Resum
A partir de la presentació de resultats d’una recerca duta a terme en la Baixa Casamance (Senegal), entre 2021 i 2023, el simposi vol constituir-se en un for per contrastar les formes locals de gestió i prevenció de la violència de gènere, en particular dins de les llars. La idea és aprendre de la diversitat -en concepcions, dinàmiques i actors/actrius-, partint del desafiament que destil·len les societats africanes al presumpte -i mai consensuat- ordre global.
Es perfilen vàries línies d’intercanvi. Per una banda, s’ofereix un escenari fort per abordar el desafiament de tot un sector dels anomenats feminismes africans, que han rebutjat la universalitat de la subordinació de gènere i la modernització com a sol o principal motor de l’equitat de gènere. En el cas de la violència a les llars, això implica comparar l’ideal de l’autonomia individual que guia la major part de les polítiques d’igualtat amb les aliances col·lectives, que es revelen ben funcionals a l’Àfrica, davant d’una marcada inoperància de les institucions estatals i de la cooperació (inoperància potser menys llunyana del que es pensa a la situació en altres contextos).
Una línia més metodològica que també vol obrir el simposi és examinar la relació entre els equips de recerca “mixtos”, és a dir, que inclouen membres de la comunitat estudiada, en particular en situacions de cooperació per al desenvolupament, on sovint la connexió entre investigació social i intervenció ha estat baixa, si no antagònica.
Proposta simposi
A partir de la presentació de resultats d’una recerca duta a terme en la Baixa Casamance (Senegal), entre 2021 i 2023, el simposi vol constituir-se en un for per contrastar les formes locals de gestió i prevenció de la violència de gènere, en particular dins de les llars. La idea és aprendre de la diversitat -en concepcions, dinàmiques i actors/actrius-, partint del desafiament que destil·len les societats africanes al presumpte -i mai consensuat- ordre global. El simposi té doncs un fort focus africà, i més concretament negroafricà, però és obert a la contrastació amb recerques dutes en altres entorns, en particular a Catalunya i en escenaris pluriculturals.
La recerca que dóna lloc al simposi, duta a terme per un equip del Grup d’Estudi de les Societats Africanes (secció del Grup d’Estudis de Cultura i Dominació, SGR interinstitucional UB/UdL) basat en la Universitat de Lleida, està estructuralment associada a un projecte de cooperació: Millora de l’apoderament de les dones i de la lluita contra les violències mascliste a la regió de Ziguinchor, Senegal. El projecte ha estat finançat per l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, dissenyat, gestionat i executat per la Xarxa de Consum Solidari que va subcontractar la recerca. L’equip català està format per Armonia Pérez (XCS), cooperant especialitzada en gènere que ha treballat durant anys a la Casamance, Jordi Tomàs (UdL), expert en totes les dimensions de la societat joola, amb un lloc central en la identitat i l’evolució de la Baixa Casamance (Tomás 2017, Tomas et al. 2018), i Albert Roca (UdL), IP que ha desenvolupat estudis en antropologia política i del desenvolupament sobretot a Madagascar; l’equip casamancès està format per una dotzena d’investigadores i investigadors, en la seva majoria procedents de la dinamització de desenvolupament i de gènere a la regió, amb perfils ètnics, religiosos i professionals diversos, agrupats per la consultora ETDS i liderats per Pape Tahirou Kanouté.
El simposi proposa obrir diferents línies d’intercanvi, que resumim en dos (tot i que els/les participants en poden proposar d’altres, és clar). Per una banda, s’ofereix un escenari fort per abordar el desafiament de tot un sector dels anomenats feminismes africans (en la línia d’Ifi Amadiume o Oyewumí Oyeronké), que han rebutjat la universalitat de la subordinació de gènere i la modernització com a sol o principal motor de l’equitat de gènere. En el cas de la violència a les llars, això implica comparar l’ideal de l’autonomia individual que guia la major part de les polítiques d’igualtat amb les aliances col·lectives (en la línia d’interpretació de Serene Khader 2016 en altres contextos), que es revelen ben funcionals a l’Àfrica (recorren a categories de parentiu, religioses o d’altres, en general jerarquitzades; v. Bastardes 2017, Diédhou, 2016, Faizang et al 1991, Lambert 1999, Pérez 2020), davant d’una marcada inoperància de les institucions estatals i de la cooperació. Aquesta inoperància pot ser menys llunyana del que es pensa a la situació en altres contextos, inclòs el català.
