27. Alimentació en temps de pandèmia: Vulnerabilitats, drets i reptes

Coordinació:

Claudia Rocío Magaña
UB, ICA
Mireia Campanera
URV, ICA
mireia.campanera@urv.cat

Resum

El present simposi busca conèixer i reflexionar sobre l’alimentació en temps de pandèmia. Es centra en mostrar les vulnerabilitats socials que han aflorat i en les que s’ha aprofundit en aquells grups de població més precaritzats i/o més afectats per la Covid-19. També pretenem dialogar sobre el dret a l’alimentació, la necessitat de donar-hi resposta general a nivell social i públic, essent aquest un dels reptes més emergents i urgents que la pandèmia ens ha posat sobre la taula. Alhora, també volem posar l’atenció en aspectes que l’alimentació travessa, com són la sostenibilitat, el risc, la toxicitat i la salut.

 

Aquest simposi busca mantenir el diàleg iniciat en la primera edició d’aquest congrés, en el qual es va debatre sobre: “Les incerteses del sistema alimentari: Precarització, particularisme, malbaratament i nous riscos alimentaris”. En aquest sentit, el present simposi busca actualitzar els dilemes plantejats i contextualitzar-los en el marc de la pandèmia per la Covid-19. La inseguretat alimentària, és a dir, la falta d’accés a aliments adequats, suficients i saludables i culturalment i social apropiats (FAO, 2011), ha esdevingut un assumpte central, afectant en milers de llars d’arreu del país i del món. Administracions públiques i entitats benèfiques han viscut la triplicació de la demanda d’aliments de molts sectors de la població, arrel del confinament i de l’aturada social i econòmica. Si bé, la situació de desigualtat social i precarització pre- covid ja era evident (Escajedo et al, 2018; Gracia-Arnaiz et al, 2020; Caplan, 2020).

Passat un any de l’inici de la denominada “nova normalitat”, les formes en què molts grups poblacionals ja afectats per la crisi han hagut de reinventar estratègies de supervivència s’han fet més visibles. La politització de la fam i la seva utilització en diversos mitjans de comunicació posa de manifest que l’alimentació en tant que “necessitat-objectiu” no és satisfeta com un dret en el context actual. Encara més, en la conjuntura actual s’han aprofundit i remarcat les fractures existents, i les vulnerabilitats d’un Estat del Benestar cada vegada més afeblit, però que genera més dependència que mai. En aquest sentit, un dret tan bàsic com és l’alimentació, continua plantejant-se com un recurs transferible i com un dret que ha de ser respectat i garantit (Cubeles, 2020; Drèze, 2004; Mechlem, 2004). D’altra banda, també s’han posat de manifest accions, estratègies, lluites i projectes que expressen la capacitat de diverses poblacions, barris, organitzacions o comunitats per a innovar i resistir davant els nous desafiaments que planteja la desigualtat i la injustícia alimentàries. Continuen jugant un paper fonamental no solament com a cohesionadors socials i generadors de comensalitats, sinó de mobilitzadors i eixos de reorganització social (famílies, barris, comunitats) per a mobilitzar recursos propis, coneixements i habilitats per a afrontar la precarització i la inseguretat alimentària creixents (Llobet, Durán, Magaña y Muñoz, 2019).

A nivell global, també s’ha posat de manifest la insostenibilitat d’un sistema alimentari mundial basat en la deslocalització dels mercats, l’explotació dels ecosistemes de forma intensiva i l’especulació sobre els productes alimentaris i l’aigua (Collison et al, 2019; FAO, 2011;2021). L’embat del canvi climàtic i la vulnerabilitat d’un sistema basat en circuits de producció i distribució d’aliments a gran escala, expressen l’elevat cost social i ecològic del sistema alimentari mundial actual.

El 2021 Barcelona és la capital de l’alimentació sostenible, que recull els acords a què es va arribar de l’Pacte de Milan (Ajuntament de Barcelona, 2021). I encara que la iniciativa és important per escurçar aquestes bretxes i començar a fer passos cap a una visió de l’alimentació molt més integradora, sembla que alguns aspectes no són coberts o replantejats. Per exemple, en el Pacte de Milà es planteja la possibilitat de reajustar respostes alimentàries per a poblacions en condicions de vulnerabilitat, però en el cas de l’actual proposta, no es visibilitzen aquests encreuaments. Alhora, les iniciatives d’alimentació sostenible (producció, distribució i consum) sorgeixen al nostre país de forma perifèrica, en moviments organitzats de la ciutadania, i hi manca una articulació general. La comensalitat i les pràctiques alimentàries també s’han vist alterades des de la primavera de 2020 (Gaspar et al., 2020). Les transformacions en les pràctiques comensals han vingut determinades no només per la fam i la falta d’aliments adequats, sinó també pels canvis en la mobilitat, la sociabilitat, el tele-treball, i per la centralitat dels espais domèstics, entre altres. Arrel de la pandèmia s’han visibilitat i també augmentat de forma notable el trastorns alimentaris , . Els canvis en la forma de vida, la sociabilitat, i les pràctiques alimentàries, han intensificat aquestes problemàtiques, que ja estaven afectant les noies més joves.

