27. Antropologia social dels fantasmes

Amb Tylor (1871), Lang (1897) o el Boas en terra kwakiutl (1897) es fa palesa a l’antropologia la incontestable presĂšncia dels fantasmes dins les societats humanes, mĂ©s enllĂ  del temps i l’espai. Barrejats amb tot tipus de conceptualitzacions sobre Ă©ssers metafĂ­sics (potĂšncies, genis, espectres, esperits d’avantpassats, ombres i apareguts, dĂ©us i divinitats, dobles i reflexos, etc.), Ă©s Durkheim (1912) qui planteja la immensa escletxa de possibilitats a quĂš dĂłna lloc la mort del cos i la conversiĂł social subsegĂŒent de l’ànima en esperit, i sobretot Ă©s ell qui consigna que, lluny d’habitar en les suposades penombres de l’ultraterrenal, es tracta en tots els casos de categories diverses d’éssers socials, Ă©s a dir, d’éssers que formen part de les societats humanes i amb els quals els vius es relacionen. On han quedat enxampats els fantasmes? Avui, els fantasmes continuen actuant en les societats Ă grafes i urbano-industrials, aliens a les dinĂ miques de tota morfologia social i alhora immergits, paradoxalment, en la mĂ©s grollera materialitat que implica el “retorn” d’ultratomba. L’objectiu d’aquest simposi consisteix a recollir comunicacions vinculades a una recerca que es vol que sigui prioritĂ riament etnogrĂ fica –dels PaĂŻsos Catalans i de tot arreu, sense excloure’n d’entrada aportacions teĂČriques elaborades des de l’antropologia– quant als models de relacions entre vius i fantasmes i quant al camp ampli que aixĂČ implica –reflexivitat, teoritzacions, metodologies... i universos socials–, conscients de fins a quin punt aquesta contrapartida fantĂ stica de tota societat que constitueixen els fantasmes ens explica mĂ©s a “nosaltres” que no a “ells”.


CoordinaciĂł

Gerard Horta

gerardhorta@ub.edu

No especificada


Daniel Malet Calvo

danielmalet@gmail.com

DAFITS, Universitat Rovira i Virgili (URV)


Isabel GĂłmez Ara

isabel.gomez.ara@gmail.com

No especificada

Per a l’antropologia religiosa l’estudi dels fantasmes abraça tant les dimensions empĂ­riques de les relacions entre els vius i aquells que ni estan vius ni estan morts –els fantasmes–, com les dimensions simbĂČliques. Si tota religiĂł no Ă©s res mĂ©s que un sistema d’idees (Durkheim, 1912) o un sistema conceptual (LĂ©vi-Strauss, 1962), la seva cristal·litzaciĂł en la quotidianitat de la vida col·lectiva ens obliga a observar com els grups socials racionalitzen i classifiquen la seva experiĂšncia dels fantasmes fora d’inefabilitats, subjectivitats i extravagĂ ncies sistemĂ ticament mĂČrbides.

Una antropologia dels fantasmes ha d’atendre al principi etimologies, definicions i camps semĂ ntics que  dificultaran qualsevol intent d’universalitzar conceptes, integrant-hi necessĂ riament la conceptualitzaciĂł d’un objecte d’estudi nomĂ©s universalitzable pels vincles que la instĂ ncia que agrupem al calaix de sastre anomenat “fantasmes” mantĂ© amb els vius. Sovint s’han circumscrit els fantasmes a experiĂšncies terroritzadores o doloroses, aixĂ­ se’ls ha situat com a font potencial de neguit o de ruptura per als humans: l’origen d’aquesta atribuciĂł de l’experiĂšncia, perĂČ, rau en les societats humanes mateixes i en els seus ordres conflictius de relacions –de la repressiĂł polĂ­tica al desamor, del compartir a la marginaciĂł, de les imposicions individuals i col·lectives a les emancipacions davant de qualsevol procĂ©s d’inferioritzaciĂł social–. Els intercanvis que hi mantenim reflecteixen dimensions que si ens resulten sinistres Ă©s perquĂš ja hi estem familiaritzats en vida. El conflicte Ă©s inherent a les societats humanes i sempre es fa present, tambĂ© a travĂ©s d’aparicions fantasmals. Alhora, els fantasmes il·lustren la capacitat del pensament humĂ  de concebre altres mĂłns: sĂłn les nostres idees i creences allĂČ que confereix als objectes del pensament la seva realitat (Durkheim, 1914). Llavors, es pot estabilitzar la condiciĂł crĂČnicament inestable que els fantasmes expressen?

