Resum
El simposi que presentem planteja crear un espai de trobada i de diàleg sobre les diverses formes de producció del coneixement en el marc de la disciplina antropològica. En aquest context, convidem a presentar comunicacions que abordin propostes teòriques i etnogràfiques articulades sobre diferents eixos de reflexió. El primer, abordarà el paper que té la recerca davant de les desigualtats socials, epistemològiques i ontològiques i els reptes que això planteja en el marc de la investigació. El segon, se centrarà en la qüestió de qui té la legitimitat i l’autoritat per a produir coneixement i les formes d’ ignorància que genera. El tercer contemplarà les epistemologies de resistència que emergeixen i les re-existències polítiques que produeixen. Considerem, en quart lloc, la reflexió metodològica i les experiències que estan re-pensant la recerca per a contemplar les múltiples formes de participació. Un simposi que pretén igualment contemplar el rol de la recerca i la universitat davant les desigualtats socials i epistèmiques.
El simposi que presentem planteja con-versar sobre les formes de producció del coneixement en el marc de l’Antropologia. La producció teòrica que s’ha desenvolupat en el context de les disciplines socials ha generat un procés de gran distanciament entre el lloc tradicionalment considerat de producció del coneixement, relegat a l’espai de l’acadèmia, i el món humà i social (Borsani i Quintero, 2014: 16). Aquesta fractura aprofundeix i reflecteix la dialèctica subjecte-objecte de coneixement, que ha estat l’element que va fundar les ciències modernes. Així, aquesta distància metodològica va permetre establir la producció de la diferència, que ha estat definitòria en la disciplina antropològica (Gimeno Martín i Castaño Madroñal, 2014), distingint entre qui produeix el coneixement i qui no té l’autonomia per a fer-lo. Garantint, d’aquesta manera, com assenyala Restrepo (2016), l’“asèpsia cientificista” de l’episteme moderna, on l’objectivitat i la neutralitat es converteixen en elements necessaris per a garantir la seva validesa. La ciència, convertida en l’únic coneixement possible, va produir, així, la “descredibilització” de tota aquella experiència social que no era contemplada i als individus o grups socials que la posseïen (Santos, 2006).
És sobre aquesta premissa que es centrarà el simposi, ja que proposa reflexionar sobre aquestes formes de producció de la ignorància (Tuana, 2006; Sullivan i Tuana, 2007), que es troben articulades a través d’una sèrie de discursos, pràctiques institucionals i accions que neguen el dret que tota persona té per a produir pensament sobre la seva pròpia realitat i construir rellevància sobre ella.
Aquest espai pretén, per tant, reflexionar sobre: qui té el poder de narrar (Said, 1996)?, quines històries són reconegudes?, quins discursos són visibles i estan en l’esfera pública? Proposem, així, contemplar com les desigualtats socials produeixen i es fonamenten en les desigualtats epistèmiques, com assenyalen Godrie i Dos Santos (2017). Des d’aquesta perspectiva, plantegem contemplar comunicacions que abordin els silencis (Khatibi, 1983) i identifiquin els mecanismes que els han generat, ja que l’Antropologia exerceix un rol important, no sols en el desenvolupament d’aquesta reflexivitat, sinó també en la manifestació d’aquestes absències (Santos, 2006).
Igualment, l’espai està obert a aquelles experiències investigadores que se situen al servei dels processos de subjectivació política de grups o col·lectivitats (Olmos Álcaraz, Cota, Álvarez Veinguer, Sebastiani, 2018; Álvarez Veinguer i Sebastiani (2019), donen suport a processos de resistència i afavoreixen l’emergència de discursos, coneixements i pràctiques alternatives (Medina, 2017), que permeten les re-existències polítiques i culturals d’aquells individus que han estat silenciats. Això permet la trobada entre el coneixement acadèmic i els discursos i experiències que emergeixen des de i en el context social. Aquesta premissa implica ressituar les múltiples posicionalitats presents en el procés investigador; per, així, reconèixer el lloc central que han d’ocupar les persones en la construcció de significats sobre la seva pròpia realitat (Anadón, 2006: 13).
Per a això, resulta necessària la cerca de metodologies-altres que permetin el reconeixement de la diversitat d’actors i sabers, proposin la creació d’espais on el coneixement i l’aprenentatge col·lectiu tingui lloc (Akrich, 2010: 12) i concebin la trobada etnogràfica com una relació col·laborativa establerta en l’horitzontalitat i en l’equitat de sabers (Gimeno Martín i Castaño Madroñal, 2014).
El simposi es troba, d’aquesta manera, obert a compartir propostes teòriques i etnogràfiques que permetin reflexionar sobre les diferents opcions metodològiques que s’estan desenvolupant en el marc de la disciplina, com la co-recerca (Alquati, 1993), la co-labor (Leyva, 2008), la recerca participativa (Fals Borda, 2015), la recerca-acció participativa (Greenwood, 2000) o les etnografies col·laboratives (Álvarez Veinguer i Sebastiani, 2020; Álvarez Veinguer, Arribas Lozano i Dietz, 2020), entre d’altres.
