Resum
Donant continuïtat al simposi ‘Antropologia Jurídica: l’etnografia de les justícies estatals’, organitzat dins el I Congrés Català d’Antropologia, aquest simposi vol interpel·lar totes aquelles investigadores i investigadors que realitzen anàlisis empíriques de l’administració de justícia, abordant de manera concreta una dimensió més aplicada de l’antropologia jurídica, explorant formes de col·laboració possibles o en marxa entre antropòlogues i juristes: el recurs a l’etnografia com a font de dades i a la perspectiva antropològica com a forma de contextualitzar fets i conductes en procediments concrets. El simposi, d’aquesta manera, pretén oferir un espai de reflexió i debat sobre la relació entre antropologia i Dret amb un enfocament especial de l’àmbit judicial. L’etnografia de processos judicials, les possibilitats i el paper dels peritatges antropològics, l’aproximació als anomenats il·lícits “culturalment motivats” (o ‘excepció’ cultural), les aportacions de l’antropologia a interpretacions i comprensions sobre les diferents violències, sobre el concepte de dany, greuge, reparació, etc.
L’objectiu del simposi és donar a conèixer treballs en curs i un àmbit –el de l’Antropologia Jurídica en la seva vessant més aplicada- poc desenvolupat a casa nostra, i alhora afavorir la reflexió –en clau més metodològica i epistemològica- al voltant de les potencialitats, reptes i límits de l’aplicació de l’etnografia a l’estudi de la justícia estatal i la pràctica del Dret.
La col·laboració entre antropòlegs/ogues i juristes o operadors del Dret, on s’utilitzi l’etnografia com a font de dades i la perspectiva antropològica per a contextualitzar socioculturalment fets i conductes, s’ha desenvolupat en algunes societats al voltant del que es coneix com a peritatge antropològic i defensa cultural. Societats on la diversitat cultural es fa més palesa (o és reconeguda oficialment), com és el cas dels països que reconeixen la subjectivitat diversa dels pobles indígenes i afrodescedents; o bé, i pot encavalcar-se sovint, societats receptores de migració on minories culturals es veuen confrontades amb tribunals civil-penals.
Ara bé, podem trobar també la necessitat d’aportar una mirada antropològica en d’altres àmbits on no està en joc un (real o pretès) ‘xoc’ entre cultures, sinó que és en el si de la cultura dominant mateixa on hi hauria un ‘xoc’ de concepcions que, finalment, serà dirimit en el propi procés judicial per mitjà d’una determinada interpretació de la norma. Queda clar des del moment en que la Ley Orgánica 1/2004 de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Género assenyala en l’exposició de motius que existeix una definició tècnica de síndrome de dona maltractada referit a “las agresiones sufridas por la mujer como consecuencia de los condicionantes socioculturales que actúan sobre el género masculino y femenino”, veiem de quina manera ocupa un lloc central de l’instrument jurídic i de la seva aplicació la definició de l’abast d’aquests “condicionants”. Encara més explícita és la Llei andalusa (Ley 13/2007), que comença el seu preàmbul afirmant que “La violencia de género supone una manifestación extrema de la desigualdad (…) y representa una clara conculcación de los derechos humanos. Sin embargo, este reconocimiento no ha llevado aparejada la eliminación ni la suficiente modificación de los factores culturales que subyacen en su origen”. Una imprescindible aproximació antropològica a través d’una etnografia judicial del desplegament de la Ley Orgánica 1/2004 la trobem en el recent llibre publicat per Caterina Canyelles (2021). En aquesta obra verifica les limitacions que té la seva aplicació, per la persistència d’una cultura masclista i patriarcal, entre els diferents operadors –quelcom només observable in situ-, el que es tradueix en una revictimització constant de les víctimes i una reproducció de l’ordre patriarcal també dins les institucions de la judicatura (veure també, Rodríguez i Bodelón, 2015).