La segona línia és més metodològica i invita a examinar les relacions dins d’equips de recerca “mixtos”, és a dir, que inclouen membres de la comunitat estudiada, una col·laboració sota l’escrutini del debat colonial. L’enfocament, però, vol ser més epistemològic que polític, apostant pel creuament de mirades diverses com una estratègia clau per respondre als ben coneguts dèficits de l’aplicació del mètode científic en contextos socials (Roca 2015). Una de les claus de la recerca sobre la que volem dialogar és que hem apostat per una metodologia qualitativa en profunditat, per superar les enormes insuficiències dels estudis basats en enquestes sociològiques que dominen la recerca sobre la violència de gènere (GESTES 2017, MFB 2021, Ndiaye 2021, Trustafrica, 2019, fins i tot en bona mesura XCS 2020). Aquesta voluntat ha implicat un intens i continuat treball amb l’equip casamancès per crear un estil de treball que fins ara no havien aplicat, tot i l’experiència de molts i moltes participants. Aquest procés ha determinat una forta adhesió, compromís, a la recerca, i un alt nivell d’intercanvi i de confiança dins de l’equip.
Un altre vessant d’aquesta segona línia metodològica incideix en l’associació de la recerca a un projecte de cooperació per al desenvolupament, una altra font de polèmiques dins de la disciplina antropològica des dels temps de Boas i Malinowski, de Robert Redfield o Evans-Pritchard (tot i que llavors es formulés en clau colonial, exterior o interior),. Sovint, en aquestes situacions de cooperació per al desenvolupament, la connexió entre investigació social i intervenció ha estat feble, sinó antagònica. El simposi proposa explorar les sinergies entre ambdós camps per tal d’optimitzar els seus potencials. No sols la recerca ha estat finançada des d’un pressupost i una convocatòria de cooperació, sinó que han estat les connexions sobre el terreny de XCS les que han permès la constitució i el bon funcionament de l’equip casamancès, crucial tant en la cerca etnogràfica com en l’anàlisi. I, tot i aquesta contribució, l’equip de recerca ha esta plenament lliure en el disseny de la recerca, la seva execució -inclosa la distribució de la despesa-, així com en l’organització de la difusió de resultats i en la proposta de continuïtat de la recerca. No ha estat una articulació perfecta, en part a les dificultats provocades per la COVID-19 -han mancat per exemple, una connexió més directa i intensa amb la universitat local o una sincronització amb algunes intervencions del projecte-, però ha deixat molts aprenentatges i una dinàmica que ja ha aconseguit finançament per a una segona fase de la investigació, centrada en les formes d’apoderament de gènere. Així doncs, l’experiència del projecte posarà sobre la taula, per exemple, els beneficis i els riscos de l’apoderament epistemològic de les “enquestadores” i “enquestadors”, en un marc tant socialment delicat com és el de la violència de gènere a les llars.
La coordinació del simposi posarà a l’abast de les persones que hi participin els materials produït per la recerca, que s’aniran publicant durant 2023 per tal d’optimitzar l’intercanvi cercat pel simposi, així com acceptarà encantada que se li facin arribar resultats a comparar.
Orientació bibliogràfica
Bastardes, Clara (2017) “Altares femeninos, mujeres en huelga y precios de mercado en Oussouye, Baja Casamance” en A. Roca (ed.) Mujeres, mercados y desarrollo. Perspectivas africanas.. Barcelona: Icària, pp. 185-219.
Diedhiou, P. (2016). « Les mécanismes traditionnels de résolution des conflits: Le rôle des femmes des bois sacrés dans la résolution du conflit de Casamance ». Proceedings of the African Futures Conference, 1(1), 63-93.
