Resum
Les darreres dècades els estudis post-decolonials han impactat en la recerca sobre el Marroc i els marroquins. Aquest Simposi planteja acollir diverses investigacions en curs que ajudin a estimular les reflexions antropològiques crítiques amb les hegemonies epistèmiques que dominen actualment la producció de coneixement sobre el passat i el present del Marroc. En aquestes investigacions posem l’accent en la diversitat de temàtiques, però amb un denominador comú: la reflexió sobre les noves formes de visibilització de subjectes i de col·lectius intensament invisibilitzats. La nostra proposta vol impulsar el debat des dels estudis postcolonials i decolonials, però també des del gir ontològic de l’Antropologia contemporània i les epistemologies del sud. Les ponències d’aquest panell hauran de partir de posicionaments crítics amb el a-historicisme i amb els discursos hegemònics, però sobretot amb els paràmetres epistèmics imposats a través de la dominació imperial i colonial, que han esdevingut hegemonies rarament qüestionades, i que recentment són sotmeses a intensos i controvertits debats. Per reafirmar aquests i altres posicionaments en el marc de l’activitat investigadora, les contribucions d’aquest panell fixaran la seva atenció al Marroc, i examinaran passats i presents enormement plurals, però sovint ignorats, tant en èpoques de dominació colonial, com en èpoques de dominació de les estructures dels estats-nació postcolonials i dels seus blindatges polítics i socials.
L’impacte dels estudis post-decolonials en els estudis sobre el Marroc
Les darreres dècades els estudis post-decolonials han impactat en la recerca sobre el Marroc i els marroquins. Si bé el coneixement que es té ha estat construït des de treballs clàssics de gran impacte en termes socials (Eickelman 1976), culturals (Geertz, Geertz, and Rosen 1979) o religiosos (Fierro 1991), cada cop més s’ha pres consciència de les transformacions que el colonialisme europeu, i concretament el francès i l’espanyol, van imposar. Aquest fet ha donat espai a recerques posteriors que no han perdut la rigorositat metodològica però que han formulat les preguntes de manera diferent, en molts casos des d’una perspectiva històrica (Fromherz 2014, MacDougall and Parks 2016, Calderwood 2018).
En aquest sentit, a Catalunya ja fa anys que s’estan portant a terme recerques capdaventeres en l’estudi de l’impacte post-decolonial a l’antic protectorat espanyol (González Vázquez 2020, Aixelà-Cabré 2018). Part d’aquestes recerques es planteja si el fet de decolonitzar necessita un aparell analític i metodològic (Aixelà-Cabré 2020, González Vázquez 2018) o simplement formular les preguntes adients (Moreras 2020, Goikolea-Amiano 2020).
En aquest Simposi volem discutir totes aquestes qüestions des de recerques d’ampli aspecte que s’endinsin en aquestes problemàtiques des d’algunes de les diverses vessants de l’estudi antropològic des de diferents períodes històrics, marcs espacials i temàtics.
Plantejaments i discussió sobre hegemonies epistèmiques a la producció científica del Marroc
Aquest panell planteja acollir diverses investigacions en curs que ajudin a estimular les reflexions antropològiques crítiques amb les hegemonies epistèmiques que dominen actualment la producció de coneixement sobre el passat i el present del Marroc. En aquestes investigacions posem l’accent en la diversitat de temàtiques, però en un denominador comú: la reflexió sobre les noves formes de visibilització de subjectes i de col·lectius intensament invisibilitzats. La nostra proposta vol impulsar el debat des dels estudis postcolonials i decolonials, però també des del gir ontològic de l’Antropologia contemporània i les epistemologies del sud.
Les ponències d’aquest panell hauran de partir de posicionaments crítics amb el a-historicisme i amb els discursos hegemònics, però sobretot amb els paràmetres epistèmics impostos a través de la dominació imperial i colonial, que han esdevingut hegemonies rarament qüestionades, i que recentment són sotmeses a intensos i controvertits debats. Per reafirmar aquests i altres posicionaments en el marc de l’activitat investigadora, les contribucions d’aquest panell fixaran la seva atenció al Marroc, i examinaran passats i presents enormement plurals, però sovint ignorats, tant en èpoques de dominació colonial, com en èpoques de dominació de les estructures dels estats-nació postcolonials i dels seus blindatges polítics i socials.
Referències
Aixelà-Cabré, Yolanda. (2018). “Research on Spanish Colonialism in Africa. Introduction to English language edition.” In Aixelà-Cabré, ed, In the Footsteps of Spanish Colonialism in Morocco and Equatorial Guinea. The Handling of Cultural Diversity and the Socio-Political Influence of Transnational Migration. Zurich: LIT Verlag, 3–21.
Aixelà-Cabré, Y. (2020). Colonial Spain in Africa: Building a Shared History from Memories of the Spanish Protectorate and Spanish Guinea. Culture &Amp; History Digital Journal, 9(2), e017. https://doi.org/10.3989/chdj.2020.017
Calderwood, Eric. (2018a). Colonial al-Andalus. Harvard: Harvard University Press.
Eickelman, Dale F. (1976). Moroccan Islam: Tradition and Society in a Pilgrimage Center. Austin: University of Texas Press.
Fierro, Maribel. (1991). “La legitimidad del poder en el Islam.” Awraq. XV, 147–184.
Fromherz, Allen. (2014). “Between Springs: The Berber Dilemma.” Muslim World. 104, 240‒249.
Geertz, Clifford; Geertz, Hildred and Rosen, Lawrence. (1979). Meaning and order in Moroccan Society. Cambridge: Cambridge University Press.
Goikolea-Amiano, Itzea. (2020). “Historizar para decolonizar.” Ayer. 117:1, 351–365.
González Vázquez, A. (2018). “Ghomara and Senhaja de Sraïr: Berbers at the Margins of History, or Berbers at the Margins of the Berbers? Colonial and Post-colonial Discourse and Micropolitics”. In Aixelà-Cabré, ed, In the Footsteps of Spanish Colonialism in Morocco and Equatorial Guinea. The Handling of Cultural Diversity and the Socio-Political Influence of Transnational Migration. Zurich: LIT Verlag, 129–155.
González Vázquez, A. (2020). Untribing the (Post)-Colonial Spanish Archives: Material Records, Boundary-making and Linguistic Diversity within Northern Morocco’s Berberophones. Culture &Amp; History Digital Journal, 9(2), e016. https://doi.org/10.3989/chdj.2020.016
Moreras, J. (2020). The Way to Mecca. Spanish State Sponsorship of Muslim Pilgrimage (1925-1972). Culture &Amp; History Digital Journal, 9(2), e013. https://doi.org/10.3989/chdj.2020.013
McDougall, James and Parks, Robert P. (eds.) (2016) Global and Local in Algeria and Morocco: The World, The State and the Village. London: Routledge, 1–8.