Resum
Quan sentim ciència i religió, de forma gairebé intuïtiva, donem per fet un fort antagonisme. En la seva versió més extrema, l’afirmació d’una implicaria la negació de l’altra. Tanmateix, en la immensa majoria de les actituds observables entre persones científiques i/o religioses, no es constata aquesta exclusió, sinó més aviat una tensió de caire dialèctic, gairebé necessari. Probablement l’antropologia sigui una de les disciplines més adequades per l’estudi, i per a la recerca empírica i aplicada, de la possible convivència o interacció entre religió i ciència que podem observar en el dia a dia.
Aquest simposi està inspirat en el projecte de recerca i+D que coordina la sociòloga Maria del Mar Griera titulat ECIREL (Entre la ciencia y la religión: un estudio empírico para comprender el rol de las creencias religiosas y espirituales en la oposición a las tecnologías biomédicas). Aquesta recerca, duta a terme per un equip mixt de sociòlegs i antropòlegs, és un estudi sobre com les comunitats religioses i els professionals sociosanitaris es posicionen respecte a certs tractaments clínics. En particular interessen les argumentacions religioses en l’acceptació o, potser sobretot, el rebuig de tractaments o polítiques sanitàries
A partir de les qüestions que ens plantegem en aquesta recerca, i aprofitant que el COCA és una oportunitat per a que les investigacions en curs d’antropologia fetes a Catalunya es trobin, dialoguin o es confrontin, aquest panell vol ser un espai on es posin en comú recerques que explorin aquesta relació entre ciència i religió des d’una dimensió viscuda.
Proposta simposi
Quan sentim ciència i religió, de forma gairebé intuïtiva, donem per fet un fort antagonisme. En la seva versió més extrema, l’afirmació d’una implicaria la negació de l’altra. Tanmateix, en la immensa majoria de les actituds observables entre persones científiques i/o religioses, no es constata aquesta exclusió, sinó més aviat una tensió de caire dialèctic, gairebé necessari.
Aquesta percepció resulta en bona mesura de la circumstància, ben evident en l’entorn del COCA, d’haver estat enculturats i enculturades, formades i formats, en una visió del món on la mirada científica gaudeix d’un fort consens social, que la situa en la cúspide del coneixement que garanteix i fonamenta el benestar. Les societats occidentals porten més de 300 anys clamant els èxits de la ciència. I, de fet, en el nostre imaginari mainstream, ben difós a través de les pròpies institucions científiques i acadèmiques, aquesta mirada s’enfonsaria fins a Grècia, és a dir, al moment fundacional de la singular d’Europa, del que anomenem Occident i, fins i tot del llenguatge i la lògica globals. Els científics i les científiques, al llarg del temps, haurien lluitat contra l’obscurantisme que les envoltava per treure a la llum una part del tresor. En aquesta èpica, la religió ha estat sovint vista com la prova de l’heroisme: Galileu no seria Galileu si no l’haguessin condemnat; de la mateixa forma que, si després que el prototecnòcrata Prometeu hagués ensarronat als Déus de l’Olimp, Zeus no l’hagués encadenat al Caucàs perquè cada dia un voltor li mengés el fetge, la llegenda del furt del foc es quedaria coixa. Ara bé, per a qualsevol de nosaltres, aquest discurs destil·la etnocentrisme, un biaix difícil de pair en les ciències socials.
Malgrat aquest context històric, social i acadèmic, diverses investigacions han intentat entendre i explicar la complexa relació entre religió i ciència. Les aproximacions han anat des de la tesis del conflicte fins la idea que defensa que són dos magisteris que no es superposen (Barbour, 1997; Gould 2011; Gülker, 2019). Segons Gülker (2019) una forma de qüestionar la tesis del conflicte entre ciència i religió és abordar la seva relació des d’una perspectiva empírica. Analitzant les diferències empíriques i els límits porosos d’allò científic i allò religiós, podem abordar el seu potencial com a categories contestades i relacionades. Així doncs, probablement l’antropologia sigui una de les disciplines més adequades per l’estudi, i per a la recerca empírica i aplicada, de la possible convivència o interacció entre religió i ciència que podem observar tan habitualment en el dia a dia.
Aprofitant que el COCA és una oportunitat per a que les investigacions en curs d’antropologia fetes a Catalunya es trobin, dialoguin o es confrontin, aquest panell vol ser un espai on es posin en comú recerques que explorin aquesta relació entre ciència i religió des d’una dimensió viscuda. Com senyala Salazar (2015), el que proposem és intentar pensar la ciència i la religió com a “formes de vida”. En definitiva, el simposi dona cabuda a investigacions que miren d’entendre com les persones i les diferents comunitats conceben i negocien què és viscut com a creença o com a ciència. La mirada propera, etnogràfica, pot oferir pistes per entendre com es van negociant els límits entre aquests dos espais, el “boundary work” (Gieryn, T.F., 1983; Koehersen, J. 2017) amb el que operen els diferents actors socials. Així com també, posar a prova les suposicions dogmàtiques, als ulls de la “lived religion” (McGuire 2008), la religió a la pràctica, en el dia a dia dels individus que la professen.
