La relació entre l’antropologia com a disciplina científica i la sexualitat humana com a pràctica social i cultural ha generat tensions, debats i canvis que s’estenen fins als nostres dies. Si bé a l’antropologia més primerenca la sexualitat va rebre poca atenció, el desenvolupament de l’estudi de la sexualitat en diferents contextos i tradicions de la disciplina ha permès abordar-la com a fenomen universal que vertebra i travessa la diversitat humana, donant peu a anar molt més enllà de les etnocartografies o simples cerques de pràctiques sexuals subalternes pel món. Així, l’antropologia de la sexualitat ha anat obrint fronts on estudiar no només els fets socials i culturals relacionats amb la sexualitat, sinó també debaten sobre el rol de la sexualitat en el treball de camp, en l’escriptura etnogràfica i presentant la sexualitat com a quelcom inherent a les relacions socials i culturals que inequívocament ha d’interpel·lar a l’antropologia.
La publicació dels diaris de Malinowski (1967) on feia referència explícita les relacions sexuals en el seu treball de camp amb comunitats Trobiandeses va generar un intens debat sobre la subjectivitat en la tasca etnogràfica. Aquest debat es va reflectir en el llibre The Interpretation of Cultures de Clifford Geertz (1973), on es qüestiona l’objectivitat del recull etnogràfic i la inevitable interpretació cultural, capgirant així el principi de l’objectivitat científica que havia tractat de defensar el mateix Malinowski. Dues dècades després, el llibre Taboo: Sex, Identity and Erotic Subjectivity in Anthropological Fieldwork, editat per Don Kulick i Margaret Willson (1995) va centrar el debat en l’àmbit de la sexualitat, problematitzant el rol que la sexualitat havia pres en la disciplina i promovent una practica etnogràfica reflexiva que incorporés la dimensió de la sexualitat sense amagaments. Aquests debats es produeixen en un moment en el qual els estudis feministes, gais i de lesbianes també comencen a prendre rellevància en l’acadèmica anglosaxona, fet que va permetre el desenvolupament de treballs etnogràfics en els quals la sexualitat deixava de ser un element absent en la interpretació etnogràfica, i passava a a ser un element central quant a l’objecte d’estudi i la figura de qui redacta el text etnogràfic pren rellevància a partir de la pràctica reflexiva, tal com comença a succeir en l’etnografia del moment.
Les vies d’incorporació de la sexualitat a l’antropologia a Catalunya no segueixen el mateix recorregut que en el context nord-americà. D’una banda, l’antropologia catalana dels anys setanta estava més influenciada per la tradició antropològica francesa que per l’americana; d’una altra, tot i les diferents manifestacions d’alliberament sexual i transformacions socials del moment, l’acadèmia no havia fet un pas endavant per a prendre la sexualitat com a quelcom seriós a estudiar. No va ser fins que Alberto Cardin va començar a obrir el debat sobre la sexualitat a l’antropologia, a partir de la publicació d’alguns llibres com Guerreros, Chamanes y Travestís, que no es va començar a reconèixer, no sense recel, la necessitat d’explorar la sexualitat des de la perspectiva antropològica. En aquest sentit, Tarragona va esdevenir en un primer moment l’epicentre de l’antropologia de la sexualitat a Catalunya, on es van presentar les primeres tesis relatives a l’homosexualitat de la mà d’Òscar Guasch i Begonya Enguix. Des d’aleshores, a poc a poc s’ha anat estenent l’interès per la sexualitat i ampliant l’objecte d’estudi i les seves aproximacions, fent que a partir de la segona dècada del segle XXI hagi esdevingut un tema que genera tant d’interès com d’altres més consolidats a la disciplina.
Aquest simposi, doncs, sorgeix de reconèixer aquesta història particular de l’antropologia a Catalunya, i d’entendre la sexualitat com a àmbit transversal tant a la vida social com a la mateixa pràctica antropològica. La conseqüència d’aquesta transversalitat implica, per una banda, la necessitat imperant de considerar la sexualitat com un element imprescindible a contemplar a l’hora d’elaborar anàlisis socials, i d’entendre que aquesta centralitat dins de les societats humanes la situa en un punt estratègic des d’on es visibilitzen i s’estructuren jerarquies i desigualtats socials. Aquesta última consideració, a més, situa la recerca en sexualitat en un espai delicat dins de les societats occidentals; vista quan, de manera recurrent, aquest tipus de recerca és apuntada i devaluada per les administracions de caire conservador, amb l’objectiu de generar un retrocés de drets socials, o quan és disputada des de posicionaments acadèmics trànsfobs. Així doncs, la seva rellevància social i acadèmica acrediten que la continuïtat i necessitat de la recerca sobre sexualitat és imprescindible.
Així doncs, partint d’aquests principis, aquest simposi es presenta com un espai on poder generar de forma col·lectiva un estat de la qüestió de l’antropologia de la sexualitat a Catalunya, a partir d’obrir-se com a punt de trobada i diàleg amb les diferents tradicions i generacions de professionals. Seguint aquesta línia, es convida a presentar propostes orientades a qüestions metodològiques, genealògiques de l’estudi de la sexualitat a Catalunya, o anàlisis i estudis empírics. Les temàtiques d’aquests últims, de manera no exclusiva, podran orientar-se envers: l’economia política de la sexualitat; les tensions, permissivitats, i regulacions ètiques i morals que emergeixen en diferents contexts socials i culturals; les formes de consentiment i les relacions socials que en deriven; la manera en què es conceptualitza i s’imparteix la sexualitat per mitjà d’una educació implícita o formal; la militància i els moviments socials orientats a plantejar formes diverses d’expressions i vivències; les expressions múltiples que pren la sexualitat, passant per formes de comunicació, pràctiques sexuals, emocions i sentiments que n’emergeixen, així com qualsevol altra qüestió vinculada amb formes de performativitat sexo-genèriques; i la relació entre la sexualitat i altres categories socials com poden ser el gènere, l’edat, la classe social, o els sistemes de classificació sorgits de lògiques capacitistes, racials, etc. Aquest simposi s’obre a comunicacions des de diferents etapes de la carrera acadèmica, com a punt de trobada i de diàleg intergeneracional d’aprenentatge.