27. Antropologia social dels fantasmes

Amb Tylor (1871), Lang (1897) o el Boas en terra kwakiutl (1897) es fa palesa a l’antropologia la incontestable presència dels fantasmes dins les societats humanes, més enllà del temps i l’espai. Barrejats amb tot tipus de conceptualitzacions sobre éssers metafísics (potències, genis, espectres, esperits d’avantpassats, ombres i apareguts, déus i divinitats, dobles i reflexos, etc.), és Durkheim (1912) qui planteja la immensa escletxa de possibilitats a què dóna lloc la mort del cos i la conversió social subsegüent de l’ànima en esperit, i sobretot és ell qui consigna que, lluny d’habitar en les suposades penombres de l’ultraterrenal, es tracta en tots els casos de categories diverses d’éssers socials, és a dir, d’éssers que formen part de les societats humanes i amb els quals els vius es relacionen. On han quedat enxampats els fantasmes? Avui, els fantasmes continuen actuant en les societats àgrafes i urbano-industrials, aliens a les dinàmiques de tota morfologia social i alhora immergits, paradoxalment, en la més grollera materialitat que implica el “retorn” d’ultratomba. L’objectiu d’aquest simposi consisteix a recollir comunicacions vinculades a una recerca que es vol que sigui prioritàriament etnogràfica –dels Països Catalans i de tot arreu, sense excloure’n d’entrada aportacions teòriques elaborades des de l’antropologia– quant als models de relacions entre vius i fantasmes i quant al camp ampli que això implica –reflexivitat, teoritzacions, metodologies... i universos socials–, conscients de fins a quin punt aquesta contrapartida fantàstica de tota societat que constitueixen els fantasmes ens explica més a “nosaltres” que no a “ells”.

Coordinació

Gerard Horta

gerardhorta@ub.edu


Daniel Malet Calvo

danielmalet@gmail.com


Isabel Gómez Ara

isabel.gomez.ara@gmail.com

Per a l’antropologia religiosa l’estudi dels fantasmes abraça tant les dimensions empíriques de les relacions entre els vius i aquells que ni estan vius ni estan morts –els fantasmes–, com les dimensions simbòliques. Si tota religió no és res més que un sistema d’idees (Durkheim, 1912) o un sistema conceptual (Lévi-Strauss, 1962), la seva cristal·lització en la quotidianitat de la vida col·lectiva ens obliga a observar com els grups socials racionalitzen i classifiquen la seva experiència dels fantasmes fora d’inefabilitats, subjectivitats i extravagàncies sistemàticament mòrbides.

Una antropologia dels fantasmes ha d’atendre al principi etimologies, definicions i camps semàntics que  dificultaran qualsevol intent d’universalitzar conceptes, integrant-hi necessàriament la conceptualització d’un objecte d’estudi només universalitzable pels vincles que la instància que agrupem al calaix de sastre anomenat “fantasmes” manté amb els vius. Sovint s’han circumscrit els fantasmes a experiències terroritzadores o doloroses, així se’ls ha situat com a font potencial de neguit o de ruptura per als humans: l’origen d’aquesta atribució de l’experiència, però, rau en les societats humanes mateixes i en els seus ordres conflictius de relacions –de la repressió política al desamor, del compartir a la marginació, de les imposicions individuals i col·lectives a les emancipacions davant de qualsevol procés d’inferiorització social–. Els intercanvis que hi mantenim reflecteixen dimensions que si ens resulten sinistres és perquè ja hi estem familiaritzats en vida. El conflicte és inherent a les societats humanes i sempre es fa present, també a través d’aparicions fantasmals. Alhora, els fantasmes il·lustren la capacitat del pensament humà de concebre altres móns: són les nostres idees i creences allò que confereix als objectes del pensament la seva realitat (Durkheim, 1914). Llavors, es pot estabilitzar la condició crònicament inestable que els fantasmes expressen?

Els fantasmes operen com a manifestacions dels punts cecs que acompanyen la vida col·lectiva, per donar-li un sentit. Els necessitem per pensar i per classificar el món i les discontinuïtats –vida/mort, visible/invisible–, mitjançant diàlegs sovint de sords entre vius i fantasmes en cerca d’intercanvis impossibles (curtcircuit estructural que fonamenta tota societat). Com redimir els fantasmes de les culpes que arrosseguen, si els vius en són els responsables? Si la societat és el ventríloc que els fa parlar, en què es basa la seva existència: en la nostra capacitat de creure-hi o en la nostra capacitat d’elaborar-los com a objecte de creença? (dins Gothika [Mathieu Kassovitz, 2003], Halle Berry afirma “jo no crec en els fantasmes, però els fantasmes creuen en mi”, i afegeix “la lògica està sobrevalorada”). Sigui com sigui, és el pensament humà el que sotmet el món a un sistema lògic de formes, aquí els fantasmes informes, liminars i boirosos (ni vius ni morts, ni visibles ni invisibles: grau neutre) operant en qualitat de recordatori en el trànsit de l’experiència col·lectiva: som al caire de l’abisme.