En el darrer any la FAO (2020) instava als Estats a satisfer les necessitats alimentàries immediates de les poblacions vulnerables, impulsar polítiques de protecció social, continuar el comerç mundial d’aliments, mantenir la cadena de subministres nacionals i promoure la capacitat de la pagesia per a augmentar la producció alimentària. Les polítiques de protecció social i alimentació de la població vulnerable implica abordar-ho des de la perspectiva del dret a l’alimentació, en un marc de polítiques socials que apostin pel Benestar.

En aquest sentit el present simposi convoca a la reflexió sobre els següents eixos:

• Impacte del context sanitari COVID-19 sobre l’alimentació, particularment en poblacions vulnerabilitzades i/o empobrides.
• Lluites, vivències i experiències alimentàries entorn de la crisi pandèmica i els seus impactes en el benestar de les persones (diferents dimensions).
• Fractures del model beneficència-asistencialista per a l’ajuda alimentària: Reinvenció, sorgiment, actualització, desaparició de respostes per a fer front a les necessitats alimentàries d’algunes poblacions o col·lectius.
• Sobre els sistemes alimentaris, formes de producció i nous consums i els seus impactes en el context actual:
• Sistemes alimentaris: formis de producció i consum, la (in)sostenibilitat dels sistemes agroalimentaris actuals. Iniciatives d’alimentació sostenible en el marc de la pandèmia
• Cos, toxicitat, medicalització i salut ambiental.
• Alimentació i salut: medicalització, cos i identitats corporals.
• Reptes metodològics per a transformar la situació alimentària en diferents contextos.
• Aliances entre diferents agents socials que contribueixin a l’emergència d’un nou paradigma orientat cap a la justícia i la sobirania alimentàries.

 

Referències

• Ajuntament de Barcelona (2021). Barcelona, Capital Mundial de la Alimentación Sostenible. Tomado de: https://alimentaciosostenible.barcelona/es/el-ano-de-la-alimentacion-sostenible/barcelona-capital-mundial-de-la-alimentacion- sostenible-2021-0

• Caplan, P. (2020) Struggling for food in a time of crisis. Responsibility and paradox, Anthropology Today, 36 (3), 8-10.

• Collinson, P.; Young, I.; Antal, L.; Macbeth, H. (eds.) (2019) Food and sustainability in the twenty-first century. Cross- disciplinary perspectives. Oxford: Berghahn Books.

• Cuvelles, R. (2020) El dret a l’aoimentació en l’àmbit internacional. Gradu en Administració i Direcció d’Empreses i Grau en dret, Universitat Autònoma de Barcelona.

• Drèze, J. (2004). Democracy and right to food. Economic and political weekly, 38(17), pp. 24-30.

• Escajedo, L.; Rebato, E.; López Basaguren, A. (eds.) (2018) Derecho a una alimentación adecuada y despilfarro alimentario. València: Tirant lo Blanch.

• FAO (2011). Una introducción a los conceptos básicos de la seguridad alimentaria. [Internet] 12 de febrer de 2021. [Disponible en: http://www.fao.org/3/al936s/al936s00.pdf]

• FAO (2021) Food security and nutrition around the world in 2020. [Internet] 21 d’abril de 2021 [Disponible en: http://www.fao.org/3/ca9692en/online/ca9692en.html]

• Gaspar, M.C., Ruiz, M., Begueria, A., Anadon, S., Barba, A., Larrea-Killinger, C. (2020). Comer en tiempos de confinamiento: gestión de la alimentación, disciplina y placer. Perifèria, revista de recerca i formació en Antropologia, 25(2), 63-73, https://doi.org/10.5565/rev/periferia.764

• Gracia-Arnaiz, M., Bom Kraemer, F.; Demonte, F. C. (2020) Prevenir la obesidad en contextos de precarización: respuestas locales y estrategias globales, Salud Colectiva, doi: 10.18294/sc.2020.2838

• Llobet, M.; Durán, P.; Magaña; C. R.; Muñoz; A. (2019). “Alimentación y crisis en Barcelona: precarización, estrategias de afrontamiento y sus respuestas”. In M. Llobet, P. Durán, CR. Magaña, A. Muñoz (coord.), (Re)pensando los retos alimentarios desde las ciencias sociales. Barcelona: Editorial UOC.

• Mechlem, K. (2004). Food security and the right to food in the discourse of the United Nations. European Law Journal, 10(5), pp. 631-648.