Resum
Aquest simposi té com a objectiu principal la creació d’un espai de trobada i d’intercanvi d’idees enfocades en l’exploració del concepte i elements principals del treball precari, incloent-hi els seus factors causals i les diverses maneres en què el treball precari configura, o impedeix, el benestar de les persones. Definit com a treball insegur caracteritzat per una baixa remuneració, impredictibilitat i manca de proteccions, el treball precari ha estat tradicionalment relacionat amb l’ocupació de grups políticament desempoderats, tals com dones, persones migrants i minories ètniques. Durant els últims anys han augment els casos de treball precari a nivell global. Aquest fenomen es principalment degut a la globalització de l’economia, competicions internacionals de comerç, esforç empresarial per a augmentar beneficis reduint despeses laborals i costos de producció, l’auge de l’economia gig, canvis en les tecnologies del treball, la pandèmia de la Covid-19 i vàries crisis econòmiques.
A cavall entre l’horitzó de la potencialitat i la generació d’estancaments i desigualtats socials, el món del treball es una àrea central en la investigació antropològica. Antropòlegs d’arreu han demostrat com experiències quotidianes de treball (re)produeixen jerarquies socials, i han brindat atenció als efectes nocius del treball precari sobre la salut. Combinacions complexes de factors socioeconòmics i polítics des de contextos globals a locals configuren el treball disponible, qui té accés a quin tipus de treball i com el treball influeix en la vida, benestar i empoderament de les persones. Aquest simposi cerca re-impulsar aquest debat, amb un èmfasi particular en l’exploració dels múltiples significats i formes de treball precari, el rol del treball precari com a factor determinant tant de benestar com de vulnerabilitat, els elements impulsors globals i locals del treball precari, i la rellevància i possibilitat de l’antropologia per a influir sobre els drets i benestar de les persones treballadores.
Proposta simposi
Aquest simposi té com a objectiu principal la creació d’un espai de trobada i d’intercanvi d’idees sobre les diverses formes de treball precari en societats contemporànies en el marc de la disciplina antropològica. En aquest context, convidem a presentar comunicacions que abordin propostes articulades sobre els següents eixos de reflexió: les diferents manifestacions i significats del treball precari; factors determinants de treball precari en diferents contextos i sectors econòmics; els reptes i oportunitats que sorgeixen quan s’intenten aplicar coneixements antropològics per a la millora dels drets i benestar de les persones treballadores.
Habitualment entès com a treball insegur caracteritzat per una baixa remuneració i manca de proteccions, el treball precari esta relacionat amb l’ocupació de grups políticament desempoderats (Karim, 2014), que inclouen persones migrants, minories ètniques i dones. Recentment hi ha hagut un increment important de casos de treball precari en tot el món. Això es degut a en gran part a qüestions com la globalització de l’economia, l’ increment global de competicions comercials, l’esforç empresarial per a maximitzar guanys mitjançant la reducció dels costos de producció, l’auge de l’economia gig, canvis en les tecnologies del treball, la pandèmia de la Covid-19, i crisis econòmiques. L’antropologia ha estudiat el treball precari a través de varis enfocaments, com ara la investigació etnogràfica, l’anàlisi històrica, o estudis comparatius. Aquestes recerques han mostrat com experiències quotidianes de treball precari (re)produeixen subjectivitats econòmiques, jerarquies socials i relacions socials desiguals (Karim, 2014; Prentice, 2015; Offenhenden, 2018). Entre altres contribucions, la recerca antropològica també ha il·lustrat com diversos factors socials, econòmics i culturals influeixen variacions en la percepció i experiència del treball precari, i els efectes del treball precari sobre la salut de les persones treballadores i respectives persones dependents (e.g. Holmes, 2013; Prentice i Trueba, 2018).
