Resum
L’ètica de la recerca ha estat sempre molt vinculada a qüestions epistemològiques (Smythe & Murray, 2000). És per aquesta raó que alguns autors i autores reclamen una reflexivitat que abordi la producció de coneixement i la relació entre els seus contextos de descobriment i de justificació. Donada la força epistemològica de la recerca científica, s’hauria de poder reflexionar sobre les seves pràctiques com a possibles llocs i fonts d’injustícia epistèmiques (Fricker, 2007), on es veuen limitades les veus de les persones en situació de desigualtat, els seus recursos hermenèutics, així com la seva agència com a creadores de significats (Medina, 2017). Aquestes consideracions interpel·lant la reflexió sobre la responsabilitat que tenen les investigadores i investigadors davant les jerarquies, així com el rol que pot tenir la recerca en la lluita contra les relacions de poder (Gimeno Martín, 2008). Aquestes qüestions visibilitzen la dimensió epistèmica de l’opressió en el manteniment de l’ordre social establert (Medina, 2011), i conviden a reflexionar sobre el paper que té la pràctica investigadora en la desconstrucció d’aquestes desigualtats ontològiques i epistemològiques (Godrie i Dos Santos, 2017). Es planteja, així, debatre sobre com poder transcendir, de manera crítica, les formes de produir coneixement que silencien les veus de les persones, així com reflexionar sobre com poder transitar etnogràficament cap a altres espais que permetin, no només el reconeixement de les persones i les seves maneres de veure i viure la realitat, sinó també de co-construir un coneixement plural sobre aquesta realitat (Red Saberes Compartidos, 2021).
Proposta simposi
L’ètica de la recerca ha estat sempre molt vinculada a qüestions epistemològiques (Smythe & Murray, 2000). Va més enllà de la seva aplicació directa a la pràctica en el context de la mateixa recerca i dels dilemes que puguin sorgir en les diferents etapes d’aquesta, i té també implicacions en les dimensions socials i els processos de construcció de coneixement (Resnik, 1996). És per aquesta raó que alguns autors i autores reclamen una reflexivitat epistemològica i ontològica que impliqui la producció de coneixement, i que abordi la relació existent entre els seus contextos de descobriment i de justificació (Doucet & Mauthner, 2002).
Donada la força epistemològica i la influència de la recerca científica, s’hauria de poder reflexionar sobre les seves pràctiques com a possibles llocs i fonts d’injustícia epistèmiques (Fricker, 2007, Grasswick, 2017), on es veuen limitades les veus de les persones en situació de desigualtat, els seus recursos hermenèutics, així com la seva agència com a creadores de significats (Medina, 2017).
En aquest context proposem un espai on es puguin analitzar els dispositius de poder que naturalitzen imaginaris, llenguatges discriminatoris i legitimen aquests silencis que ha produït històricament la ciència per a construir coneixement sobre la realitat. Convidem a presentar diferents experiències de recerca que permetin reflexionar sobre aquestes formes de producció de la ignorància (Sullivan i Tuana, 2007), que privilegien unes veus sobre unes altres i neguen el dret a produir pensament sobre la pròpia realitat.
Aquestes consideracions epistemològiques i ètiques interpel·lant la reflexió sobre la responsabilitat que tenen les investigadores i investigadors davant les jerarquies, així com el rol que pot tenir la recerca en la lluita contra les relacions de poder (Gimeno Martín, 2008).
Com des de l’acadèmia i la recerca podem contribuir a la descolonització de les formes dominants de pensar la realitat? Com construir alternatives contra-hegemòniques que reivindiquin la dignitat, la humanització de totes les vides humanes i el dret a tenir drets?
Aquestes qüestions visibilitzen la dimensió epistèmica de l’opressió en el manteniment de l’ordre social establert (Medina, 2011, 2013), i conviden a reflexionar sobre el paper que té la pràctica investigadora en la desconstrucció d’aquestes desigualtats ontològiques i epistemològiques (Godrie i Dos Santos, 2017). El que implica també reconèixer la importància que té el per a què i per a qui es realitza la recerca (Lander, 1999) i, per tant, la rellevància que les maneres de pensar la realitat i de construir coneixement sobre ella poden tenir per a les mateixes persones que pateixen opressió i situacions de desigualtat (Arribas Lozano, 2020).
Es planteja, així, reflexionar sobre com poder transcendir, de manera crítica, les formes de produir coneixement i les pràctiques d’intervenció que, institucionalitzades, silencien les veus de les persones i produeixen injustícies epistèmiques (Fricker, 2007), així com debatre sobre com poder transitar cap a altres espais que permetin, no només el reconeixement de les persones i les seves maneres de veure i viure la realitat, sinó també de co-construir un coneixement plural sobre aquesta realitat (Red Saberes Compartidos, 2021).
