03. Ètica i Bones Pràctiques en la recerca i la intervenció social amb famílies i infància vulnerables

La recerca antropològica amb població vulnerable presenta característiques específiques pel que fa a la confidencialitat i protecció de les persones implicades, sigui quin sigui el seu perfil i condició social. Aquestes cauteles són especialment rellevants quan la recerca s’orienta cap a la intervenció social amb famílies en situació de vulnerabilitat i en particular en l’àmbit de la criança amb infància i adolescència que pateixen una situació de risc social. Certament, la pràctica professional de l’Antropologia s’enfronta actualment a la proliferació de dilemes ètics i desafiaments legals en un context cada vegada més complex. Les bones pràctiques en la recerca estan relacionades amb la manera com es planifica i es desenvolupa la investigació, com es registren i difonen resultats, i com s’apliquen els coneixements derivats de la nostra tasca. En el cas de famílies vulnerables, el context actual de multicrisis (econòmica, energètica, mediambiental, sanitària i de fiabilitat de la informació) afecta de manera punyent a la criança de fills i filles, i posa de manifest la necessitat de millorar i actualitzar les respostes que es donen des de totes les instàncies de l'administració, de l’acadèmia i de la societat en general a les situacions de risc que cada dia pateixen més persones i famílies. D’aquí la importància de plantejar èticament des de l’Antropologia les Bones Pràctiques en l’activitat professional per tal d’aportar eines de planificació estratègica que permetin minimitzar els factors de risc i potenciar aquells aspectes que eviten caure en (o agreujar) situacions d'exclusió i vulnerabilitat.

Coordinació

Anna Piella Vila

anna.piella@uab.cat


Jordi Grau Rebollo

jordi.grau@uab.cat

Delimitació del tema,

L’àmbit de l’ètica i les bones pràctiques en la recerca, en les Ciències Socials en general i en Antropologia en particular, és un tema sensible que requereix amplis debats i consensos col·lectius, i exigeix posicionaments institucionals. Cal compartir i apropar la diversitat de sensibilitats de la nostra disciplina, així com els diferents posicionaments respecte a la manera més adequada d’encarar aquesta qüestió.

Les bones pràctiques en la recerca complementen les lleis i normes vigents, i estan relacionades amb com es planifica i es desenvolupa la recerca, com es registren i es difonen els resultats, i com s’apliquen i s’exploten els coneixements derivats de la recerca. Així mateix, inclouen mecanismes per a l’acompanyament del personal investigador en formació i, per a la participació i/o elaboració de projectes de recerca aplicada per a entitats, institucions i empreses, tant públiques com privades.

En el cas concret que es planteja en aquest Simposi, es pretén avançar cap a un posicionament ètic en la cerca de solucions als desafiaments de la societat presentats per les conseqüències que tenen sobre les famílies vulnerables i en particular sobre la criança dels seus fills i filles, diferents escenaris com són la concurrència de diverses crisis (econòmica, energètica, mediambiental, sanitària i de fiabilitat de la informació), així com la possible cronificació de condicions estructurals de desigualtat i l’emergència de circumstàncies sobrevingudes que agreugen la seva vulnerabilitat. Sense deixar de banda l’existència de barreres de diferent naturalesa, ja sigui sociotecnològiques, de gènere, digitals, a més de les que imposen una inadequada comprensió -i conseqüentment, gestió- de la diversitat cultural i els obstacles que resulten d’una insuficient competència tecnològica i d’informació en les relacions amb entitats i administracions potencialment proveïdores de benestar.

Gustavo Busso (2001) ja ens advertia que la vulnerabilitat social constitueix un procés multidimensional que es pot expressar de diverses formes: ja sigui com fragilitat i indefensió davant de canvis originats en l’entorn; com desempara institucional davant d’un Estat que no contribueix a cuidar sistemàticament la seva ciutadania, o com debilitat interna i inseguretat incapacitadora per pensar estratègies de cara a millorar els nivells de benestar.

Si ens focalitzem en les famílies i la criança, conèixer aquests múltiples factors és essencial per a la protecció de la gent i de la seva informació personal. Per això és important plantejar la rellevància ètica de la pràctica Antropològica així com les Bones Pràctiques en l’activitat professional per tal d’aportar eines de planificació estratègica que permetin minimitzar els factors de risc i potenciar aquells aspectes que eviten caure en (o agreujar) situacions d’exclusió i vulnerabilitat.