En tots aquests casos, l’antropòleg/oga prova d’establir i transmetre al jutge/essa i d’altres professionals del Dret (o al jurat i a la societat en el seu conjunt) el sentit que tenen els actes de l’acusat/a des del punt de vista de la seva cultura d’origen i la influència, en un sentit ampli, d’elements de cultura concrets en els fets que es sotmeten a judici. Actuaria com a intèrpret de la cultura o cultures que compareixen (en contextos marcats sovint per hibridacions i desigualtats) i dels fets, realitzant una mena de traducció a partir del seu coneixement expert, per aconseguir, teòricament, un respecte major a la diferència i unes decisions més justes i ponderades (Sánchez Botero, 2010; Rosen, 2018; Foblets y Renteln, 2009).
En la defensa cultural –o la seva contrapart, els delictes culturalment motivats o cultural offences (el primer concepte més emprat als sistemes de justícia anglosaxons, els segons als de Dret continental europeu)-, l’antropòleg/oga prova de d’identificar i aportar arguments que la conducta de l’incriminat/da (considerada delicte pel sistema de justícia del país receptor) ha estat determinada per la seva cultura d’origen, on aquell acte o comportament no constitueix un delicte (ans al contrari, pot estar aprovat i ser encoratjat), perquè serveixi com a atenuant o eximent de la seva responsabilitat legal i, en un sentit més general, per explicar les raons pròpies i contextualitzar adequadament allò que ha succeït (Ruggiu, 2019; De Maglie, 2012; Van Broeck, 2001).
A Catalunya i l’Estat espanyol, però, cap d’aquestes formes d’aplicació de l’Antropologia Jurídica dins de procediments judicials no ha estat gaire desenvolupada, no comptem amb massa exemples de defenses culturals dutes a terme en base a l’etnografia. I la major part dels que es poden trobar fan referència a casos que involucren persones de cultura romaní (Truffin i Arjona, 2009).
Més enllà de la intervenció directa en processos judicials, s’han desenvolupat altres formes del que podríem considerar peritatge més vinculades a l’activisme i la denúncia política, en el marc de casos de violacions de drets humans i de la col·laboració dels antropòlegs/ogues amb determinades entitats i moviments. Per exemple, a Mèxic antropòlogues i altres professionals han documentat, mitjançant l’etnografia, l’efecte que les desaparicions criminals d’estudiants a Ayotzinapa van tenir per a les famílies, els efectes individuals però també col·lectius (Antillón, 2015). El Equipo de Antropología Política y Jurídica de la Universidad de Buenos Aires ha desenvolupat una àmplia recerca al voltant de la violència policial i estatal –també en la seva dimensió jurídica i judicial-, ajudant a desmuntar les versions oficials dels fets i a contextualitzar de manera molt més complerta l’arrel de certes violències i els seus efectes. En treballs que han tingut de vegades una dimensió aplicada, s’han posat al servei d’organitzacions de víctimes i moviments de defensa dels drets humans, i han estat utilitzats en procediments judicials i administratius concrets (Tiscornia, 2008; Sarrabayrouse, 2017).
Sense comptar amb aquest component activista o militant de manera tan explícita, trobem a casa nostra recerques que apliquen l’etnografia per a realitzar una anàlisi crítica de la justícia estatal: recerques on s’avalua el funcionament de les institucions jurídiques i l’actuació dels operadors; la implementació i els efectes de lleis concretes; o els imaginaris i altres variables socioculturals que condicionen les decisions judicials i els expedients. Per exemple, al voltant de les moralitats que afecten les dones estrangeres migrades que són investigades penalment, i que fan obviar altres factors de context primordials, com és la situació de pobresa (Bodelón, 2007). O sobre treballadores de la llar i les cures i el pes que tenen en certs procediments que les afecten –acusacions de furt, robatori o estafa- estereotips negatius sobre la seva predisposició a mentir, aprofitar-se dels ocupadors i delinquir; estereotips que condicionen l’actuació dels operadors del Dret i que sumats a múltiples factors de desigualtat, condicionen de manera molt important el resultat dels casos, tal i com es pot comprovar empíricament (Bofill i Márquez, 2020).