Des d’aquesta perspectiva resulta igualment important reflexionar sobre el rol que té la Universitat i la recerca en la desconstrucció de les desigualtats ontològiques i epistemològiques, en la ruptura de la distància entre l’acadèmia i la realitat social, en la producció d’un coneixement que no perdi el seu contacte amb el context que el produeix i que tingui un impacte en la transformació de les jerarquies que viuen les persones en la seva vida quotidiana i en l’articulació de polítiques públiques que trenquin amb els discursos i les pràctiques institucionals discriminatòries.
Es planteja, per tant, un espai de trobada que permeti conversar sobre cinc eixos temàtics a partir de les comunicacions presentades:
(1) Desigualtats i recerca: reptes davant noves formes de producció del coneixement.
(2) Formes de producció de la ignorància: Qui té legitimitat per a construir coneixement sobre la realitat social?
(3) Epistemologies de resistència: coneixement, recerques i re-existències polítiques.
(4) “Investigant” i les seves múltiples formes de participació.
(5) El rol de la recerca i la universitat davant les desigualtats socials i epistèmiques.
Referències
Akrich, M. (2010) “From communities of practice to epistemic communities: health mobilizations on the internet”, Sociological Research Online, 15(2), 10.
Alquati, R. (1993) Per fare conricerca, Turin: Velleità Alternative.
Álvarez Veinguer, A. y Sebastiani, L. (2019) “Una década de luchas contra los deshaucios. De la vergüenza y la soledad a los agenciamientos cotidianos”, Papeles del CEIC. International Journal on Collective Identity Research, 2019
Álvarez Veinguer, A. y Sebastiani, L. (2020) Horizontes etnográficos desde experiencias colaborativas e implicadas. Revista AIBR, vol.5, num. 2.
Álvarez Veinguer, A.; Arribas Lozano, A. y Dietz, G. (2020) Investigaciones en movimiento. Etnografías colaborativas, feministas y decoloniales. Buenos aires: Clacso.
Anadón, M. (2006) “La recherche dite “qualitative”: de la dynamique de son évolution ayux acquis indéniables et aux questionnements présents”, Recherches Qualitatives, 26(1), pp. 5-31. http://www.recherche-qualitative.qc.ca/Revue.html
Borsani, M. E. y Quintero, P. (2014). Los desafíos decoloniales en nuestros días: pensar en colectivo. Neuquuén: Editorial de la Universidad Nacional del Comahe.
Fals-Borda, Orlando. 2015. Una sociología sentipensante para América Latina. México: Editorial Siglo XXI.
Gimeno Martín, J. C. y Castaño Madroñal, A. (2014) “Antropología y descolonialidad. Desafíos etnográficos y descolonización de las metodologías”, Periferias, fronteras y diálogos. Una lectura antropológica de los restos de sociedad actual. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili. pp. 211-22.
Godrie, B. y Dos Santos, M. (2017) “Injustices épistémique”, Sociologie et sociétés. Vol. 49, n. 1. Montréal.
Greenwood, D. J. (2000). “De la observación a la investigación-acción participativa: una visión crítica de las prácticas antropológicas”. Revista de Antropología Social, 9 (27). Disponible en: https://revistas.ucm.es/index.php/RASO/article/view/RASO0000110027A
Khatibi , A (1983) Magreb Pluriel. Paris: Éditions Dënoel, 1983.
Leyva, X., Speed, S. (2008) “Hacia la investigación descolonizada: nuestra experiencia de co-labor”, en Leyva, X. Burguete A., Speed S. (eds.) Gobernar (en) la diversidad: experiencias indígenas desde América Latina. Hacia la investigación de colabor, México D.F.: CIESAS, FLACSO Ecuador y FLACSO Guatemala, pp. 34-59.
Medina, J. (2017) “Toward a Foucaultian Epistemology of Resistance: Counter-Memory, Episte- mic Friction, and Guerrilla Pluralism”, Foucault studies, n. 12, pp. 9-35.
Olmos Álcaraz, Cota, A.; Álvarez Veinguer, A. y Sebastiani, L. (2018) “Etnografía con los movimientos de lucha por el derecho a la vivienda en el Sur de Europa: retos metodológicos en la investigación colaborativa para la acción social”, Universitas humanística n.86 (86), pp.139-166.
Restrepo, E. (2016). “Descentrando a Europa: aportes de la teoría postcolonial y el giro decolonial al conocimiento situado”, Revista Latina de Sociología (RELASO), vol. 6, pp. 60-71.
Said, E. (1996). Cultura e imperialismo. Barcelona: Editorial Debate.
Santos, B. (2006). Renovar la teoría crítica y reinventar la emancipación social. Buenos
Aires: Clacso.
Sullivan, S. y Tuana, N. (2007). “Introduction. Race and epistemologies of ignorance”, en Sullivan, S. y Tuana, N. Race and epistemologies of ignorance. Albany : State University of New York Press.
Tuana, N. (2006). “The speculum of ignorance: The women’s health movement and epistemologies of ignorance”. Hypatia, 21(3), pp. 1-19.