist Anthropology. Annual Review of Anthropology. 2005. 34:667–93