No obstant, l’etnografia a i dels tribunals (dels procediments judicials, l’actuació dels professionals del Dret, etc.) s’ha fet predominantment –i no només dins la nostra acadèmia- des d’una perspectiva menys aplicada i majoritàriament simbòlica, que observa i desconstrueix el judici com a tipus de ritual (Garapon, 1999; Barrera, 2012; Latour, 2004).
En resum, volem amb aquest simposi explorar i desvetllar recerques en curs o projectades que abordin alguna de les línies esmentades: formes de peritatge, defensa cultural o testimoni expert, en general; avaluació empírica de lleis, normatives, institucions jurídiques, etc.; “dret viu”, interpretacions populars de lleis i disposicions, entre d’altres. I amb vocació de col·laborar i resultar útils a professionals del dret, organitzacions defensores de drets humans, moviments socials, etc., en la defensa de casos concrets o l’enfortiment i reivindicació d’algun dret. Així com també reflexionar sobre les possibilitats teòriques i pràctiques que pot oferir la col·laboració entre advocats/des o juristes i antropòlegs/ogues, i sobre els límits, frens o possibles obstacles de caire epistemològic, teòric, etc.
Referències
Antillón, X. (coord.) (2015) Yo sólo quería que amaneciera. Informe de Impactos Psicosociales del caso de Ayotzinapa, México: Fundar.
Barrera, L. (2012) La Corte Suprema en escena. Una etnografía del mundo judicial, Buenos Aires: Siglo XXI.
Bodelón, E. (2007) “Mujer inmigrante y sistema penal en España. La construcción de la desigualdad de género en el sistema penal”, a E. Almeda i E. Bodelón (eds.) Mujeres y castigo: un enfoque socio-jurídico y de género, Madrid: Dykinson: pp. 105-132.
Bofill, S. i Márquez, R. (2020) “Indefensión, injusticia y merecimiento en el colectivo de trabajadoras del hogar: análisis de casos judicializados”, Etnográfica 24(1): pp. 225-244.
Canyelles, C. (2021) Masclisme i cultura jurídica, Palma de Mallorca: Lleonard Muntaner.
De Maglie, C. (2012) Los delitos culturalmente motivados. Ideologías y modelos penales, Madrid: Marcial Pons.
Foblets, M.-C. i Renteln, A.D. (2009) Multicultural Jurisprudence. Comparative Perspectives on the Cultural Defense, Oxford: Hart.
Garapon, A. (1999) Bem julgar. Ensaio sobre o ritual judiciário, Lisboa: Inst. Piaget.
Latour, B. (2004) La fabrique du droit. Une ethnographie du Conseil d’État, Paris: La Découverte.
Rodríguez, R. i Bodelón, E. (2015) “Mujeres maltratadas en los juzgados: la etnografía como método para entender el derecho ‘en acción’”, Revista de Antropología Social 24: pp. 105-126.
Rosen, L. (2018) The Judgment of Culture. Cultural Assumptions in American Law, New York: Routledge.
Ruggiu, I. (2019) “The ‘Cultural Test’ as Cultural Expertise: Evolution of a Legal-Anthropological Tool for Judges”, Laws 8: pp.1-15.
Sánchez Botero, E. (2010) El peritaje antropológico. Justicia en clave cultural, Bogotá: GTZ.
Sarrabayrouse, M.J. (2017) “Investigaciones judiciales, investigaciones antropológicas. De cómo el oficio antropológico interviene en la reconstrucción de casos”, Cuadernos de Antropología Social 45: pp. 37-49.
Tiscornia, S. (2008) Activismo de los derechos humanos y burocracias estatales: el caso Walter Bulacio, Buenos Aires: Editores del Puerto, CELS.
Truffin, B. i Arjona, C. (2009) “The Cultural Defence in Spain”, a Foblets, Marie-Claire y Renteln, Alison D. Multicultural Jurisprudence. Comparative Perspectives on the Cultural Defense, Oxford: Hart (2009), pp. 85-120.
Van Broeck, J. (2001) “Cultural Defence and Culturally Motivated Crimes (Cultural Offences)”, European Journal of Crime, Criminal Law and Criminal Justice 9(1): pp. 1-32.