Resum
En aquest simposi, partint de la proposta de Graeber de fer una antropologia al costat de les persones que estan creant alternatives viables i imaginant altres mons possibles, volem reflexionar sobre els reptes per desenvolupar una antropologia dels moviments socials. Plantegem aquest espai per reflexionar sobre com hauria de ser una antropologia que acompanyi els processos de transformació social i per compartir una mirada complexa sobre aquestes realitats. Per això fem una crida a comunicacions que ajudin a pensar sobre el rol de l’etnografia en relació amb els moviments, sobre el desenvolupament d’aliances en el si d’aquests, i també sobre els processos de transició, evaporació i transició en les lluites socials.
Proposta simposi
En la seva proposta d’una antropologia anarquista, David Graeber ens diu que el rol d’una intel·lectual radical hauria de ser «observar a aquellos que están creando alternativas viables, intentar anticipar cuáles pueden ser las implicaciones de lo que —ya— se está haciendo, y devolver esas ideas no como prescripciones sino como contribuciones, posibilidades, como regalos» (Graeber [2004] 2011, 24). En aquest simposi, amb el focus en els moviments socials, ens plantegem explorar els reptes de fer antropologia amb les persones que estan plantejant aquestes alternatives viables.
Volem posar en relleu el treball amb aquelles persones que estan proposant utopies que marquen camins de més justícia social (Fernández Buey, 2007), que prefiguren en les seves pròpies pràctiques una proposta de societat alternativa (Maeckelbergh, 2011; Susser, 2016; 2017). Etnografiar aquestes realitats ens sembla rellevant tant per poder explicar com coses que eren inimaginables es tornen possibles i finalment realitzables (Castillejo Cuéllar, 2017), o com hi ha hagut qui ha plantejat projectes socials alternatius que, tot i no aconseguir els seus objectius inicials, ens ajuden a pensar el futur (Mir Garcia, 2011).
Per Graeber l’antropologia hauria de partir de la hipòtesi que un altre món és possible, en aquest sentit volem obrir aquest espai per la reflexió sobre els reptes que planteja fer una antropologia dels moviments socials al voltant dels següents eixos: 1) El rol de l’etnografia en les lluites dels moviments socials; 2) les aliances entre diferents col·lectius, amb composicions, propòsits o localitzacions diferents, els quals comparteixen objectius més amplis i 3) els processos de transició, evaporació o cooptació en els moviments socials.
En primer lloc, les aproximacions a l’estudi dels moviments socials han sigut diverses i, sovint, la qüestió de la “implicació” per part de qui fa la recerca ha sigut una pregunta clau. No només per les implicacions ètiques que es posen en joc, sinó també, pel qüestionament de l’exercici de qui fa l’etnografia i d’aquesta com a pràctica en si mateixa. Mentre el 1943, William Foote Whyte (2015) defensava la necessitat d’allunyar-se de les persones amb les quals estava treballant, particularment des del sud global, han sorgit altres posicionaments que fomenten l’acció i la implicació per part de les persones que fan etnografia cercant, sobretot, la transformació social (Fals Borda & Rahman, 1988). Aquestes reivindicacions porten a deixar de pensar l’etnògrafa com una persona allunyada de la realitat en la qual treballa i posseïdora d’un coneixement especial i exclusiu, per començar a pensar el procés etnogràfic com a un procés col·laboratiu caracteritzat per la creació de relacions equivalents. Ara la figura de l’etnògrafa no és l’única que interpreta els fenòmens socials, són també les persones amb les quals interactua els qui comencen a teixir els productes que sorgeixen de la recerca. Les formes d’aquests productes també s’han modificat i, actualment, no només es parla d’etnografies escrites o visuals dins dels reduïts marcs establerts per l’academicisme. En l’actualitat existeix tot un repertori ample de productes que es deriven de l’establiment d’aquestes relacions, com ara: exposicions artístiques, construcció d’espais pel foment del teixit social o el desenvolupament de tallers per la permanència d’iniciatives socials.
Aquestes col·laboracions de caràcter experimental (Estalella & Criado, 2016) cerquen posar en qüestió l’exercici etnogràfic els valors de “l’objectivitat” i la “veritat científica” i de la implicació per part de qui realitza la recerca. Així, dins del marc d’aquest simposi, volem, entre altres coses, estendre aquestes inquietuds i preguntar-nos sobre el rol de l’antropologia a l’hora d’estudiar els moviments socials: sobre la implicació i el compromís per part de les científiques socials a l’hora de dur a terme una recerca i, sobre les formes en les quals podem contribuir dins i fora de la cel·la construïda per l’academicisme.
En segon lloc, pel que fa al terreny de les aliances, una de les complexitats de l’estudi dels moviments socials rau precisament en què es troben en constant emergència i mai acaben de ser un assemblatge finalitzat (Osterweil, 2014). D’una banda, aquells processos en què dues o més organitzacions «build relationships in order to forge a shared common interest agenda to achieve social change in a specific place» (Tattersall, 2010, 22), processos en què es construeixen objectius que van més enllà dels interessos particulars de cada grup i que generen un sentiment de comunitat i la construcció de nous vincles significatius (Gecan, [2002] 2004; Maeckelbergh, 2011; Collins, 2012; Susser, 2017). Aquest tipus de processos poden passar per connectar lluites amb enfocaments diferents, com per exemple conflictes laborals i lluites contra processos de despossessió, per crear nous subjectes de lluita en un context concret (Collins, 2012), o també per connectar organitzacions diferents i construir un nou subjecte més enllà d’una circumstància concreta amb la voluntat de redistribuir poder (Gecan, [2002] 2004; Tattersall, 2010). I més enllà de l’àmbit local, les aliances poden estar encaminades a connectar diferents lluites a nivell planetari, sense deixar de banda les reivindicacions més concretes de cadascú (Maeckelbergh, 2011). En aquest sentit, també ens interessa l’estudi dels fenòmens de contagi, inspiració o estratègies compartides entre diferents moviments (Tsing, [2005] 2021).
