17. Educació i neoliberalisme. Cap a una nova racionalitat pedagògica.

L'avanç actual del neoliberalisme està suposant una transformació sense precedents de les polítiques educatives, donant pas a una nova racionalitat pedagògica que reconfigura radicalment la concepció, els fins i els mètodes de l'escola. En els últims anys, diferents organismes internacionals (Banc Mundial, OCDE, UNESCO, Fòrum de Davos, entre altres) han instaurat la pedagogia competencial, l'educació emocional i la digitalització, com a eixos fonamentals de l'aprenentatge. Sense deixar de recordar-nos que ens enfrontem a “un món complex i canviant” (perífrasi amb la qual referir-se a l'horitzó de precarietat dibuixat per la progressiva pèrdua de drets i la precarització de l'esfera laboral), assenyalen que els sistemes educatius han d'adaptar-se i donar resposta als requeriments del mercat de treball. Quina cultura pedagògica resulta d'aquests lineaments? Com cristal·litzen en el camp educatiu? Quina conceptualització de l'ensenyament, l'aprenentatge, i fins i tot dels propis subjectes de l'educació, promou en nou sentit comú pedagògic? El nostre panell convida a treballs etnogràfics que il·lustrin i explorin l'abast de les transformacions.

Coordinació

Marta Venceslao

mvenceslao@ub.edu


Patricia Bertolin Ros

patribertros@gmail.com


Juana Sorondo

juana.sorondo@uam.es

El nostre panell voldria plantejar algunes consideracions sobre el viratge neoliberal de l’escola i el seu marc ideològic. Tal com ha assenyalat Henry Giroux, el sistema educatiu està sent sotmès, en les últimes dècades, a un atac sense precedents. Un atac que no sols té a veure amb la recrudescència dels processos de privatització del públic sinó també, i principalment, per la colonització d’una racionalitat pedagògica que posa l’educació, d’una banda, al servei dels requeriments del capital i, per un altre, al servei de la desmobilització intel·lectual.

Les últimes reformes educatives, en la línia de les seves predecessores, aprofundeixen en el menyspreu al coneixement, i suposen un buidatge del currículum encara major d’aquelles matèries d’estudi que durant segles ens han convidat a pensar, fent de l’escola, entre altres coses, un lloc per a l’emancipació. Són moltes les veus que, des de l’ensenyament secundari i primari, però també des de la universitat, els sindicats i col·lectius de professorat, han vingut assenyalant que aquest buidatge respon a una operació que situa a l’escola, d’un mode cada vegada més diàfan, al servei dels requeriments del capital. Seria ingenu per part nostra no considerar aquesta funció històrica del sistema escolar. Sense negar-la en cap cas, la qual cosa ens sembla rellevant subratllar en aquest espai és que, a diferència d’altres moments, el col·laboracionisme contemporani entre les propostes educatives i el projecte neoliberal avança d’una forma tan implacable que deixa cada vegada menys espai perquè l’escola continuï sostenint el seu compromís pedagògic. Un compromís que, seguint a Hannah Arendt, consisteix a posar a les noves generacions en contacte amb la cultura, despertar el desig de saber i convidar-les a formar part del món. No oblidem que l’escola pública va ser una conquesta de la classe obrera en la seva aposta per democratitzar l’accés a les herències culturals. Una revisió de les directrius d’institucions com l’OCDE (2016, 2015, 2013, 2010) o la Unió Europea (2012) donen compte que el que avui s’intentaria democratitzar no és tant el coneixement com la ignorància. Les seves polítiques educatives s’entronquen obertament amb els imperatius de la competitivitat empresarial i la producció de subjectivitats eficients.

Bibliografía

Arendt, Hannah (1996). Entre el pasado y el futuro. Barcelona: Península.

Cabanas, Edgar e Illouz, Eva (2019) Happycracia. Cómo la ciencia y la industria de la felicidad controlan nuestras vidas. Paidós

Cañadell, Rosa; Corominas, Albert y Hirtt, Nico (2020) El menosprecio al conocimiento. Icaria.

Carrera, Pilar y Luque, Eduardo (2016) Nos quieren más tontos: la escuela según la economía neoliberal. El Viejo Topo.

Consejo Europeo (2012) Conclusiones del Consejo, de 26 de noviembre de 2012, sobre la educación y la formación en Europa 2020 — La contribución de la educación y la formación a la recuperación económica, al crecimiento y al empleo.

Deleuze, Gilles (1995) Conversaciones. Pre-Textos.

Fernández Liria, Carlos; García Fernández, Olga; Galindo Fernández, Enrique (2017) Escuela o barbarie: entre el neoliberalismo salvaje y el delirio de la izquierda. Akal.

Garcés, Marina (2013) Un mundo común. Ediciones Bellaterra.

Laval, Christian (2004). La escuela no es una empresa: el ataque neoliberal a la enseñanza pública. Paidós.

Laval, Christian y Dardot, Pierre (2013) La nueva razón del mundo. Ensayo sobre la sociedad neoliberal. Gedisa.

Meirieu, Phillipe (2016). Recuperar la pedagogía. De lugares comunes a conceptos claves. Paidós Argentina.

OCDE (2015). Estrategia de competencias de la OCDE: construyendo una estrategia de competencias eficaz para España. Disponible en: https://www.oecd.org/skills/nationalskillsstrategies/Spain_DR_Executive_Summary_Espagnol.pdf

OCDE (2013). Mejores competencias, mejores empleos, mejores condiciones de vida. Un enfoque estratégico de las políticas de competencias. Madrid, OCDE/Santillana

OCDE (2010). Habilidades y competencias del siglo XXI para los aprendices del nuevo milenio en los países de la OCDE. Madrid: Instituto de Tecnologías Educativas/MECD.

Pérez Rueda, Ani (2022) Las falsas alternativas. Pedagogía libertaria y nueva educación. Virus

Pollán, Tomás (1991) “Aprender para nada”. Archipiélago, 6, 33-37

Solé, Jordi y Venceslao, Marta. (2023) El gran reset de la educación, Viento Sur, 188, 75-82               

Solé, Jordi (2020) “El cambio educativo ante la innovación tecnológica, la pedagogía de las competencias y el discurso de la educación emocional. Una mirada crítica”. Teri, 32, 1, ene-jun, 101-121

Sorondo, J. (2023). La educación emocional en el marco de las políticas neoliberales: Reflexiones teórico-epistemológicas a partir de un estudio exploratorio sobre discursos de educadoras/es en secundarias del AMBA. Archivos Analíticos de Políticas Educativas, 31(101). https://doi.org/10.14507/epaa.31.7717

Venceslao, Marta y Larrosa, Jorge (2022) Reformas educativas y desprecio al conocimiento. Notas sobre la colonización neoliberal de la escuela, Viento Sur, 185, 109-116