33. L’Estat en acte

Coordinació:

Eloi Sendrós
Universitat de Barcelona - Institut Català d'Antropologia (AEiAP)
sendrosferrer@gmail.com
Agustín D'Onia
Universitat de Barcelona - Institut Català d'Antropologia (AEiAP)
Roger Puig
Universitat de Barcelona - Institut Català d'Antropologia (AEiAP)

Resum

El present simposi té per objectiu problematitzar l’Estat i la política pública com a objectes d’estudi des de la recerca antropològica i sociològica; posant el centre d’atenció en les relacions i les pràctiques per mitjà de les quals l’Estat i la política pública, en les seves múltiples formes, expressions, i instanciacions particulars, són (re)produïts i, alhora, contribueixen a la (re)producció d’aspectes diversos de la realitat social. Per això ens proposem discutir coralment, doncs, sobre l’Estat en acte. Animem a la presentació de recerques realitzades o en curs, empíricament fonamentades i centrades en parcel·les i problemàtiques particulars i acotades de la realitat social públicament intervingudes, amb especial interès pels abordatges etnogràfics de l’Estat a través dels quals submergir-nos en el cor mateix de l’Estat; que no és altre que el garbuix de relacions i pràctiques, agents i institucions, que el constitueixen i el vertebren.

 

Proposta simposi

En tant objecte d’estudi, l’Estat ha gaudit d’una llarga i dilatada trajectòria entre diferents disciplines de les ciències socials, constatant-se l’amplitud i la fertilitat d’aquest camp, així com la importància de problematitzar l’Estat i la política pública com a objectes de la recerca antropològica i sociològica. En aquest mateix gest, però, ha estat habitual incórrer en el parany de tractar l’Estat com una realitat empírica concreta, i no com un fenomen social; o, pel contrari, tractar-lo com una mera agregació d’interaccions, institucions, edificis, funcionaris o burocràcies sense cap tipus d’unitat. Aquestes perspectives han tendit a la reificació de falses antinòmies com aquella que escindeix “Estat” i “mercat”, “Estat” i “societat civil”, o bé aquelles concepcions que situen l’Estat en el pla de l’organització formal, en oposició taxativa vers les relacions dites “informals” (Abrams, 1988; Bourdieu, 2014).

L’organització d’aquesta taula sorgeix d’una inquietud per a pensar coralment, des d’una perspectiva genuïnament antropològica i sociològica – això mateix, relacional i sociohistòrica -, al voltant del que se’ns presenta com la densa nebulosa de l’Estat; una proposta que neix del grup de treball de l’ICA en Antropologia de l’Estat i l’Acció Pública (en procés de constitució). L’interès d’aquest simposi orbita al voltant de l’estudi de les relacions i les pràctiques per mitjà de les quals l’Estat i la política pública, en les seves múltiples formes, expressions, i instanciacions particulars, són (re)produïts i, alhora, contribueixen a la (re)producció d’aspectes diversos de la realitat social. En definitiva: l’Estat en acte.

Per a emprendre aquesta tasca, proposem indagar en les formes en què l’Estat s’encarna, es (re)produeix, esdevé, s’objectiva i fins i tot cristal·litza en (i a través de) pràctiques quotidianes dels agents de l’Estat, en les seves diferents escales i instàncies; des de la local fins a la global, passant per les organitzacions paraestatals (Gupta & Ferguson, 2002; Sharma & Gupta, 2006). Unes relacions i unes pràctiques que si bé totes elles estan marcades per cert grau de discrecionalitat, cal situar-les en tensió amb la dimensió estructural que configura les diferents posicions d’aquest camp: lleis, normes, institucions, estructures, programes, divisions del treball polític i burocràtic són, alhora, el resultat d’una història de lluites, i d’unes condicions socials de possibilitat particulars, històricament situades (Bourdieu, 2014). Aquest conglomerat d’agents, relacions i pràctiques, es presenta com un punt de partida per a l’observació i l’anàlisi del funcionament ordinari de les institucions públiques; anant des de les burocràcies de carrer i les trobades entre “administradors” i “administrats” (Lipsky, 2010), fins als grans cerimonials polítics (Abélès, 1991), passant per les relacions i les lluites entre els agents que formen part dels diferents sectors que configuren l’Estat, en les seves fronteres borroses (Dubois, 2009; Bourdieu & Christin, 2015; Perelmiter, 2016).

Així doncs, en aquest simposi instem a presentar comunicacions que prenguin el relleu a tota una trajectòria d’esforços orientats a superar les dificultats en l’estudi de l’Estat (Abrams, 1979), i a fer front als principis i definicions institucionals de l’Estat i l’acció pública (Bourdieu, 2014; Dubois, 2009, 2014, 2018). Animem a la presentació de recerques realitzades o en curs, empíricament fonamentades i centrades en parcel·les i problemàtiques particulars i acotades de la realitat social públicament intervingudes: des de l’urbanisme a la participació, passant per l’ensenyament i la sanitat, les mobilitats, la fronterització, les formes de govern i la governamentalitat, l’àmbit jurídic o el cultural, la gestió de la misèria, els moviments socials i les formes de protesta, o l’economia en tota la seva amplitud, entre tants altres. Subratllem, a més, un especial interès pels abordatges etnogràfics a través dels quals – tal com apunta Fassin (2013) – submergir-nos en el cor mateix de l’Estat; que no és altre que el garbuix de relacions i pràctiques, agents i institucions, que el constitueixen i el vertebren.

 

Bibliografia:

Abrams, P. (1988). Notes on the Difficulty of Studying the State. Journal of Historical Sociology, 1(1), 58–89.

Abélès, M. (1991). Mises en scène et rituels politiques. Une approche critique. Hermès, n. 8 (9), 241 – 259.

Bourdieu, P. (2014). Sobre el estado: Cursos en el Collège de France (1989-1992). Anagrama.

Bourdieu, P. & Christin, R. (2015). La construcción del mercado. El campo administrativo y la producción de la “política de vivienda.” Sudamérica: Revista de Ciencias Sociales, 4, 65–85.

Dubois, V. (2014). “L’action de l’État, produit et enjeu des rapports entre espaces sociaux”, Actes de la recherche en sciences sociales”, nº 201-202

Dubois, V. (2009). L’action publique. In A. Cohen, B. Lacroix, & P. Riutort (Eds.), Nouveau manuel de science politique (pp. 311–325). La Découverte.

Dubois, V. (2018). El burócrata y el pobre: Relación administrativa y tratamiento de la miseria. Institució Alfons el Magnànim, Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació

Ferguson, J.; Gupta, A. (2002). Spatializing states: toward an ethnography of neoliberal governmentality. American Ethnologist, 29 (1), 981 – 1002.

Gupta, A. (1995) “Blurred Boundaries: The Discourse of Corruption, the Culture of Politics, and the Imagined State”. American Ethnologist, 22 (2), may 1995 pp. 375-402

Lipsky, M. (2010). Street-level bureaucracy: Dilemmas of the individual in public service. Russell Sage Foundation.

Perelmiter, L. (2016). Burocracia plebeya. La trastienda de la asistencia social en el Estado argentino

Sharma, A., & Gupta, A. (2006). The Anthropology of the state: a reader. Blackwell Publishing.