34. De pares gats, fills moixons. Dialogant sobre les relacions intergeneracionals

Les relacions intergeneracionals són un àmbit que abasta diverses temàtiques d’interès per a l’antropologia social, en especial tot allò relacionat amb la reproducció social. Es tracta, però, d’uns vincles que s’han transformat de forma significativa des de mitjans del segle passat. Els canvis socioculturals han capgirat unes relacions jeràrquiques que havien estat marcades pel predomini de les persones més grans sobre les més joves i per la continuïtat dels ideals i els valors d’una generació a la següent. En aquest sentit, la velocitat i l’abast de les transformacions de la societat contemporània fan que coneixements, pràctiques i formes de veure el món d’una generació quedin obsoletes ràpidament. D’altra banda, els canvis demogràfics, econòmics i polítics afecten directament la solidaritat intergeneracional en àmbits com les cures, el suport econòmic o l’accés a l’habitatge entre altres. En aquest simposi proposem analitzar les relacions entre persones de diferents generacions des d’un punt de vista obert, permetent acollir aportacions diverses sobre qüestions com ara les relacions familiars, l’ús de la tecnologia, la globalització, les ideologies polítiques, el concepte d’edatisme, les diferents etapes del cicle vital (infància, vellesa…), des de la perspectiva de gènere en diferents períodes, de les cures al llarg del cicle vital, o del relleu entre generacions. L’objectiu és establir un diàleg sobre la realitat de les persones en la societat actual i els seus vincles intergeneracionals, entenent que aquestes relacions no només transmeten memòria i coneixement, sinó que també modelen i construeixen el futur.

Coordinació

MARTA RICO IÑIGO

martarico@ub.edu


Ferran Estrada Bonell

festrada@ub.edu

De pares gats, fills moixons. Dialogant sobre les relacions intergeneracionals

Les relacions intergeneracionals són un àmbit molt ampli que abasta tant els vincles entre cohorts i grups d’edat en el conjunt d’una societat com entre individus d’edat diferent lligats per parentiu successiu dins del grup domèstic o la parentela (Kertzer, 1983; Feixa, 1996; Popescu, 2019). Les temàtiques associades a aquesta qüestió són molt diverses i d’interès per a l’antropologia social, en especial tot allò relacionat amb l’estructura, l’ordre i la reproducció social. Es tracta, però, d’unes relacions que s’han transformat de forma significativa des de mitjans del segle passat en el món occidental i arreu. D’una banda, els canvis socioculturals han capgirat unes relacions jeràrquiques que havien estat marcades pel predomini de les persones més grans sobre de les més joves i per la continuïtat dels ideals i dels valors d’una generació a la següent (Attias-Donfut i Segalen, 2007, 2020). En aquest sentit, la velocitat i l’abast de les transformacions de la societat contemporània fan que coneixements, pràctiques i formes de veure el món d’una generació quedin obsoletes ràpidament i que, al mateix temps, les generacions més grans cada cop entenguin menys, fins i tot el llenguatge, dels més joves (Attias-Donfut i Segalen, 2020; García Moreno, 2022).

Com han afectat aquests canvis als rols establerts i a la transmissió de coneixements i valors? Les relacions intergeneracionals són un camp per a la continuïtat, però també un espai d’innovació, transformació i canvi social (Segalen, 2012). En la societat contemporània les persones grans reclamen una visibilitat i un reconeixement per una vellesa activa, i les generacions més joves demanen el seu espai i aporten una perspectiva radicalment nova i fins i tot inesperada.

D’altra banda, l’augment de l’esperança de vida fa possible que, sovint, coexisteixin i convisquin persones de tres i quatre generacions i també ha comportat que la convivència entre individus de generacions diferents esdevingui una relació entre persones adultes la major part de la seva vida (Segalen, 2010; Attias-Donfut i Segalen, 2020). Així mateix, la reducció del nombre de fills (i en conseqüència del nombre de germans) i l’augment de les ruptures de les parelles ha comportat que les relacions de parentiu s’hagin reorientat cap als vincles verticals entre generacions en detriment dels lligams entre col·laterals. Com ha afectat tot plegat als rols i les jerarquies derivades de les diferències de les etapes vitals? I a les relacions? En aquest sentit, es produeix una situació paradoxal. Mentre que, per un costat, la ruptura i la distància en les jerarquies i els models i els valors és cada cop més gran, per l’altre, ha augmentat la convivència i les relacions personals i afectives han guanyat en intensitat i han afavorit els vincles familiars (Attias-Donfut i Segalen, 2007; Parramon, 2011).