Hertz (1907) ja havia traçat les vicissituds complexes del trànsit dels individus entre la vida i la mort i les maneres heterogènies com les representacions col·lectives especifiquen els protocols establerts en cada marc social a l’hora de ritualitzar les etapes que cal superar per reeixir en la mort social. Cada societat determina les condicions d’una dislocació que només sent col·lectiva esdevé individual (Hertz, 1907; Thomas, 1975; Cátedra, 1988; Robben [ed.], 2018; Engelke, 2019). El fet de perpetuar socialment la memòria i la presència dels morts unifica les comunitats dels “vius” i els “morts” en una de sola, així s’afirma la continuïtat biològica entre totes dues –és el que plantejava Lienhardt (1961) fa més de 60 anys–. O bé, seguint Maffesoli (1988), així s’afirma la certesa que “tota societat descansa en una mena de contracte entre els vius, els morts i els qui vindran”. Dit altrament, més enllà de qui siguin aquells que una societat –en un moment donat del temps– classifica com els vius o bé classifica com els morts, més enllà de qui siguin considerats com els no-nascuts la col·lectivitat humana està composta des d’una perspectiva antropològica per vius, morts i no-nascuts. I fins i tot per aquells que, ni vius ni morts –els fantasmes, per exemple–, conviuen amb i entre nosaltres.

Sobre la base d’això, el desenvolupament d’una panoràmica de l’antropologia social dels fantasmes abraçarà tot tipus de vincles en tota mena de marcs socials d’arreu del món (Bohannan, 1966; Thomas, 1979; Roma, 1993; Steadman, Palmer i Tilley, 1996; Capdecomme, 1997; Pons, 1998; Kendall, 2011; Baker i Bader, 2014; Hunter, 2015; Souffron, 2015; Eaton, 2021; Sabol, 2021; Vanpool i Vanpool, 2023; Delaplace, 2024). Els fenòmens “sobrenaturals” existeixen en societat a través de relacions de veïnatge i proximitat, comunicacions i intercanvis, reconfiguracions i marcatges de l’espai i la memòria, aparicionismes, etnosemàntiques, psicopatologitzacions, en qualitat de conceptualitzacions centrals, paral·leles o des dels marges dels marges –incloses les deixalles del paranormal–… heus ací la complexitat dels fantasmes com a agents determinants per a la vida col·lectiva, és a dir, per a la vida d’individus i grups socials. Codis i paràmetres descriptius, interpretatius i etnogràfics superen amb escreix els marcs religiosos tradicionals i donen lloc a resignificacions dinàmiques a través de processos socials en què el conflicte aflora. Disposem d’un ventall extens d’etnografies (Hess, 1990; Crocker, 1993; Cormier, 2005; Delaplace, 2010; De Antoni, 2011; Tomlinson, 2016; Fang, 2020; Sedlenieks, 2020; Mok, 2021; Yuan Wang, 2021; Niehaus, 2023; Bristol, 2024), amb una presència creixent als darrers anys d’aquelles vinculades a processos de repressió política i militar i al seu reflex en institucions totals (Colmeiro, 2011; Kilroy-Marac, 2014; Tello, 2016; Vigna i Badia, 2016; Hume, 2018; Hite i Jara [eds.], 2020; Vigna, 2020; Panizo, 2022; Ruiz-Serna, 2023). Al capdavall, així com des d’un idealisme quasi-hegelià Kwon (2008) defensa que el sobrenatural esdevé un element constitutiu de la vida social, aquí advoquem per una interpretació inversa: el desordre de la vida social esdevé un element constitutiu del sobrenatural –els fantasmes habiten dialècticament al pla ultraterrenal–, un sobrenatural que sempre acaba retornant a la terrenalitat de les condicions materials i les experiències de les societats humanes tot conferint-los nous ordres de relacions.

“No pots tocar aquests fantasmes”, poetitza Jim Morrison (Els Senyors i les Noves criatures, 1971). No podem tocar els fantasmes, però des del segle XIX no hem parat d’abordar-ne l’existència en societat, els models de relacions amb els humans que en deriven, els conflictes dels vius, les pertorbacions que els fantasmes –mai pitjor dit– encarnen i les creacions fantàstiques que l’esperit humà fa esclatar en la seva acció a l’hora de desbaratar i crear universos –de la base material de les societats a les lògiques inconscients del pensament col·lectiu–. Modernitats, secularitzacions i laïcismes han esdevingut, al capdavall, fabuloses factories productores de fantasmes. Podia ser d’una altra manera? Benvinguts a l’abisme.