Fainzang, Sylvie, Odile Journet-Diallo (1991), “L’institution polygamique comme lieu de construction sociale de la féminité”, dans Marie-Claude Hurtig, Michèle Kail et Hélène Rouch. Sexe et genre. De la hiérarchie entre les sexes. Paris: Editions du Centre National de la Recherche Scientifique, pp.217-225, 1991.
Groupe d’Etudes et de Recherches Genre et Sociétés (GESTES)- Université Gaston Berger de Saint-Louis (2018), « Comment mieux agir contre les violences basées sur le genre ? Victimes, auteurs, formes et causes », Bulletin n°7. https://opendocs.ids.ac.uk/opendocs/bitstream/handle/20.500.12413/10168/Comment%20mieux%20agir%20contre%20les%20violences%20bas%C3%A9es%20sur%20le%20genre.pdf?sequence=3
Khader, Serene (2016) “Beyond Autonomy Fetishism: Affiliation with Autonomy in Women’s Empowerment”. Journal of Human Development and Capabilities, 17:1,125-139, DOI:10.1080/19452829.2015.1025043
Lambert, M. C. (1999). “Have Jola women found a way to resist patriarchy with commodities? (Senegal, West Africa)”. Political and Legal Anthropology Review,22(1), 85-93.
Ministère de Finances et Budget (2021), Rapport-Étude-Diagnostic pour l’Élaboration d’un Plan d’Action sur les violences basées sur le genre, l’exploitation et les abus sexuels/harcèlements sexuels (VBG, EAS/HS) dans les zones d’implantation du PROCASEF, Dakar.
http://www.finances.gouv.sn/wp-content/uploads/2021/04/PROCASEF-Rapport-FINAL-Violence-Basee-sur-le-Genre-VBG-avril-2021.pdf
Ndiaye, Ndèye Amy (2021), Violences basées sur le genre en Afrique de l’Ouest : cas du Sénégal, du Mali, du Burkina Faso et du Niger. Dakar: Friedrich-Ebert-Stiftung
Pérez, A., (2020) “Identitat de gènere i valor del treball femení a l’Àfrica: context rural (fulbé de Kolda) i context urbà (Dakar) al Senegal per als programes (panacea) d’autoocupació i emprenedoria” a Roca, A.; (ed.) Economia, treball i apoderament de les dones a l’agenda 2030. Visions del Món africà. Girona, Lleida,
Roca, A., 2015, “Metodologies espúries, visions holistes” en Jordi Benet, Albert Farré, Joan Gimeno i Jordi Tomàs (eds.) Reis negres, cabells blancs, terra vermela. Homenatge al professor d’història d’Àfrica Ferra Iniesta i Vernet, Barcelona, Bellaterra, pp. 337-368.
Tomàs, Jordi (2017), “La pluralidad en África Occidental. Reflexiones desde la antropologia cultural”, en A. Roca & O. Puig (eds.) El sahel de las gentes. Barcelona: Cidob.file:///C:/Users/y4088234/Downloads/111124_JORDI%20TOM%C3%80S%20(2).pdf
Tomàs, Jordi, Kaplan, Adriana and Le Charles, Marie-Alix (2018). «Female Genital Mutilation/Cutting in Basse Casamance: Multiple voices from a plural South». Journal of the Anthropological Society of Oxford Online (Open Acces), vol. 10, 2, 157-179.
Trustafrica, (2019). « Étude exploratoire sur la prévention et l’élimination des violences basées sur le genre au Sénégal : régions de Kolda, Kédougou et Tambacounda »
file:///C:/Users/Projectes/Downloads/Etude_exploratoire_sur_la_prevention_et_lelimination.pdf
Xarxa de Consum Solidari (2020), Rapport final. Étude sur les violences faites aux femmes et aux filles dans la région de Kolda, Sénégal. Kolda : XCS/ACCD
https://xarxaconsum.org/wp-content/uploads/2022/02/Rapport-detude-sur-les-violences-Kolda.pdf