En un altre sentit, la relació entre progenitors i infants que s’estableixen en el parentiu no reproductiu també plantegen qüestions interessants sobre la construcció del vincle i les narracions que es desenvolupen per tal d’establir l’emparentament o kinning (Trujillo i Falguera, 2019; Pichardo et al., 2015). Així doncs, tant l’adopció, nacional o internacional, o la reproducció assistida en els diferents models familiars, són objecte d’interès en l’establiment de les relacions entre generacions, la seva consolidació i el seu manteniment, així com les que es poden generar amb els progenitors genètics d’aquests menors (Jociles, 2022; Álvarez et al., 2019).

En el context socioeconòmic i polític actual, les relacions intergeneracionals esdevenen un pilar bàsic l’atenció i cura de les persones i mostren de manera molt clara com estan travessades pel gènere i el parentiu (Buch, 2015; Comas d’Argemir, 2015, 2017; Soronellas et al., 2021). En aquest sentit trobem situacions com ara el que s’anomena generació sandwich (Miller, 1981), en què persones adultes es troben enmig de la cura dels seus infants, que han tingut en una edat avançada, alhora que han d’atendre als seus progenitors ja grans i que ja no poden donar-los suport en la cura dels menors de la família.  Aquest mateix fet posa en qüestió el propi concepte de generació, donat que a la nostra societat s’estan tenint fills en edats tardanes que sovint arriben a saltar-se una cohort i posen encara més distància social entre pares, mares i infants. Les relacions entre generacions també són un espai de circulació i transmissió de béns (Segalen, 2008)  que, en un context de precarietat laboral i de dificultats d’accés a l’habitatge, esdevenen cabdals per a la incorporació a la vida adulta de les noves generacions. Igualment, en els processos de relleu generacional en activitats econòmiques com ara explotacions agrícoles i ramaderes, empreses, tallers d’artesans o comerços. Però també a l’inrevés. La millora de l’esperança de vida i l’augment del nombre de les persones de l’anomenada quarta edat, comporten tensions amb les generacions més joves en relació al sistema de pensions o a l’atenció i cura de la gent gran.

I encara a un nivell més general. Si des duna perspectiva individual i familiar, es pot pensar en la transmissió de béns des de la generació més gran cap a les més joves, des d’un punt de vista global, l’herència que tenen en perspectiva de rebre aquestes darreres és la d’una societat amb unes desigualtats i una precarització cada cop més gran, i un món on les guerres o la crisi ambiental dibuixen un futur incert. Com està afectant això a les relacions?

Finalment en l’àmbit educatiu també es generen experiències i propostes formatives que posen en relació persones de diferents generacions que s’aporten coneixements i experiències a partir de projectes per part de museus, centres culturals o ateneus, centres cívics, instituts, escoles d’adults… que afavoreixen d’alguna manera l’enriquiment personal a través de la interacció.

En aquest simposi proposem analitzar les relacions entre persones de diferents generacions que acullin dimensions diverses com ara les relacions familiars, l’ús de la tecnologia, les migracions, la globalització, l’edatisme, la salut, les diferents etapes del cicle vital, el gènere, els vincles en el parentiu no reproductiu, les cures o el relleu generacional. L’objectiu és establir un diàleg sobre la realitat de les persones en la societat actual i els seus vincles intergeneracionals, entenent que aquestes relacions no només transmeten memòria i coneixement, sinó que també modelen i construeixen el futur.

Bibliografía

Álvarez, Consuelo; Rivas, Ana María; Jociles, María Isabel (2019). “Vínculos y contactos socioafectivos de las familias españolas con gestantes por sustitución de Estados Unidos, Canadá y Ucraína”. Dins F. Lledó et al. F. (dir.) Gestación subrogada. Principales cuestiones civiles, penales, registrales y médicas. Su evolución y consideración (1988-2019). Madrid: Dykinson, pp. 779-792.

Attias-Donfut, Claudine; Segalen, Martine (2001). Le Siècle des grands-parents: une génération phare, ici et ailleurs. París: Autrement.

Attias-Donfut, Claudine; Segalen, Martine (2007). Grands-parents: la famille à travers les générations. París: Odile Jacob.

Attias-Donfut, Claudine; Segalen, Martine (2020). Avoir 20 ans en 2020: le nouveau fossé des générations. Paris: Odile Jacob.