Aquest simposi està inspirat en el projecte de recerca i+D que coordina la sociòloga Maria del Mar Griera titulat ECIREL (Entre la ciencia y la religión: un estudio empírico para comprender el rol de las creencias religiosas y espirituales en la oposición a las tecnologías biomédicas). Aquesta recerca en curs, duta a terme per un equip mixt de sociòlegs i antropòlegs, és un estudi sobre com les comunitats religioses i els professionals sociosanitaris es posicionen respecte a certs tractaments clínics. En particular interessen les argumentacions religioses en l’acceptació o, potser sobretot, el rebuig de tractaments o polítiques sanitàries. Tot plegat fent èmfasi al que diuen les diferents comunitats religioses; per què musulmans, testimonis de Jehovà, catòlics o protestants assumeixen una postura o una altra respecte uns tractaments biomèdics? Però, més enllà de les diferents confessions, dins dels “nous imaginaris culturals” (Prat et al, 2013), associats a teràpies alternatives; com es percep la mirada clínica? La recerca vol esclarir, sense simplificar, com les diferents concepcions culturals tenen efectes en les decisions sanitàries. Com es concep el cos, el malestar, el dolor, totes aquestes qüestions tenen un element social i cultural que pot estar més o menys d’acord amb el que la ciència proposi.
La recent pandèmia SARS-COV2 ha obert un nou front en l’objecte d’estudi del projecte, i, en general, en la confiança en la ciència. La vessant coercitiva de l’aplicació del saber biomèdic, tan abordada pels foucaultians (Correa, 2015), es va tornar més rotunda que mai: tocs de queda, malfiances i sobretot, por enfront el que es desconegut. Això ha fet que sorgeixin una sèrie postures oposades al saber hegemònic, moltes vegades fruit de la circulació de informació no validada per la web. Aquests tipus de respostes, simplificades i ridiculitzades sovint com a “negacionistes”, s’afegeixen a una llarga tradició de teories de la conspiració, i que parteixen de la sospita, poden arribar a barrejar-se amb visions holístiques o espirituals. Dins de l’aiguabarreig que composen els nous imaginaris culturals, ha aparegut el terme “Conspirituality” (Ward i Voas 2011, Griera, Clot, Cazarin i Morales, 2022) que seria una combinació de mil·lenarisme amb New age, per dir-ho d’una forma una mica matussera. El compromís amb les aspiracions de l’antropologia, incloses les científiques, invita a estudiar aquests posicionament i els seus efecte de prop, en lloc de simplificar-los i ridiculitzar-los amb la mera assignació d’una etiqueta que explica ben poc, ni el que ha passat ni el que podria passar: “negacionistes”.
En definitiva, el panell vol qüestionar la nostra intuïció inicial basada en l’antagonisme, i alhora obrir un diàleg amb altres estudis que focalitzin de formes diverses la relació religió-ciència en escenaris més o menys diferents.
Bibliografia
Barbour, I.G., 1997. Religion and science: Historical and contemporary issues, New York: Harper Collins.
Correa-Urquiza M. Radio Nikosia. La rebelión de los saberes profanos. Otras prácticas, otros horizontes para la locura. Madrid: Ed. Grupo 5, 2015
Gould, S.J., 1999. Rocks of ages: Science and religion in the fullness of life. New York: Ballantine Pub. Group, 5.
Gieryn, T.F. 1983 Boundary-Work and the Demarcation of Science from Non-Science: Strains and Interests in Professional Ideologies of Scientists. Am. Sociol. Rev., 48, 781–795.
Griera, M., Morales Gras, J., Clot-Garrell, A., & Cazarin, R. (2022). Conspirituality in COVID-19 Times: A Mixed-method Study of Anti-vaccine Movements in Spain. Journal for the Academic Study of Religion, 35(2). 35(2): 192-217. DOI: 10.1558/jasr.22390. SJR-Q1 Arts and Humanities: Religious Studies. H-index: 6. SJR 2021: 0,197.
Gülker, S., 2019. From ‘Science and Religion’to ‘Transcendence in Science’, or: What We Can Learn from the (History of) Science and Technology Studies. In Science, Belief and Society (pp. 103-126). Bristol University Press.
Koehrsen, J. 2017. Boundary bridging arrangements: A boundary work approach to local energytransitions. Sustainability, 9(3), 424.
Lamont, M. 2000. The Dignity of Working Men: Morality and the Boundaries of Race, Class, and Immigration. Harvard University Press.
McGuire, M. 2008. Lived Religion: Faith and Practice in Everyday Life. New York: Oxford: University Press.
Prat, J. et al, (eds.), 2012. Els nous imaginaris culturals: Espiritualitats orientals, teràpies naturals i sabers esotèrics. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili
Salazar, C., 2015. “Introduction: Science, Religion and Forms of Life” dins de Science and Religion as Forms of Life. Anthropological Insights into Reason and Unreason de Salazar, C. & Bestard, J. (Eds.), New York: Berghahn Books.
Ward, C.; Voas, D., 2011. “The emergence of conspirituality”. Journal of Contemporary Religion, 26(1): 103-121.