En termes generals, les investigacions socials que exploren el treball precari tendeixen a centrar-se en els impactes negatius sobre la salut i la societat d’aquest tipus de treball. No obstant això, investigacions antropològiques recents mostren que aquest concepte sovint donat per descomptat inclou en realitat diversos significats, i que sovint, mitjançant feines que son precàries, les persones aconsegueixen, almenys temporalment, construir benestar, resiliència i apoderament. Això és degut a que el treball precari de vegades permet la navegació de riscos i incerteses superposades que els afecten simultàniament a persones i poblacions especialment vulnerables (Trueba, 2022). Per tant, en aquest simposi partim de la premissa que la precarietat laboral és viscuda de diferents maneres, i que el treball precari significa coses diferents per a diferents persones (té diferents significats subjectius). Així, doncs, amb aquest simposi fem una crida a tota recerca conceptual i empírica que explori les diverses formes i significats de treball precari. D’aquesta manera, un dels nostres objectius es iniciar el debat sobre com el saber derivat de mètodes antropològics de recerca pot ajudar a desxifrar els significats complexes i polifacètics del treball precari, qüestions freqüentment inqüestionades.
El treball precari està intrínsecament lligat als models actuals de governança econòmica global i al neoliberalisme (Burawoy, 1979; Medrazzi, 2012; Banerjee, 2021). Sota el model de governança capitalista global, el mercat laboral està organitzat per a explotar i treure profit de les diferències socials (Mole, 2011), incloent-hi diferències de gènere, raça, nacionalitat i classe social. En aquest sentit, independentment d’aquest impacte dual que el treball precari pugui tenir sobre la salut i el benestar de les persones treballadores i les corresponents persones dependents, el treball precari es, a la fi, moral i èticament problemàtic (Lee and Koffman, 2012). Per aprofundir aquest debat, aquest simposi cerca animar la reflexió sobre els processos sota els quals la vulnerabilitat i la marginació són reproduïdes per l’economia global, amb especial atenció en el factors globals i locals que afavoreixen el treball precari. En aquest sentit, el simposi busca atraure recerca etnogràfica i qualitativa que examini les diferents vies per les quals sinèrgies globals i local es combinen per a inspirar el desenvolupament i persistència de formes de treball precari en varis contextos i sector econòmics, incloent-hi situacions de treball forçat. D’aquesta manera, sol·licitem propostes que explorin de manera crítica els factors i les relacions socials, econòmiques i polítiques que contribueixen a l’anomenada “incorporació adversa” (Philips i Sakamoto, 2011) de persones treballadores, llocs de treball i regions dins de l’economia global a través del treball precari. El nostre interès es centra en l’economia política del treball precari, incloent-hi l’esclavatge modern, i en entendre com, i quan, condicions de pobresa i/o marginació, polítiques locals desequilibrades, irresponsabilitat burocràtica, l’ètica dels negocis, patrons de consum il·limitat i/o mercats globals s’uneixen per a determinar condicions de precarietat laboral i la precarització del treball.
Històricament l’antropologia com a disciplina ha fet importants contribucions en la resolució i millora de varis reptes globals, tant en el camp de les polítiques migratòries (De Bono, 2018) i de drets humans (Messer, 1993) com en el desenvolupament d’intervencions preventives i reactives a la crisi de l’Ebola (Leach, 2010) i, més recentment, també en el camp de les intervencions humanitàries (Niederberger et al., 2023). Malauradament, la relació entre l’antropologia, les empreses i sector industrial és complexa i difícil (Roca, 2001), fet que soscava les possibles aportacions de la disciplina a aquest camp. L’objectiu final d’aquest simposi és animar el debat sobre el rol que l’antropologia com a disciplina té, o podria tenir, en la formulació i millora de polítiques laborals, de les pràctiques empresarials i del benestar de les persones treballadores, així com els reptes i les oportunitats per fer-ho. Com podem utilitzar millor el coneixement antropològic per a la millora i prevenció dels problemes del mercat laboral? Com podem exercir una major influència sobre la presa de decisions en els sectors laborals públics i privats? Quins impediments trobem en el camí?