Buch, Elanda D. (2015). “Anthropology of Aging and Care”. Annual Review of Anthropology, 44: 277-293. doi: 10.1146/annurev-anthro-102214-014254

Comas d’Argemir, Dolors (2015). “Los cuidados de larga duración y el cuarto pilar del sistema de bienestar”. Revista de Antropología Social, 24: 375-404.

Comas d’Argemir, Dolors. (2017). “El don y la reciprocidad tienen género: las bases morales de los cuidados”. Quaderns-e de l’Institut Català d’Antropologia, (22 (2): 17-32. https://raco.cat/index.php/QuadernseICA/article/view/333109.

Feixa, Carles (1996). “Antropología de las edades”. Dins J. Prat; A. Martínez (eds). Ensayos de Antropología Cultural. Homenaje a Claudio Esteva-Fabregat. Barcelona: Ariel, pp. 319-335.

García Moreno, José M. (2022). “Parejas y nuevas tecnologías: la influencia de las TIC en las dinámicas familiares y de pareja en España”. Dins F. Requena; L. Ayuso (eds.) La gestión de la intimidad en la sociedad digital. Parejas y rupturas en la España actual. Bilbao: Fundación BBVA, pp. 409-446.

Hernández Corrochano, Elena (2012) “Familias tardías: ¿nuevos retos para la sociedad del bienestar?”. Dins N. Konvalinka (ed.) Modos y maneras de hacer familia. Las familias tardías, una modalidad emergente. Madrid: Biblioteca Nueva, pp. 85-95.

Jociles Rubio, María Isabel (2022) “’Su familia biológica puede y debe estar presente en su vida’: apertura estructural en familias monoparentales españolas que han adoptado transnacionalmente”. Disparidades. Revista de Antropología, 77(1): 1-15.

Kertzer, David I. (1983). “Generation as a sociological problem”. Annual Review of Sociology, 9: 125-149.

Larkin, Elisabeth et al. (eds.) (2004). Intergenerational relationships: Conversations on practice and research across cultures. Londres: Routledge.

Miller, Dorothy A. (1981). “The Sandwich generation”. Social Work, 26(5): 419-423.

Parramon, Carme (2011). “Abuelas, madres e hijas. Parentesco y migraciones interiores en España durante la segunda mitad del siglo XX”. Dins J. Grau; D. Rodríguez; H. Valenzuela (eds.) ParentescoS: modelos culturales de reproducción. Barcelona: Promociones y Publicaciones Universitarias, pp. 189-212.

Pichardo, José Ignacio; De Stefano Barbero, Matias; Martín Chiappe, M. Laura (2015). “(Des)naturalización y elección: emergencias en la parentalidad y el parentesco de lesbianas, gays, bisexulaes y transexuales”. Revista de Dialectología y Tradiciones Populares, LXX(1): 197-203.

Popescu, Alexandra (2019). “The brief history of generation–defining the concept of generation. An analysis of literature review”. Journal of Comparative Research in Anthropology and Sociology, 10(02): 15-30.

Segalen, Martine (2010). A qui appartiennent les enfants ?. Paris: Tallandier.Segalen, Martine (2012). “Ce que l’age tardif à la naissance fait aux familles”. Dins N. Konvalinka (ed.) Modos y maneras de hacer familia. Las familias tardías, una modalidad emergente. Madrid: Biblioteca Nueva, pp. 19-31.

Segalen, Martine (2008). “Famílies a Europa en el segle XXI. Un nou esperit de família?”. Revista d’Etnologia de Catalunya, 32: 10-19.

Soronellas-Masdeu, Montserrat; Comas d’Argemir, Dolors; Alonso-Rey, Natàlia (2021). “Hombres que deciden cuidar a personas adultas dependientes en el contexto familiar. Género y parentesco en transformación”. Arxiu d’Etnografia de Catalunya, 22: 211-235.

Trujillo, Gracia; Falguera, Mercè (2019). “‘Es una maternidad que hay que reinventar’: madres lesbianas, técnicas de reproducción asistida y retos a los que se enfrentan”. Política y sociedad, 56(2): 361-380.

Vanderbeck, Robert M. (2007). “Intergenerational geographies: Age relations, segregation and re‐engagements”. Geography compass, 1(2): 200-221. Doi: https://doi.org/10.1111/j.1749-8198.2007.00012.x