L’objectiu d’aquest simposi és explorar perspectives antropològiques en l’estudi de la consciència. Fins al moment present, la consciència ha estat objecte d’estudi de la filosofia i les neurociències (Chalmers 1996), però poc s’ha dit sobre aquest tema des de les ciències socials en general i des de l’antropologia en particular (Alvarez Munárriz 2013; Bartra 2000; Salazar 2024). Normalment fem referència a la consciència com a la part no material de l’ésser humà, la qual cosa implica l’acceptació de la suposadament universal dualitat ment/cos (Bloom 2004). La relació entre aquests dos components fonamentals de l’ésser humà ha obsessionat els filòsofs des de Descartes.
La consciència és no material i, per tant, invisible. Els humans identifiquem l’existència de la consciència mitjançant el mòdul cognitiu que es coneix com a Teoria de la Ment (TdM) o mentalització. Els psicòlegs defineixen la TdM com a la capacitat d’explicar accions, esdeveniments o objectes com a resultat d’intencions o estats mentals. La TdM és condició necessària de la interacció social entre els humans. Però les claus que fa servir la TdM per identificar estats mentals són indirectes, cosa que concedeix un ampli marge per poder identificar què és i què no és conscient. Tot i que la dualitat ment/cos es refusa gairebé de manera unànime per la filosofia i la ciència occidentals contemporànies (Ryle 1949), les societats humanes han ideat moltes maneres de pensar aquesta dualitat.
L’animisme és la forma més bàsica i possiblement la més estesa de proporcionar contingut cultural a la dualitat ment/cos (Ojalehto et al 2020, Willerslev 2007). I parlar de l’animisme, suposa parlar de la totalitat d’essers del plurivers (Escobar 2015). Per tant, aquest panel considera aportacions que tractin la consciència no humana; com ara la dels animals, des de perspectives horitzontals. La consciència animal ja va ser objecte d’estudi a l’etnografia d’Arnold Arluke (1988), en el context dels laboratoris biomèdics i la interacció del personal amb els animals utilitzats com a models. Així per exemple, ens podem preguntar quin paper juga aquesta capacitat cognitiva i la personalitat jurídica no humana tractada per autores com Silvina Pezzetta (2023).
Una altra manifestació molt particular d’aquesta dualitat ment/cos serien els anomenats estats alterats de consciència com ara els cultes de possessió (Cohen 2010). Com expliquem que una mateixa ment o una mateixa consciència pugui posseir cossos diferents? La idea que una mateixa ment pot posseir més d’un cos ens ha aparegut en la fascinant pel·lícula de ciència ficció The Substance, de Coralie Fargeat (2024). La consciència també fa referència als límits de l’ésser humà com a subjecte moral. On arriba aquesta consciència? Existeix en els fetus? Existeix en els pacients en coma permanent o locked-in syndrome?
Però només els animals, humans i no humans, poden ser subjectes de consciència. Cultures arreu del món atribueixen formes de consciència i subjectivitat a objectes materials, ja siguin artefactes (estàtues, ídols) o objectes naturals (muntanyes, boscos). Creients de totes les religions es prostren i preguen davant estàtues de les seves divinitats. Són les estàtues mers símbols de la divinitat o posseeixen efectivament algun tipus de consciència? Si només són símbols, per què els tractem amb tanta reverència i respecte? (Salazar & Simon-Contra 2025).
Finalment, les societats contemporànies hem creat aquests nous objectes-subjectes misteriosos, poderosos i sinistres que anomenem Intel·ligència Artificial. El juny del 2022 l’enginyer de Google Blake Lemoine va predre la feina després de manifestar públicament que el seu chatbot Lamda (language model for dialogue applications) era perfectament conscient. Molt pocs creuen que els ordinadors que posseïm en l’actualitat tinguin cap mena de consciència. Tanmateix, molts creuen que no hi ha raons teòriques que impedeixin que això es pugui produir en un futur, potser no massa llunyà (Chalmers 2022; Keane 2024).
The aim of this symposium is to explore anthropological perspectives on the study of consciousness. Until now, consciousness has been the subject of study in philosophy and neuroscience (Chalmers 1996), but little has been said about this topic from the social sciences in general and from anthropology in particular (Alvarez Munárriz 2013; Bartra 2000; Salazar 2024). We usually refer to consciousness as the non-material part of the human being, which implies the acceptance of the supposedly universal mind/body duality (Bloom 2004). The relationship between these two fundamental components of the human being has obsessed philosophers since Descartes.
Consciousness is non-material and, therefore, invisible. Humans identify the existence of consciousness through the cognitive module known as Theory of Mind (ToM) or mentalization. Psychologists define ToM as the ability to explain actions, events, or objects as the result of intentions or mental states. ToM is a necessary condition for social interaction between humans. But the keys that ToM uses to identify mental states are indirect, which allows a wide margin for identifying what is and what is not conscious. Although the mind/body duality is almost unanimously rejected by contemporary Western philosophy and science (Ryle 1949), human societies have devised many ways of thinking about this duality.
Animism is the most basic and possibly the most widespread way of providing cultural content to the mind/body duality (Ojalehto et al 2020, Willerslev 2007). And speaking of animism means talking about the totality of beings in the pluriverse (Escobar 2015). Therefore, this panel will consider contributions that deal with non-human consciousness; such as that of non-human animals, from horizontal perspectives. Animal consciousness was already the subject of study in the ethnography of Arnold Arluke (1988), in the context of biomedical laboratories and the interaction of personnel with animals used as models. For example, we can ask what role this cognitive capacity and non-human legal personality play, discussed by authors such as Silvina Pezzetta (2023).
Another very particular manifestation of this mind/body duality would be the so-called altered states of consciousness such as possession cults (Cohen 2010). How do we explain that the same mind or consciousness can possess different bodies? The idea that the same mind can possess more than one body has appeared to us in the fascinating science fiction film The Substance, by Coralie Fargeat (2024). Consciousness also refers to the limits of the human being as a moral subject. Where does this consciousness reach? Does it exist in fetuses? Does it exist in patients in permanent coma or locked-in syndrome?
But not only animals, human and non-human, can be subjects of consciousness. Cultures around the world attribute forms of consciousness and subjectivity to material objects, whether they are artifacts (statues, idols) or natural objects (mountains, forests). Believers of all religions prostrate themselves and pray before statues of their deities. Are statues mere symbols of divinity or do they actually possess some kind of consciousness? If they are only symbols, why do we treat them with so much reverence and respect? (Salazar & Simon-Contra 2025).
Finally, contemporary societies have created these mysterious, powerful, and sinister new object-subjects that we call Artificial Intelligence. In June 2022, Google engineer Blake Lemoine lost his job after publicly declaring that his chatbot Lamda (language model for dialogue applications) was perfectly conscious. Very few believe that the computers we currently own have any kind of consciousness. However, many believe that there are no theoretical reasons that prevent this from happening in the future, perhaps not too distant (Chalmers 2022; Keane 2024).