Com es construeix la ciutat? Quin paper juguen les diferents entitats que la configuren? De quina manera es fan assemblatges entre els sabers sociotècnics amb entitats humanes i més que humanes, a la trama urbana? Existeix la materialitat de la ville com a una cosa “separada” de la sociabilitat? En definitiva, existeix “la ciutat” com uns ésser real o és més oportú parlar de ciutats múltiples i interrelacionades que es donen, al capdavall, en un mateix espai? Des dels estudis socials de la ciència i la tecnologia (STS per les sigles en anglès) s’ha generat un reguitzell de propostes per donar resposta a aquestes i d’altres preguntes. Acostar-se’n -des d’una sensibilitat etnogràfica que privilegia la descripció de l’heterogeneïtat ontològica- vol dir, primerament, fer-se ressò de la noció cosmopolítica d’Isabelle Stengers (2010, 2014). Ras i curt: convidar des de l’etnografia a repensar les formes en les quals comprenem les veritats científiques, els sabers tècnics, metodològics i els arguments d’autoritat que articulen els mons que cohabitem. També -i no menys important- significa qüestionar dicotomies (i dicotomitzacions) profundament assentades, tenint en compte les implicacions ètiques i polítiques d’una apressant crisi ecosocial a la qual s’enfronten les societats urbanes contemporànies (Latour, 2024; Tsing, 2021)
Des del seu naixement a finals del segle XX, els STS agrupen un camp de treball heterogeni i interdisciplinari interessat en descriure i analitzar la coalescència i imbricació donada entre dominis en aparença separats: el social, polític i cultural, per una banda, i els desenvolupaments tècnics, tecnològics i científics, d’altra (Latour, 1993). Durant els 80 del segle XX sorgeixen, dins dels STS i en el marc dels anomenats estudis urbans, les primeres orientacions cap a l’estudi de la “intersecció entre els processos urbans i les forces del canvi tecnològic” (Quintanilla & Aibar, 2002). Els STS en lligam amb els estudis urbans tracten d’aclarir els efectes que la tecnologia i l’urbanisme -entès com a tècnica organitzativa de l’espai- han tingut i tenen en la forma urbana: sigui rastrejant la intersecció donada entre tecnologia i cultura urbanes, exposant els factors sociopolítics donats en el desenvolupament tècnic de la ciutat (Konvitz, Rose i Tarr 1990) i, a partir dels 90, sintetitzant certs canvis d’orientació metodològica i analítica amb aportacions avui ja esdevingudes clàssiques (Callon et al., 2011; Hughes, 1993; Latour, 2008; Mol & Law, 1994; Quintanilla & Aibar, 2002). Amb l’entrada del nou mil·lenni, les ciències socials són testimoni de l’emergència de noves maneres d’aprendre la ciutat. Alguns, sota l’epígraf del “gir infraestructural”, han privilegiat l’estudi material del canvi urbà (Graham i Marvin 2002), fent esment de les “comunitats de pràctica” implicades (Star, 1999), o els processos polítics), socials (Simone 2004) i associatius imbricats en el desplegament material i infraestructural de la ciutat (Marrero – Guillamón, 2008). Altres autors, des d’enfocaments no representacionals (Amin & Thrift, 2016), i més específicament des del pensament de Deleuze i Guattari (Delanda, 2016), han proposat explorar noves vies epistemològiques i teòriques que permetin descriure la naturalesa múltiple i formada per assemblatges d’allò que succeeix a l’indret urbà. En específic, des de la geografia humana i l’antropologia social, influenciades pels enfocaments de la Teoria de l’Actor-Xarxa (TAR) s’han explorat les relacions més-que-humanes que configuren la multiplicitat d’entitats que formen (i donen forma) als cossos i als paisatges urbans (citiscapes) (Blok & Farías, 2016a, 2016b)). Algunes perspectives han posat la seva atenció en la relació donada entre éssers humans i altres espècies no-humanes (Barua, 2014, 2023) ((Barua, 2014, 2023; Despret, 2022; García Arregui, 2024). Unes altres, per la seva part, han rastrejat les relacions entre éssers humans i altres entitats més-que-humanes, com poden ser els anomenats recursos naturals, les plantes o els sistemes tècnics de construcció de coneixement (Ballestero, 2019; Helmreich, 2023; Puig de la Bella Casa, 2017; Sánchez – Criado & Cerceda Otárola, 2016).
Sigui com sigui, els STS han suposat (i suposen) un canvi de paradigma dins dels estudis urbans, bastint d’eines epistemològiques, teòriques i metodològiques -a l’Antropologia Social i al conjunt de les Ciències Socials- suggerents i innovadores, que ens ajuden a enregistrar, descriure i entendre de manera més acurada les societats urbanes contemporànies i els seus processos socio-materials. És, des d’aquest neguit que sorgeix la necessitat de l’espai esmentat. El simposi proposat vol ser una invitació al diàleg intel·lectual per aquelles persones interessades a explorar altres modes de descriure la sumatòria d’assemblatges urbans anomenada com a “ciutat”. Més enllà de comprendre-la com a producte de disputes ideològiques o com a un ésser del qual assumim a priori la seva naturalesa ontològica, considerem que les perspectives citades obren noves vies per entendre més acuradament com ens relacionem, habitem i (co)-construïm els nostres contextos urbans.
Aquest simposi busca aportar a l’àmbit de l’antropologia social catalana un locus per la presentació de processos de recerca que donin compte de la complexa multiplicitat del fet d’habitar en relació. Més concretament, el nostre interès està a recaptar diferents aproximacions que explorin o s’aproximin a les següents línies:
- Organització col·lectiva per la construcció i disputa socio-tècnica de la Ciutat.
- Processos de construcció de coneixements i de veritats científiques i tecnopolítiques.
- Escenaris de fricció i encontre interespècie.
- Descripció d’estratègies pel disseny del present i els futurs de les ciutats (plans de desenvolupament, plans directors i altres futurs utòpics)
- Relació amb els anomenats “recursos naturals”, la seva gestió i les formes de captació.
Tot plegat, considerem que aquest simposi és l’escenari ideal per dialogar sobre les maneres en les quals es construeixen els mons que habitem i les seves multiplicitats. A més, cerca ser espai de trobada per fomentar processos de col·laboració, tant de l’àmbit català com de l’Estat espanyol, amb interès en els estudis socials de la ciència i la tecnologia i la seva imbricació amb els estudis urbans.