 

Breu panoràmica del camp

Tal com assenyalen la majoria dels codis de Bones Pràctiques en la Recerca de les universitats públiques catalanes (vegeu enllaços a la Bibliografia), quan un estudi o projecte de recerca implica el tractament de dades personals, cal cuidar especialment tot el relatiu a la protecció de les persones físiques respecte al tractament de les dades i la lliure circulació d’aquestes.

Igualment, la responsabilitat recau en les persones investigadores que han d’adquirir el compromís explícit de guardar la deguda confidencialitat sobre tot allò que pugui identificar a qui participa com informant en un projecte. A més, s’han de comprometre explícitament a no traspassar dades a altres projectes o investigadors/res sense l’autorització de les persones implicades.

Aquests codis de Bones pràctiques de les universitats catalanes posen en relleu valors com l’honestedat, el rigor i la responsabilitat vinculada al compromís.

Tanmateix, les Orientacions deontològiques de ASAEE (2014) expliciten que el primer i més fonamental compromís de la pràctica antropològica s’estableix amb les persones amb les quals col·laborem directament en el transcurs del nostre treball de camp. Tradicionalment, l’Antropologia ha treballat amb grups minoritaris i en espais perifèrics, motiu pel qual és més crucial encara preservar la integritat i protecció de la població involucrada. Per això és essencial un compromís de fiabilitat amb els resultats dels nostres treballs, promovent la participació de les persones i col·lectius implicats i la seva protecció.

Aquest simposi es proposa obrir un debat sobre situacions problemàtiques que els i les professionals de l’Antropologia podem trobar durant el treball etnogràfic i sobre la manera en com s’encaren aquests dilemes. Considerem d’especial interès poder compartir la manera de concebre específicament la pràctica i la substància de les qüestions ètiques en la recerca, les competències que es consideren necessàries per afrontar aquestes situacions i els possibles recursos que s’han emprat (formals o informals) davant d’aquestes situacions.

Són especialment benvingudes contribucions que, tant des d’una perspectiva teòrica com empírica, incideixin en qualsevol dels següents àmbits:

 

  • Problemàtiques ètiques que emergeixen en la investigació antropològica amb famílies i infàncies vulnerables.
  • Experiències de Bones practiques en la investigació etnogràfica.
  • Negociacions amb interlocutors/res (personal administració, comitès d’ètica, i població d’estudi) durant el treball etnogràfic.
  • Valoracions ètiques de les xarxes de suport, formal i informal, com a proveïdores de serveis i recursos, en els contextos de recerca amb famílies vulnerables.
  • Perspectives ètiques en escenaris canviants de vulnerabilitat sociofamiliar.
  • Propostes formatives destinades a millorar el coneixement i el treball de camp en les Bones Pràctiques en la Recerca amb famílies vulnerables.
Bibliografía

ASAEE. Orientaciones deontológicas para la práctica de la Antropología professional 2014: https://asaee-antropologia.org/asaee/orientaciones-deontologicas/

Busso, Gustavo. 2001. «Vulnerabilidad social: nociones e implicancias de políticas para Latinoamérica a inicios del siglo XXI». En Las diferentes expresiones de la vulnerabilidad social en América Latina y el Caribe: 39. Santiago de Chile: Naciones Unidas – Comisión Económica para América Latina y El Caribe – Cepal.

Codis Bones Pràctiques Universitats públiques catalanes:

Estalella, A. (2011). Hacia la ética de la investigación como un espacio epistémico. Una oportunidad para innovar en sus formas institucionales. Ankulegi. Revista de Antropología Social, (15), 91-101.

Estalella, A., & Ardèvol, E. (2007, September). Field ethics: Towards situated ethics for ethnographic research on the Internet. In Forum Qualitative Sozialforschung/Forum: Qualitative Social Research (Vol. 8, No. 3).

Estalella Fernández, J. A., Albarracín Garrido, D., Álvarez Plaza, C., Blanco Merlo, J. R., Blázquez Rodríguez, M. I., Cornejo Valle, M., … & Salguero Montaño, O. (2021). Ética de la investigación en ciencias sociales. El problematorio de ética, un recurso pedagógico para los dilemas de la investigación contemporánea.

Fonseca, C. (2007). O anominato e o texto antropológico: Dilemas éticos e políticos da etnografia’em casa’. Teoria e cultura2(1 e 2).

Grau Rebollo, Jorge, Anna Piella Vila, Aurora González Echevarría y María Valdés Gázquez. 2021. “Vulnerabilidad sociocultural en contextos de crianza: retos teóricos y propuesta analítica”. Disparidades. Revista de Antropología 76(2): e021. doi: <https://doi.org/10.3989/dra.2021.021>