Resum
L’objectiu d’aquest simposi és reunir tots aquells/es que estan interessats/des en estudiar les relacions entre biologia i cultura i/o considerin que podem estudiar científicament les societats humanes a partir de la teoria darwiniana de l’evolució. Pensem que aquesta teoria és rellevant per a l’antropologia i les ciències socials des de dos punts de vista. Primer, és rellevant perquè els éssers humans som éssers biològics producte d’un procés evolutiu, igual com qualsevol altre ésser viu. Per tant, poden ser millor entesos com a resultat d’aquest procés evolutiu. En segon lloc, els éssers humans som éssers biològics però també som éssers culturals. Volem saber com es poden relacionar aquestes dues dimensions en l’anàlisi del comportament humà, i si la teoria darwiniana ens serveix també per estudiar la història de la cultura. Busquem comunicacions que abordin des de l’Antropologia o disciplines afins aspectes fonamentals del comportament humà, tant en la seva dimensió biològica com cultural.
Proposta simposi:
Podem estudiar científicament les societats humanes a partir de la teoria darwiniana de l’evolució? Ningú no dubta que els éssers humans som éssers biològics producte d’un procés evolutiu, igual com qualsevol altre ésser viu. En conseqüència, aspectes claus del comportament humà poden explicar-se com a resultat d’aquest procés evolutiu (vegeu Dennett 2017; Fuentes 2019; Salazar 2019; Tomasello 2022). Però els éssers humans som éssers biològics i també som éssers culturals. Ens serveix la teoria darwiniana per estudiar l’evolució de les cultures?
Aquesta qüestió ha donat lloc darrerament a multitud de recerques interdisciplinàries en un camp que coneixem com l’estudi de l’evolució cultural (Lewens 2015; Mesoudi 2011; Richerson & Boyd 2006). Es tracta de veure si en la història de la cultura podem identificar l’actuació de processos evolutius similars als que apareixen en la història de la vida. El antropòlegs i els científics socials en general hem estat durant molt de temps aliens als desenvolupaments que han tingut lloc en el camp de les ciències de la vida. El fantasma de les ideologies racistes, que pretenen justificar en termes biològics les jerarquies socials, feia que molts científics socials refusessin per sistema res que tingués a veure amb la biologia alhora d’explicar el comportament humà (Guillo 2015). Però el racisme no sorgeix de l’intent d’explicar en termes biològics les diferències entre els humans, sinó de l’intent d’explicar les diferències entre els humans com a diferències biològiques. Això darrer no només és immoral sinó que també és anticientífic. I la ignorància de la ciència no serveix per rebatre arguments anticientífics sinó tot el contrari.
Per això pensem que l’estudi de la biologia humana, lluny de servir per justificar el racisme, és la millor arma per combatre’l. Per això pensem també que l’estudi de les bases biològiques del comportament humà no és contradictori amb l’estudi de la cultura sinó perfectament complementari. De fet, pensem que és imprescindible per arribar a una comprensió integral de l’ésser humà com a ésser bio-cultural. Però com podem portar a bell termini aquesta integració entre la dimensió cultural i la dimensió biològica de l’ésser humà? La teoria darwiniana de l’evolució, en tant que és aplicable també a l’estudi de la cultura, és una eina imprescindible per aconseguir aquesta comprensió integral de l’ésser humà. D’ençà de l’aparició de l’antropologia social moderna, els antropòlegs hem estat molt escèptics amb la idea d’evolució, car ens remetia a la caduca antropologia evolucionista de Tylor, Frazer i Morgan. Però cap d’aquests autors estudiava la cultura a partir de la teoria de l’evolució per selecció natural, sinó que entenien l’evolució a partir del concepte de progrés, que donava lloc a la classificació de les societats humanes en “avançades” i “endarrerides” en funció de la seva major o menor similitud amb les societats occidentals.