D’una altra, ens sembla rellevant estudiar el que Steve Espstein (2012) anomena «mecanismes d’entrecreuament», tots aquells que ajuden diversos grups socials, amb diverses reivindicacions, a trobar punts en comú en les seves necessitats i reclamacions, per, malgrat les diferències més específiques de cada grup, poder disputar els rols dels qui estan a l’exercici del poder mitjançant el suport mutu i la reducció de les esquerdes que els separen. L’estudi d’aquests mecanismes d’entrecreuament també ajuda a posar la mirada entre els èxits i les dificultats de les aliances entre moviments i l’Estat o institucions privades.
Finalment, com a tercer eix del simposi, ens preguntem també pels processos de transició, evaporació o cooptació dels mateixos moviments. Trobem interessant pensar en la fi o la transició dels moviments socials. Què passa quan s’aconsegueix o canvia radicalment la causa que se cercava en un primer moment? Poden morir els moviments socials a causa del seu èxit? O haurien d’actualitzar-se constantment d’acord amb noves necessitats socials o a la identificació de noves injustícies socials? És la sostenibilitat en el temps un valor desitjable per tots els moviments? O hi ha un valor en les iniciatives de curta durada? Quin pòsit deixen rere seu?
En definitiva, no plantegem aquest simposi només com un espai per pensar en l’estudi antropològic dels moviments socials, i no només, per parlar exclusivament sobre la teorització del «que és» un moviment social. Pretén ser un espai per pensar en les aliances que sorgeixen, no únicament entre diversos moviments socials, sinó també les aliances que es poden generar amb entitats públiques o privades. És, també, un espai per compartir experiències etnogràfiques amb moviments socials, treballs historiogràfics sobre els canvis, les transformacions i transicions que han tingut les formes de mobilització i exemples de processos col·laboratius que ajuden a repensar la pràctica i el rol etnogràfic a l’hora de treballar i ser part d’un moviment social.
Referències
Castillejo Cuéllar, Alejandro. 2017. «Dialécticas de la fractura y la continuidad: elementos para una lectura crítica de las transiciones». En La ilusión de la justicia transicional: perspectivas críticas desde América Latina y Sudáfrica, editat per Alejandro Castillejo Cuéllar, 1-56. Bogotá: Universidad de Los Andes. https://www.jstor.org/stable/10.7440/j.ctt1zw5tjr.
Collins, Jane. 2012. «Theorizing Wisconsin’s 2011 Protests: Community-Based Unionism Confronts Accumulation by Dispossession». American Ethnologist 39 (1): 6-20. https://doi.org/10.1111/j.1548-1425.2011.01340.x.
Epstein, Steve. 2015. The politics of health mobilization in the United States: The promise and pitfalls of “disease constituencies. Social Science & Medicine 30: 1-9. https://doi.org/10.1016/j.socscimed.2016.01.048
Estalella, Adolfo & Sánchez-Criado, Tomás (Coord.). 2016.Temas emergentes – Colaboraciones experimentales: una modalidad etnográfica. Revista de Dialectología y Tradiciones Populares 71 (1).
Fernández Buey, Francisco. 2007. Utopías e ilusiones naturales. Mataró: El Viejo Topo.
Fals-Borda, Orlando & Rahman A. Mohammed. 1988. Romper el monopolio del conocimiento. Situación actual y perspectivas de la Investigación-Acción Participativa en el mundo. Análisis Político 5 : 46-55.
Foote Whyte, William.2015. La sociedad de la esquina. La estructura social de un barrio bajo italiano.Madrid: Centro de investigaciones sociológicas
Gecan, Michael. (2002) 2004. Going Public: An Organizer’s Guide to Citizen Action. New York: Anchor Books.
Graeber, David. (2004) 2011. Fragmentos de antropología anarquista. Traduït per Ámbar Sewell. Barcelona: Virus.
Maeckelbergh, Marianne. 2011. «Doing is Believing: Prefiguration as Strategic Practice in the Alterglobalization Movement». Social Movement Studies 10 (1): 1-20. https://doi.org/10.1080/14742837.2011.545223.
Mir Garcia, Jordi. 2011. «Salir de los márgenes sin cambiar de ideas. Pensamiento radical, contracultural y libertario en la Transición española». Ayer, núm. 81: 83-108. https://revistaayer.com/articulo/399.
Osterweil, Michal. 2014. «Social Movements». En A Companion to Urban Anthropology, editado por Donald M. Nonini, 470-85. Chichester, West Sussex: Wiley-Blackwell. https://doi.org/10.1002/9781118378625.ch27.
Susser, Ida. 2016. «Considering the Urban Commons: Anthropological Approaches to Social Movements». Dialectical Anthropology 40 (3): 183-98. https://doi.org/10.1007/s10624-016-9430-9.
———. 2017. «Commoning in New York City, Barcelona, and Paris: Notes and Observations from the Field». Focaal 2017 (79): 6-22. https://doi.org/10.3167/fcl.2017.790102.
Tattersall, Amanda. 2010. Power in Coalition: Strategies for Strong Unions and Social Change. Ithaca: Cornell University Press. https://doi.org/10.7591/9780801459351.
Tsing, Anna Lowenhaupt. (2005) 2021. Fricción: Una etnografía de la conectividad global. Barcelona: IF Publications.