Bibliografía

BAKER, Joseph i BADER, Christopher (2014). A social anthropology of ghosts in twenty-first-century America. Social Compass, 61(4), 569-593.

BLANES, Ruy i ESPÍRITO SANTO, Diana (eds.) (2014). The social life of spirits. Chicago: University of Chicago Press.

BOAS, Franz (1897) The social organitzation and the secret societies of the kwatkiutl indians. Washington: Smithsonian Institution.

BOHANNAN, Laura (1966). Shakeaspeare in the bush. Natural History, 75: 28-33.

BRISTOL, Robyn (2024). Contemporary Apparitions: Ghost Stories as Personal Narratives. Halifax: Dalhousie University.

CAPDECOMME, Marie (1997). La vie des morts. París: Éditions Imago.

CÁTEDRA, María (1988). La muerte y otros mundos. Enfermedad, suicidio, muerte y más allá entre los vaqueiros de alzada. Barcelona: Júcar Universidad. CHARLIER, Philippe (2017 [2015]) Zombis. Estudio antropológico sobre los muertos vivientes. Barcelona: Melusina.

CHRISTIAN, JR., William A. (1990). Apariciones en Castilla y Cataluña (Siglos XIV-XVI). Madrid: Nerea.

––– (1997). Las Visiones de Ezkioga. Barcelona: Ariel.

COLMEIRO, José (2011). ¿Una nación de fantasmas?: apariciones, memoria histórica y olvido en la España posfranquista. Revista electrónica de teoría de la literatura y literatura comparada, 4: 17-34.

CORMIER, Loretta A. (2005). Um aroma no ar: a ecologia històrica das plantas anti-fantasma entre os Guajá da Amazônia. Mana, 11(1): 129-154.

CROCKER, William H. (1993). Canela Relationships With Ghosts. Latin American Anthropology Review 5(2): 71-78.

DE ANTONI, Andrea (2011). Ghost in Translation. Non’Human Actors, Relationality,  and Haunted Places in Contemporary Kyoto. Japanese Society of Cultural Anthropology, 12: 27-49.

DELAPLACE, Grégory (2010). Chinesse Ghosts in Mongolia. Inner Asia, 12: 127-141-

––– (2024). Les voix des fantômes. París: Seuil.

DELGADO RUIZ, Manuel (1996). “Idealisme i pragmatisme en antropologia de la religió”, 131-182, dins Joan FRIGOLÉ, Xavier ROIGÉ, Jesús CONTRERAS i Manuel DELGADO (eds.), Antropologia Social. Barcelona: Proa.

DURKHEIM, Émile (1987 [1912]). Les formes elementals de la vida religiosa. Barcelona: Edicions 62/Diputació de Barcelona.

––– (1965 [1914]). Pragmatismo y sociología. Buenos Aires: Schapire.

EATON, Marc (2021). Sensing Spirits: Paranormal Investigation and the Social Construction of Ghosts. Londres: Routledge.

ENGELKE, Matthew (2019). The Anthropology of Death Revisited. Annual Review of Anthropology, 48: 29-44.

FANG, I-CHIEH (2020). When Ghosts Appear: Migrant Workers, Fears of Haunting, and Moral Negotiation in a Chinese Electronics Factory. The China Journal, 85: 121-141.

HERTZ, Robert (2024 [1907]). La muerte y la mano derecha. Madrid: Alianza. Pròleg de Manuel Delgado.

HESS, David J. (1990). Ghosts and Domestic Politics in Brazil. Ethos, 18(4): 407-438.

HITE, Katherine i JARA, Daniela (eds.) (2020). Ghosts, Exhumations and Unwieldy Pasts. Memory Studies, 13(3): 245-360. (Assaig-recull monogràfic.)

HORTA, Gerard (2004). Cos i revolució. L’espiritisme català o les paradoxes de la modernitat. Barcelona: Edicions de 1984.

––– (2024). Marie Andrieu, una salvatge occitana. Tarragona: Lo Diable Gros.

HUME, Victoria (2018). Ghosts in the health Machine. Visits from the dead in hospital. Medicine Anthropology Theory, 5(1): 88-101.

HUNTER, Jack (2015). `Spirits are the Problem’: Anthropology and Conceptualising Spiritual Beings. Journal for the Study of Religious Experience, 1(1): 76-86.

KARDEC, A. (1860) Les Revenants. Revue Spirite. Journal des Études Psicologiques (Troisième Année), 7(juliol): 204 i 205.

– (1986 [1861]) Manual práctico de las manifestaciones espiritistas. Barcelona: Edicomunicación.