Es proposa, per tant, debatre sobre un procés de reposicionament epistemològic, que possibiliti el reconeixement de tots els sabers que es troben en la realitat i les formes en les quals aquests poden transformar les maneres existents de pensar-la, donant suport, d’aquesta manera, als processos de resistència contra els marcs interpretatius existents, que reconeixen l’emergència d’altres veus i pràctiques alternatives que són dissonants amb la conformació de significats i sabers (Medina, 2011). S’obre així un debat sobre possibles propostes des d’una perspectiva epistèmica de resistència (Medina, 2013) on es tingui en compte una obertura hermenèutica a les diferents maneres d’experimentar la realitat social (Fricker, 2007).
El simposi es troba, d’aquesta manera, obert a compartir inquietuds epistemològiques entorn de la pràctica investigadora així com propostes teòriques i etnogràfiques que plantegin reflexionar sobre les diferents opcions metodològiques que s’estan desenvolupant en el marc de l’antropologia i que permetin avançar en una comprensió dels mecanismes i dispositius de producció de les injustícies epistèmiques que viuen les persones com a creadores i transmissores de coneixement i en una visibilització de les relacions socials desiguals que han estat silenciades. També d’aquelles propostes que puguin mostrar processos de resistència davant d’aquestes injustícies i plantegin desenvolupar alternatives metodològiques que contemplin el reconeixement de la diversitat de sabers i la seva participació en el procés de producció epistemològica.
Referències bibliogràfiques
Arribas Lozano, A. (2020). ¿Qué significa colaborar en investigación?. A A. Álvarez Veinguer, A. Arribas Lozano i G. Dietz. (eds.), Investigación en movimiento. Etnografías colaborativas, feministas y decoloniales (pp. 237-264). Buenos Aires: CLACSO.
Doucet, A. i Mauthner, N. (2002). Knowing Responsibly: Linking Ethics, Research Practice and Epistemology. A M. Mauthner, M. Birch, J. Jessop i T. Miller (eds), Ethics in Qualitative Research. London: Sage.
Fricker, M. (2007). Epistemic Injustice. Power and the Ethics of Knowing. New York: Oxford University Press.
Gimeno Martín, J. C. (2008). Antropología(s) de orientación pública: “asomarse unos centímetros más allá del borde, ahí donde la perspectiva se amplía ligeramente”. Antropología de orientación pública, visibilización y compromiso de la Antropología. Actas del XI Congreso de Antropología de la FAAEE, Donostia: Ankulegi Antropologia Elkartea, 247-275.
Godrie, B. i Dos Santos, M. (2017). Présentation: inégalités sociales, production des savoirs et de l’ignorance. Sociologie et sociétés, 49(1), 7-31. https://doi.org/10.7202/1042804ar
Grasswick, H. (2017). Epistemic injustice in science. A I.J. Kidd, J. Medina i G. Pohlhaus (eds.), Routledge Handbook of Epistemic Injustice (pp. 313-323). New York: Routledge.
Lander, E. (1999). ¿Conocimiento para qué? ¿Conocimiento para quién? Reflexiones sobre la universidad y la geopolítica de los saberes hegemónicos. Estudios latinoamericanos, 7(12-13). http://dx.doi.org/10.22201/cela.24484946e.1999.12-13.52369
Medina, J. (2011). Toward a Foucaultian Epistemology of Resistance: Counter-Memory, Epistemic Friction, and Guerrilla Pluralism. Foucault studies, 12, 9-35.
Medina, J. (2013). The Epistemology of Resistance: Gender and Racial Oppression, Epistemic Injustice, and Resistant Imaginations. New York: Oxford University Press.
Medina, J. (2017). Varieties of Hermeneutical Injustice. A I.J. Kidd, J. Medina i G. Pohlhaus (eds.), Routledge Handbook of Epistemic Injustice (pp. 41-52). New York: Routledge.
Red “Saberes compartidos” (2021). Repensando las desigualdades epistémicas desde experiències de investigación participativas. Quaderns de l’Institut Català d’Antropologia, 37(1), 1-18.
Resnik, D. (1996). Social Epistemology and the Ethics of Research. Studies in History and Philosophy of Science, 21(4), 565-586.
Smythe, W.E. i Murray, M.J. (2000). Owning the Story: Ethical Considerations in Narrative Research. Ethics & Behavior, 10(4), 311-336. https://doi.org/10.1207/S15327019EB1004_1
Sullivan, S. i Tuana, N. (2007). Introduction. Race and epistemologies of ignorance. A S. Sullivan i N. Tuana (eds.), Race and epistemologies of ignorance (pp. 1-10). Albany: State University of New York Press