Els fantasmes operen com a manifestacions dels punts cecs que acompanyen la vida col·lectiva, per donar-li un sentit. Els necessitem per pensar i per classificar el mĂłn i les discontinuĂŻtats –vida/mort, visible/invisible–, mitjançant diĂ legs sovint de sords entre vius i fantasmes en cerca d’intercanvis impossibles (curtcircuit estructural que fonamenta tota societat). Com redimir els fantasmes de les culpes que arrosseguen, si els vius en sĂłn els responsables? Si la societat Ă©s el ventrĂ­loc que els fa parlar, en quĂš es basa la seva existĂšncia: en la nostra capacitat de creure-hi o en la nostra capacitat d’elaborar-los com a objecte de creença? (dins Gothika [Mathieu Kassovitz, 2003], Halle Berry afirma “jo no crec en els fantasmes, perĂČ els fantasmes creuen en mi”, i afegeix “la lĂČgica estĂ  sobrevalorada”). Sigui com sigui, Ă©s el pensament humĂ  el que sotmet el mĂłn a un sistema lĂČgic de formes, aquĂ­ els fantasmes informes, liminars i boirosos (ni vius ni morts, ni visibles ni invisibles: grau neutre) operant en qualitat de recordatori en el trĂ nsit de l’experiĂšncia col·lectiva: som al caire de l’abisme.

Hertz (1907) ja havia traçat les vicissituds complexes del trĂ nsit dels individus entre la vida i la mort i les maneres heterogĂšnies com les representacions col·lectives especifiquen els protocols establerts en cada marc social a l’hora de ritualitzar les etapes que cal superar per reeixir en la mort social. Cada societat determina les condicions d’una dislocaciĂł que nomĂ©s sent col·lectiva esdevĂ© individual (Hertz, 1907; Thomas, 1975; CĂĄtedra, 1988; Robben [ed.], 2018; Engelke, 2019). El fet de perpetuar socialment la memĂČria i la presĂšncia dels morts unifica les comunitats dels “vius” i els “morts” en una de sola, aixĂ­ s’afirma la continuĂŻtat biolĂČgica entre totes dues –és el que plantejava Lienhardt (1961) fa mĂ©s de 60 anys–. O bĂ©, seguint Maffesoli (1988), aixĂ­ s’afirma la certesa que “tota societat descansa en una mena de contracte entre els vius, els morts i els qui vindran”. Dit altrament, mĂ©s enllĂ  de qui siguin aquells que una societat –en un moment donat del temps– classifica com els vius o bĂ© classifica com els morts, mĂ©s enllĂ  de qui siguin considerats com els no-nascuts la col·lectivitat humana estĂ  composta des d’una perspectiva antropolĂČgica per vius, morts i no-nascuts. I fins i tot per aquells que, ni vius ni morts –els fantasmes, per exemple–, conviuen amb i entre nosaltres.