Es planteja, per tant, un espai de trobada que permeti recollir presentacions enfocades a entendre i millorar situacions de precarietat laboral contemporànies, així com també aquelles que duguin a terme una reflexió crítica sobre el rol que la antropologia te i podria tenir en la definició i millora dels drets i benestar de les persones treballadores. Això inclou propostes que explorin:
– La relació entre comerç global, cadenes de subministrament i treball precari;
– Com viuen els diferents treballadors les diferents formes de treball precari i quin impactes te el treball precari pel benestar dels treballadors i el dels seus dependents?
– Quines son les causes del treball precari? Com es complementen les dinàmiques locals i globals per a desenvolupar i mantenir formes de treball precari?
– El rol de la responsabilitat corporativa, beneficis empresarials i l’ètica dels negocis;
– La compra ètica i la diligència deguda com a possibles solucions
– El consum incontrolat i l’augment global del treball precari
– El potencial de l’antropologia per a millorar les condicions de treball i les polítiques laborals: reptes i oportunitats;
– Marcs legals, aplicació de la llei i treball precari
– Múltiples manifestacions i significats del treball precari;
– Reptes socials, polítics i econòmics per a la prevenció i escomesa del treball precari.
Bibliografia:
Banerjee, B. (2021). Modern Slavery Is an Enabling Condition of Global Neoliberal Capitalism: Commentary on Modern Slavery in Business. Business & Society, 60(2): 415-419.
Burawoy, M. (1979) Manufacturing Consent: Changes in the Labour Process under Monopoly Capitalism. Chicago: University of Chicago Press.
DeBono, D. (2018). Plastic hospitality: the empty signifier of the EU’s first reception system in the Mediterranean. Robert Schuman Centre for Advanced Studies Research Paper No. RSCAS, 22.
Eva Niederberger, Leah Tanner, Soha Karam (2023) Key Considerations: Socio-behavioural insight for community-centred cholera preparedness and response in Mozambique. IDS: SSHAP.
Holmes, S.M. (2013) Fresh Fruit, Broken Bodies: Migrant Farmworkers in the United States. Berkeley: University of California Press.
Karim, L. (2014) Disposable Bodies: Garment Factory Catastrophe and Feminist Practices in Bangladesh. Anthropology Now, 6(1): 52–63.
Leach, M. (2010) ‘Time to put Ebola in context’, Bulletin of the World Health Organization, 88(7).
Lee, C.K. and Y. Kofman (2012) The Politics of Precarity: Views Beyond the United States. Work and Occupations, 39(4): 388–408.
Messer, E. (1993). Anthropology and human rights. Annual review of Anthropology, 22(1), 221-249.
Mezzadri, A. (2012) Reflections on Globalisation and Labour Standards in the Indian Garment Industry: Codes of Conduct Versus “Codes of Practice” Imposed by the Firm. Global Labour Journal, 3(1): 40–62.
Molé, N.J. (2011) Labor Disorders in Neoliberal Italy: Mobbing, Well-being and the Workplace. Bloomington: Indiana University Press.
Offenhenden, M. (2018). ” Si hay que romperse una, se rompe” El trabajo del hogar y la reproducción social estratificada. Tesi Doctoral: Universitat Rovira i Virgili.
Phillips, N. & Sakamoto, L. (2011) The Dynamics of Adverse Incorporation in Global Production Networks: Poverty, Vulnerability and ‘Slave Labour’ in Brazil. Chronic Poverty Research Centre Working Paper, 175.
Prentice, R. (2015). Thiefing a chance. Brighton: University Press of Colorado.
Prentice, R., & Trueba, M. L. (2018). Precaurious Bodies: Occupational Risk Assemblages in Bolivia and in Trinidad. Global Labour Journal, 9(1), 41-56. https://doi.org/10.15173/glj.v9i1.3152
Roca, J. (1998). Antropología industrial y de la empresa. Tarragona: Ariel.
Trueba, M. L. (2022). Risk negotiations in the mines of Potosí: Implications for rethinking current health and safety approaches. In B. Świtek, A. Abramson, & H. Swee (Eds.), Extraordinary Risks, Ordinary Lives. Logics of Precariousness in Everyday Contexts (pp. 63-90). Cham: Springer International Publishing. DOI: https://link.springer.com/chapter/10.1007/978-3-030-83962-8_3