– (1863a) Les apparitions simulées au théâtre. Revue Spirite. Journal des Études Psicologiques, 7: 204-209 (juliol).

– (1863b) Encore un mot sur les spectres artificiels et à M. Oscar Comettant. Revue Spirite. Journal des Études Psicologiques, 8: 245-248 (agost).

KENDALL, Laurel (2011). Enter the Ghost. Journal of Archaeology and Anthropology, 75: 113-122.

KILROY-MARAC, Katie (2014). Speaking with revenants. Ethnography, 15(2): 255-276.

KWON, Heonik (2008). Ghosts of War in Vietnam. Cambridge: Cambridge University Press.

LANG, Andrew (2012 [1897]. El libro de los sueños y los fantasmas. Vilafranca del Penedès: Erasmus.

LÉVI-STRAUSS, C. (1986 [1962]) El totemismo en la actualidad. Mèxic, DF: FCE.

LIENHARDT, Goodfrey (1985 [1961]). Divinidad y experiencia. Madrid: Akal.

LUHRMANN, Tanya M. (2011). Hallucinations and sensory overrides. Annual Review of Anthropology, 40: 71-85.

MAFFESOLI, M. (1990 [1988]) El tiempo de las tribus. Barcelona: Icària.

MATEO DIESTE, Josep-Lluís (2022). The Jewish Djinn in Northern Morocco. Siberian Historical Research, 3: 14-32.

MICHAUX, Henri (2015 [1986]) Una vía para la insubordinación. Barcelona: Alpha Decay.

MOK, E. W. M. (2021). Seeing the unseen: discourse analysis of a Kristang ghost story in Singapore. Singapore: Nanyang Technological University.

NIEHAUS, Isak (2023). On the mobility of ghosts: spectral journeys in the South African lowveld. Africa, 93: 159-176.

PANIZO, Laura (2022). Los fantasmas de Chicureo. Convivir con muertos en el barrio de Colina, Santiago de Chile. AIBR. Revista de Antropología Iberoamericana, 17(3): 473-489.

PONS, Christophe (1998). Pour en finir avec la croyance: une analyse anthro- pologique d’histoire de fantome. Skírnir. Hins íslenska bókmenntafélags, 172(1): 143-163.

PRAT, Joan (coord.) (2012). Els nous imaginaris culturals. Espiritualitats orientals, teràpies naturals i sabers esotèrics. Tarragona: Editorial Universitat Rovira i Virgili.

ROBBEN, Antonius C.G.M. (ed.) (2018). A Companion to the Anthropology of Death. Hoboken, NJ: John Wiley & Sons, Inc.

ROMA, Josefina (1993). Nuevas apariciones o la heterodoxia dentro de la heterodoxia. Arxiu d’Etnografia de Catalunya, 9: 141-154

RUIZ-SERNA, Daniel (2023). Espectros. Revista colombiana de antropología, 59(3): 148-150.

SABOL, John G. (2021). The Vulnerable ‘Ghost’. ASSAP Webinar. 28 January 2021.

SEDLENIEKS, Klāvs (2020). Phantom rebellion: performing the state in a Montenegrin village and beyond. Suomen Antropologi, 45(1): 29-48.

SOUFFRON, Valérie (2015). Quand les morts reviennent. Le deuil contrarié des sociétés contemporaines: réflexions à partir du film “Les Revenants”. Socio-Anthropologie, 31: 99-112.

STEADMAN, Lyle B.; PALMER, Craig T. i TILLEY, Christopher F. (1996). The Universality of Ancestor Worship, Ethnology, 35(1): 63-76.

TELLO, Mariana (2016). Historias de (des)aparecidos. Un abordaje antropológico en torno a los lugares donde se ejerció represión política. Estudios en Antropología Social, 1(1), 33-49.

THOMAS, Louis-Vincent (2015 [1975]). Antropología de la muerte. Mèxic, DF. FCE.

––– (1979). Civilisation et Divagations. Mort, fantasmes, science-fiction. París: Payot.

TOMLINSON, Matt (2016). Little people, ghosts and the anthropology of the good. Journal of the Polynesian Society, 125(1): 11-32.

VANPOOL, Christine S., i VANPOOL, Todd L. (2023) An Anthropological Study of Spirits. Heidelberg: Springer.

VIGNA, Sibila (2020). Etnografías extraordinarias. Gentes, espíritus y asombros en Salto, Uruguay. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. VIGNA, Sibila i BADIA, Victòria (2016). Transitant l’invisible. Etnografies fantasmals a la Catalunya contemporània. Barcelona: Pol·len Edicions.

YUAN WANG, Joy Xin (2021). Ghosts as Political Possibilities. Southeast Asian Studies, 10, (3): 339-357.