Sobre la base d’aixĂČ, el desenvolupament d’una panorĂ mica de l’antropologia social dels fantasmes abraçarĂ  tot tipus de vincles en tota mena de marcs socials d’arreu del mĂłn (Bohannan, 1966; Thomas, 1979; Roma, 1993; Steadman, Palmer i Tilley, 1996; Capdecomme, 1997; Pons, 1998; Kendall, 2011; Baker i Bader, 2014; Hunter, 2015; Souffron, 2015; Eaton, 2021; Sabol, 2021; Vanpool i Vanpool, 2023; Delaplace, 2024). Els fenĂČmens “sobrenaturals” existeixen en societat a travĂ©s de relacions de veĂŻnatge i proximitat, comunicacions i intercanvis, reconfiguracions i marcatges de l’espai i la memĂČria, aparicionismes, etnosemĂ ntiques, psicopatologitzacions, en qualitat de conceptualitzacions centrals, paral·leles o des dels marges dels marges –incloses les deixalles del paranormal–… heus acĂ­ la complexitat dels fantasmes com a agents determinants per a la vida col·lectiva, Ă©s a dir, per a la vida d’individus i grups socials. Codis i parĂ metres descriptius, interpretatius i etnogrĂ fics superen amb escreix els marcs religiosos tradicionals i donen lloc a resignificacions dinĂ miques a travĂ©s de processos socials en quĂš el conflicte aflora. Disposem d’un ventall extens d’etnografies (Hess, 1990; Crocker, 1993; Cormier, 2005; Delaplace, 2010; De Antoni, 2011; Tomlinson, 2016; Fang, 2020; Sedlenieks, 2020; Mok, 2021; Yuan Wang, 2021; Niehaus, 2023; Bristol, 2024), amb una presĂšncia creixent als darrers anys d’aquelles vinculades a processos de repressiĂł polĂ­tica i militar i al seu reflex en institucions totals (Colmeiro, 2011; Kilroy-Marac, 2014; Tello, 2016; Vigna i Badia, 2016; Hume, 2018; Hite i Jara [eds.], 2020; Vigna, 2020; Panizo, 2022; Ruiz-Serna, 2023). Al capdavall, aixĂ­ com des d’un idealisme quasi-hegeliĂ  Kwon (2008) defensa que el sobrenatural esdevĂ© un element constitutiu de la vida social, aquĂ­ advoquem per una interpretaciĂł inversa: el desordre de la vida social esdevĂ© un element constitutiu del sobrenatural –els fantasmes habiten dialĂšcticament al pla ultraterrenal–, un sobrenatural que sempre acaba retornant a la terrenalitat de les condicions materials i les experiĂšncies de les societats humanes tot conferint-los nous ordres de relacions.

“No pots tocar aquests fantasmes”, poetitza Jim Morrison (Els Senyors i les Noves criatures, 1971). No podem tocar els fantasmes, perĂČ des del segle XIX no hem parat d’abordar-ne l’existĂšncia en societat, els models de relacions amb els humans que en deriven, els conflictes dels vius, les pertorbacions que els fantasmes –mai pitjor dit– encarnen i les creacions fantĂ stiques que l’esperit humĂ  fa esclatar en la seva acciĂł a l’hora de desbaratar i crear universos –de la base material de les societats a les lĂČgiques inconscients del pensament col·lectiu–. Modernitats, secularitzacions i laĂŻcismes han esdevingut, al capdavall, fabuloses factories productores de fantasmes. Podia ser d’una altra manera? Benvinguts a l’abisme.

BibliografĂ­a

BAKER, Joseph i BADER, Christopher (2014). A social anthropology of ghosts in twenty-first-century America. Social Compass, 61(4), 569-593.

BLANES, Ruy i ESPÍRITO SANTO, Diana (eds.) (2014). The social life of spirits. Chicago: University of Chicago Press.

BOAS, Franz (1897) The social organitzation and the secret societies of the kwatkiutl indians. Washington: Smithsonian Institution.

BOHANNAN, Laura (1966). Shakeaspeare in the bush. Natural History, 75: 28-33.

BRISTOL, Robyn (2024). Contemporary Apparitions: Ghost Stories as Personal Narratives. Halifax: Dalhousie University.

CAPDECOMME, Marie (1997). La vie des morts. París: Éditions Imago.

CÁTEDRA, MarĂ­a (1988). La muerte y otros mundos. Enfermedad, suicidio, muerte y mĂĄs allĂĄ entre los vaqueiros de alzada. Barcelona: JĂșcar Universidad. CHARLIER, Philippe (2017 [2015]) Zombis. Estudio antropolĂłgico sobre los muertos vivientes. Barcelona: Melusina.

CHRISTIAN, JR., William A. (1990). Apariciones en Castilla y Cataluña (Siglos XIV-XVI). Madrid: Nerea.

––– (1997). Las Visiones de Ezkioga. Barcelona: Ariel.

