22. De residus a recursos. Visions crítiques de l’economia circular des de l’antropologia

L’interès pels residus i la seva gestió ha crescut exponencialment en els darrers anys. Fenòmens com els plàstics als oceans, els abocaments tòxics o les restes nuclears han esdevingut preocupacions centrals que requereixen una intervenció tecnològica, social i política. Paral·lelament, augmenten les regulacions sobre la gestió de residus i les crítiques a les desigualtats globals en aquest àmbit, com l’exportació de deixalles electròniques cap a països del Sud Global, conceptualitzada com una “colonització dels residus”. Davant d’aquesta problemàtica, l’economia circular s’ha erigit com una alternativa que busca canviar les regles del joc. En contrast amb el model lineal de producció, distribució i consum que genera deixalles, l’economia circular proposa un sistema en què els objectes no “morin” al final de la seva vida útil, sinó que siguin recuperats i reutilitzats contínuament. L’antropologia, amb una llarga trajectòria en l’estudi de la relació entre persones i deixalles i en el desenvolupament de teories sobre el valor, ofereix eines fonamentals per entendre aquest concepte emergent i la pràctica de la circularitat. Aquest simposi vol explorar com els enfocaments antropològics poden contribuir a la comprensió de l’economia circular, analitzant la generació, circulació i reapropiació de les deixalles i la seva relació amb les nocions de valor, contaminació i sostenibilitat. A través d’estudis de cas i reflexions teòriques, aquest espai de debat busca aprofundir en el paper de l’antropologia en la transició cap a models econòmics més circulars.

Coordinació

Alba Valenciano Mañé

albavama@gmail.com


Juliane Müller

juliane.muller@ub.edu

L’economia circular s’ha proposat com una alternativa per abordar el problema de les deixalles. Desenvolupada teòricament dins l’ecologia industrial i àmpliament promoguda per la Fundació Ellen MacArthur des del 2010, aquesta noció integra múltiples conceptes i pràctiques. El seu atractiu es pot entendre en la capacitat de mobilitzar les persones mitjançant una narrativa utòpica d’un futur desitjable per a tothom (Aggeri, Beulque i Micheaux 2024: 25). Es basa en la idea de prevenir la generació de residus abans que gestionar-los, promovent no només el reciclatge i la reutilització, sinó també un replantejament profund dels processos de producció i consum. No obstant això, assolir una economia plenament circular és un repte, i el concepte ha estat objecte de debat tant per les seves implicacions tecnològiques com socials. Per exemple, mentre a Europa es poden implementar models de moda circular i ètica, en contextos com l’Àfrica Occidental, on hi ha una llarga tradició de reparació tèxtil artesanal, la importació massiva de roba de segona mà a preus baixos està desplaçant aquestes pràctiques locals. Així, tot i que l’economia circular és una metàfora poderosa del nostre temps, amb un “atractiu intuïtiu” (Zink i Geyer 2017: 600), en la pràctica xoca amb les realitats econòmiques existents i pot, paradoxalment, augmentar el consum d’energia, la contaminació i el deteriorament ambiental si la producció i el disseny de productes es mantenen inalterats.

A més, com assenyala David Graeber (2012), la idea mateixa de circularitat pot ser problemàtica, ja que es basa en una concepció cíclica de l’economia que no sempre reflecteix la realitat. Segons Graeber, tant els objectes com les persones no segueixen trajectòries circulars, sinó processos entrellaçats i imprevisibles. Analitzar la circularitat des d’una perspectiva antropològica permet desxifrar les tensions i contradiccions d’aquest model emergent, així com aportar noves eines conceptuals per estudiar maneres artesanals de reparació i formes populars de reutilització que sovint han estat ignorades en els estudis sobre l’economia circular. Aquests estudis han tendit a centrar-se en la gestió macroeconòmica i en la cooperació publicoprivada, així com en qüestions normatives. Per comprendre la circularitat des de l’antropologia, són especialment rellevants dos grans corpus d’estudi: els enfocaments sobre els residus i aquells que els connecten amb el valor. 

En relació als estudis antropològics dels residus, Catherine Alexander i Patrick O’Hare (2020) identifiquen tres grans enfocaments en l’antropologia dels residus. El primer, l’enfocament simbòlico-estructuralista, analitza la relació entre ordre i desordre, i entre sagrat i profà. Mary Douglas (2002 [1966]) mostrà ja com els residus no són simplement materials descartats, sinó elements que emergeixen a través de relacions socials que defineixen què és pur i què és impur. Des d’aquesta perspectiva, els residus són una construcció relacional més que una realitat objectiva. En una aproximació crítica a aquesta darrera línia, Catherine Alexander i Andrew Sánchez han proposat el concepte d’”indeterminació” per pensar la modalitat extremadament fluida i mal·leable de les escombraries que desafien esquemes classificatoris aparentment fixos com els de “residus” i “valor”. Tot i així, encara no s’han entès les implicacions politicoeconomiques de la “indeterminació” dels residus i el “rebuig” (re. allò que es descarta) (Besnier i Narotzky 2018). 