La teoria darwiniana de l’evolució, en canvi, no té res a veure amb la idea de progrés, sinó que consisteix en entendre les característiques de tots els éssers vius com a resultat de les pressions selectives que genera el procés de la selecció natural. Podem aplicar aquesta mateixa lògica a l’estudi de la història de les societats humanes? Quines són les pressions selectives que determinen la selecció natural de les formes culturals? Aquestes són les preguntes que ha de respondre la moderna teoria de l’evolució cultural. Si la teoria darwiniana de l’evolució ens permet efectivament integrar biologia i cultura (e.g. Fuentes 2016) en l’estudi de l’ésser humà, haurem arribat així a una ciència que ens permetrà entendre la condició humana en tota la seva complexitat i diversitat. Heus ací el nostre objectiu.
WORKSHOP PROPOSAL
Can we study scientifically human societies based on the Darwinian theory of evolution? No one doubts that human beings are biological beings, the product of an evolutionary process, just like any other living being. Consequently, key aspects of human behavior can be explained as a result of this evolutionary process (see Dennett 2017; Fuentes 2019; Salazar 2019; Tomasello 2022). But human beings are also cultural beings.
Does Darwinian theory help us to study the evolution of cultures?
This issue has recently given rise to a multitude of interdisciplinary research in a field we know as the study of cultural evolution (Lewens 2015; Mesoudi 2011; Richerson & Boyd 2006). It is a matter of finding out if in the history of culture we can identify the action of evolutionary processes similar to those that appear in the history of life. Anthropologists and social scientists in general have for a long time been oblivious to the developments that have taken place in the field of life sciences. The specter of racist ideologies, which seek to justify social hierarchies in biological terms, caused many social scientists to systematically refuse anything to do with biology while explaining human behavior (Guillo 2015). But racism does not arise from the attempt to explain in biological terms the differences between humans, but from the attempt to explain the differences between humans as biological differences. The latter is not only immoral but also unscientific. And ignorance of science does not serve to refute anti-scientific arguments, quite the opposite.
This is why we think that the study of human biology, far from being used to justify racism, is the best weapon to combat it. This is why we also think that the study of the biological bases of human behavior is not contradictory to the study of culture but perfectly complementary. In fact, we think it is essential to reach a comprehensive understanding of the human being as a bio-cultural being. But how can we carry out this integration between the cultural dimension and the biological dimension of the human? The Darwinian theory of evolution, as it is also applicable to the study of culture, is an essential tool to achieve this comprehensive understanding of the human being. Since the emergence of modern social anthropology, anthropologists have been very skeptical of the idea of evolution, because it reminded us of the outdated evolutionary anthropology of Tylor, Frazer and Morgan. But none of these authors studied culture from the theory of evolution by natural selection, but they understood evolution from the concept of progress, which gave rise to the classification of human societies into “advanced” and “backward” depending on their greater or lesser similarity with Western societies.
The Darwinian theory of evolution, on the other hand, has nothing to do with the idea of progress, but it consists in explaining the characteristics of all living beings as a result of the selective pressures generated by the process of natural selection. Can we apply this same logic to the study of the history of human societies? What are the selective pressures that determine the natural selection of cultural forms? These are the questions that must be answered by the modern theory of cultural evolution. If the Darwinian theory of evolution effectively allows us to integrate biology and culture in the study of the human being (e.g Fuentes 2016), we will thus have arrived at a science that will allow us to understand the human condition in all its complexity and diversity. Here is our goal.
Bibliografia citada:
Dennett, D. 2017. From Bacteria to Bach and Back: The Evolution of Minds. W W Norton & Co Inc.
Fuentes, A. 2016. The Extended Evolutionary Synthesis, Ethnography, and the Human Niche Toward an Integrated Anthropology
Fuentes, A. 2019. Why We Believe: Evolution and the Human Way of Being. Yale University Press.
Guillo, D. 2015. What is the place of animals in the social sciences? Revue Française de Sociologie 56(1): 135-163.
Lewens, T. 2015. Cultural Evolution: Conceptual Challenges. OUP Oxford.
Salazar, C. 2029. Explaining Human Diversity. Cultures, Minds, Evolution. Routledge.
Mesoudi, A. 2011. Cultural Evolution: How Darwinian Theory Can Explain Human Culture and Synthesize the Social Sciences. University of Chicago Press.
Richerson, P. and R. Boyd. 2006. Not By Genes Alone: How Culture Transformed Human Evolution. University of Chicago Press.
Tomasello, M. 2022. The Evolution of Agency: Behavioral Organization from Lizards to Humans. The MIT Press.