COLMEIRO, José (2011). ¿Una nación de fantasmas?: apariciones, memoria histórica y olvido en la España posfranquista. Revista electrónica de teoría de la literatura y literatura comparada, 4: 17-34.

CORMIER, Loretta A. (2005). Um aroma no ar: a ecologia histĂČrica das plantas anti-fantasma entre os GuajĂĄ da AmazĂŽnia. Mana, 11(1): 129-154.

CROCKER, William H. (1993). Canela Relationships With Ghosts. Latin American Anthropology Review 5(2): 71-78.

DE ANTONI, Andrea (2011). Ghost in Translation. Non’Human Actors, Relationality,  and Haunted Places in Contemporary Kyoto. Japanese Society of Cultural Anthropology, 12: 27-49.

DELAPLACE, Grégory (2010). Chinesse Ghosts in Mongolia. Inner Asia, 12: 127-141-

––– (2024). Les voix des fantîmes. París: Seuil.

DELGADO RUIZ, Manuel (1996). “Idealisme i pragmatisme en antropologia de la religió”, 131-182, dins Joan FRIGOLÉ, Xavier ROIGÉ, JesĂșs CONTRERAS i Manuel DELGADO (eds.), Antropologia Social. Barcelona: Proa.

DURKHEIM, Émile (1987 [1912]). Les formes elementals de la vida religiosa. Barcelona: Edicions 62/Diputació de Barcelona.

––– (1965 [1914]). Pragmatismo y sociología. Buenos Aires: Schapire.

EATON, Marc (2021). Sensing Spirits: Paranormal Investigation and the Social Construction of Ghosts. Londres: Routledge.

ENGELKE, Matthew (2019). The Anthropology of Death Revisited. Annual Review of Anthropology, 48: 29-44.

FANG, I-CHIEH (2020). When Ghosts Appear: Migrant Workers, Fears of Haunting, and Moral Negotiation in a Chinese Electronics Factory. The China Journal, 85: 121-141.

HERTZ, Robert (2024 [1907]). La muerte y la mano derecha. Madrid: Alianza. PrĂČleg de Manuel Delgado.

HESS, David J. (1990). Ghosts and Domestic Politics in Brazil. Ethos, 18(4): 407-438.

HITE, Katherine i JARA, Daniela (eds.) (2020). Ghosts, Exhumations and Unwieldy Pasts. Memory Studies, 13(3): 245-360. (Assaig-recull monogrĂ fic.)

HORTA, Gerard (2004). Cos i revolució. L’espiritisme català o les paradoxes de la modernitat. Barcelona: Edicions de 1984.

––– (2024). Marie Andrieu, una salvatge occitana. Tarragona: Lo Diable Gros.

HUME, Victoria (2018). Ghosts in the health Machine. Visits from the dead in hospital. Medicine Anthropology Theory, 5(1): 88-101.

HUNTER, Jack (2015). `Spirits are the Problem’: Anthropology and Conceptualising Spiritual Beings. Journal for the Study of Religious Experience, 1(1): 76-86.

KARDEC, A. (1860) Les Revenants. Revue Spirite. Journal des Études Psicologiques (TroisiĂšme AnnĂ©e), 7(juliol): 204 i 205.

– (1986 [1861]) Manual práctico de las manifestaciones espiritistas. Barcelona: Edicomunicación.

– (1863a) Les apparitions simulĂ©es au théùtre. Revue Spirite. Journal des Études Psicologiques, 7: 204-209 (juliol).

– (1863b) Encore un mot sur les spectres artificiels et à M. Oscar Comettant. Revue Spirite. Journal des Études Psicologiques, 8: 245-248 (agost).

KENDALL, Laurel (2011). Enter the Ghost. Journal of Archaeology and Anthropology, 75: 113-122.

KILROY-MARAC, Katie (2014). Speaking with revenants. Ethnography, 15(2): 255-276.

KWON, Heonik (2008). Ghosts of War in Vietnam. Cambridge: Cambridge University Press.

LANG, Andrew (2012 [1897]. El libro de los sueños y los fantasmas. Vilafranca del PenedÚs: Erasmus.

LÉVI-STRAUSS, C. (1986 [1962]) El totemismo en la actualidad. Mùxic, DF: FCE.