En segon lloc, l’enfocament econòmic-materialista se centra en el valor dels residus i la seva circulació dins les economies formals i informals. L’antropologia del valor ens ajuda a entendre com diferents societats gestionen i representen els materials descartats i com els objectes transiten entre diferents règims de valor (Appadurai 1986). Segons Graeber (2001), el valor no és una propietat objectiva, sinó una construcció social que emergeix en contextos específics de relacions econòmiques i culturals. Així, el valor d’un objecte no és fix, sinó que pot redefinir-se segons la seva utilitat, història i el tipus de relacions econòmiques en què està immers. Recerques recents han explorat com la materialitat de les deixalles s’insereix en estructures econòmiques i sociopolítiques que afecten les condicions de vida de les persones que treballen en la recollida, classificació i reciclatge de residus. Aquests treballadors sovint oscil·len entre la formalitat i la informalitat, i la seva feina és econòmicament infravalorada i deslegitimada. Això es deu, en part, a les normes morals que distingeixen entre comportaments ambientals “bons” i “dolents”, contribuint a invisibilitzar i devaluar formes de treball relacionades amb la gestió de residus (Alexander i Reno 2012).

​​El tercer és l’enfocament intersubjectiu post-humanista que estudia com els residus no només són creats pels humans, sinó que també contribueixen a la formació de subjectivitats. Recerques com les de Kathleen Millar (2018) mostren com les deixalles i les persones que hi treballen co-constitueixen les seves identitats. En aquests contextos, els residus adquireixen agència, ja que tenen efectes sobre la manera com les persones viuen i organitzen la seva vida quotidiana. 

Aquest simposi vol obrir un espai de reflexió sobre la relació entre l’economia circular, els residus i el valor des d’una perspectiva antropològica. Es convida a presentar estudis de cas i anàlisis que ajudin a entendre com les persones gestionen, transformen i donen nous significats als materials en trànsit. Per aquest motiu, les comunicacions poden adreçar alguna de les següents preguntes: 

  • Com es defineix què és un residu i què és un recurs, què és rebutjable i què és reutilitzable en diferents contextos i espais socials i econòmics? 
  • Com es construeix el valor dels objectes en el mercat de segona mà i en pràctiques de reutilització i reciclatge? 
  • Quines similituds i diferències hi ha entre les pràctiques de re-ús i reciclatge en diferents contextos? 
  • Quin paper tenen les normatives, regulacions i tecnologies digitals en la classificació dels objectes i la configuració de les economies circulars? 
  • Quines són les implicacions socials i polítiques de l’economia circular? 
  • Com es poden integrar les perspectives antropològiques en les polítiques de sostenibilitat i gestió de residus? 
Bibliografía

Aggeri, F., Beulque, R. & H. Micheaux (2024). Economía circular. Buenos Aires: la marca editorial.

Alexander, C., & O’Hare, P. (2020). Waste and Its Disguises: Technologies of (Un)Knowing. Ethnos, 88(3), 419–443. https://doi.org/10.1080/00141844.2020.1796734

Alexander, C. & J. Reno (eds.), Economies of recycling. The global transformation of materials, values and social relations. London: ZED books.

Alexander, C. & A. Sanchez (2018). Indeterminacy. Waste, Value, and the Imagination. Oxford/NY: Berghahn.

Appadurai, A. (1986). The social life of things. Commodities in cultural perspective. Cambridge University Press.

Besnier, N. i S. Narotzky (2018). Indeterminacy: Between Worth and Worthlessness. In: Indeterminacy. Waste, Value, and the Imagination, editat per C. Alexander i A. Sánchez, pp. 181-194. Oxford/NY: Berghahn.

Graeber, D. (2001). Toward an anthropological theory of value. The false coin of our dreams. New York: Springer.

Graeber, D. (2012), ‘Afterword: The Apocalypse of Objects – Degradation,Redemption and Transcendence in the World of Consumer Goods’, in C. Alexander and J. Reno (eds), Economies of Recycling: The Global Transformation of Materials, Values and Social Relations, 277–290, London: Zed Books.

Millar, Kathleen. 2018. Reclaiming the Discarded: Life and Labor on Rio’s Garbage Dump. Durham: Duke University Press.

Zink, T. & R. Geyer (2017). Circular Economy Rebound. Journal of Industrial Ecology 21(3): 593-602.