LIENHARDT, Goodfrey (1985 [1961]). Divinidad y experiencia. Madrid: Akal.

LUHRMANN, Tanya M. (2011). Hallucinations and sensory overrides. Annual Review of Anthropology, 40: 71-85.

MAFFESOLI, M. (1990 [1988]) El tiempo de las tribus. Barcelona: IcĂ ria.

MATEO DIESTE, Josep-LluĂ­s (2022). The Jewish Djinn in Northern Morocco. Siberian Historical Research, 3: 14-32.

MICHAUX, Henri (2015 [1986]) Una vĂ­a para la insubordinaciĂłn. Barcelona: Alpha Decay.

MOK, E. W. M. (2021). Seeing the unseen: discourse analysis of a Kristang ghost story in Singapore. Singapore: Nanyang Technological University.

NIEHAUS, Isak (2023). On the mobility of ghosts: spectral journeys in the South African lowveld. Africa, 93: 159-176.

PANIZO, Laura (2022). Los fantasmas de Chicureo. Convivir con muertos en el barrio de Colina, Santiago de Chile. AIBR. Revista de AntropologĂ­a Iberoamericana, 17(3): 473-489.

PONS, Christophe (1998). Pour en finir avec la croyance: une analyse anthro- pologique d’histoire de fantome. SkĂ­rnir. Hins Ă­slenska bĂłkmenntafĂ©lags, 172(1): 143-163.

PRAT, Joan (coord.) (2012). Els nous imaginaris culturals. Espiritualitats orientals, terĂ pies naturals i sabers esotĂšrics. Tarragona: Editorial Universitat Rovira i Virgili.

ROBBEN, Antonius C.G.M. (ed.) (2018). A Companion to the Anthropology of Death. Hoboken, NJ: John Wiley & Sons, Inc.

ROMA, Josefina (1993). Nuevas apariciones o la heterodoxia dentro de la heterodoxia. Arxiu d’Etnografia de Catalunya, 9: 141-154

RUIZ-SERNA, Daniel (2023). Espectros. Revista colombiana de antropologĂ­a, 59(3): 148-150.

SABOL, John G. (2021). The Vulnerable ‘Ghost’. ASSAP Webinar. 28 January 2021.

SEDLENIEKS, Klāvs (2020). Phantom rebellion: performing the state in a Montenegrin village and beyond. Suomen Antropologi, 45(1): 29-48.

SOUFFRON, ValĂ©rie (2015). Quand les morts reviennent. Le deuil contrariĂ© des sociĂ©tĂ©s contemporaines: rĂ©flexions Ă  partir du film “Les Revenants”. Socio-Anthropologie, 31: 99-112.

STEADMAN, Lyle B.; PALMER, Craig T. i TILLEY, Christopher F. (1996). The Universality of Ancestor Worship, Ethnology, 35(1): 63-76.

TELLO, Mariana (2016). Historias de (des)aparecidos. Un abordaje antropolĂłgico en torno a los lugares donde se ejerciĂł represiĂłn polĂ­tica. Estudios en AntropologĂ­a Social, 1(1), 33-49.

THOMAS, Louis-Vincent (2015 [1975]). AntropologĂ­a de la muerte. MĂšxic, DF. FCE.

––– (1979). Civilisation et Divagations. Mort, fantasmes, science-fiction. París: Payot.

TOMLINSON, Matt (2016). Little people, ghosts and the anthropology of the good. Journal of the Polynesian Society, 125(1): 11-32.

VANPOOL, Christine S., i VANPOOL, Todd L. (2023) An Anthropological Study of Spirits. Heidelberg: Springer.

VIGNA, Sibila (2020). EtnografĂ­as extraordinarias. Gentes, espĂ­ritus y asombros en Salto, Uruguay. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones CientĂ­ficas. VIGNA, Sibila i BADIA, VictĂČria (2016). Transitant l’invisible. Etnografies fantasmals a la Catalunya contemporĂ nia. Barcelona: Pol·len Edicions.

YUAN WANG, Joy Xin (2021). Ghosts as Political Possibilities. Southeast Asian Studies, 10, (3): 339-357.