·
Simposis 2026

33. Experiències de violència i discriminació en els serveis de salut sexual i reproductiva i autogestió: una mirada interseccional

Aquest simposi aborda les experiències de violència i discriminació en els serveis de salut sexual i reproductiva a Europa i Amèrica Llatina, centrant-se en l’atenció ginecològica -obstètrica i l’accés a diferents tipus de serveis – atenció pre i post natal, part, avortament, tractament de patologies ginecològiques, infertilitat - des d’una perspectiva interseccional. S’exploraran les barreres estructurals, institucionals i socioculturals que han d’afrontar en particular adolescents i joves, dones, persones non heterosexuals, non binaries i trans, persones racialitzades, migrants i persones amb discapacitat. A través de l’anàlisi d’estudis qualitatius i de testimonis, es debatran pràctiques de violència ginecològica -obstètrica, estereotips en l’atenció sanitària i la manca d’accés a informació i recursos adequats que dificulten l’accés a serveis de salut sexual i reproductiva i afecten la seva qualitat en diferents contextos socials i culturals. Així mateix, s’examinaran estratègies d’autogestió i resistència desenvolupades pels mateixos col·lectius per garantir l’exercici dels seus drets sexuals i reproductius i la satisfacció de les seves necessitats (non)reproductives. L’objectiu del simposi és generar un espai de reflexió i debat interdisciplinari sobre el fenomen de la violència i de la discriminació en els serveis de salut sexual i reproductiva que contribueixi a la visibilització d’aquestes problemàtiques i al disseny d’estratègies per a una atenció sanitària més equitativa, respectuosa i inclusiva.

Coordinació

Serena Brigidi

serenabrigidi@gmail.com

Institut de Recerca (VHIR), Fundació Universitari Vall d’Hebron. Grup de recerca Medicina Materna i fetal. 

Silvia De Zordo

silviadezordo@ub.edu

Universitat de Barcelona

Enviament de comunicacións

L’accés a les cures en el camp de la salut sexual i reproductiva és un dret fonamental; tanmateix, a escala global encara persisteixen restriccions i pràctiques discriminatòries que en limiten l’exercici de manera equitativa. La violència i la discriminació en l’atenció ginecològica-obstètrica (Brigidi, 2025) i la persistència de diferents tipus de barreres legals i socials que dificulten l’accés a l’avortament (De Zordo et al. 2016-2023; Mishtal & De Zordo 2021) i a altres serveis de salut sexual i reproductiva són fenòmens documentats en diversos contextos en el camp de la recerca antropològica i de la salut pública, que afecten especialment els grups en situació de vulnerabilitat. Aquest simposi proposa una anàlisi interseccional que visibilitzi les múltiples dimensions de l’exclusió i l’articulació de diferents tipus de discriminació i de violència – estructural, simbòlica, de gènere, etc. – en aquests serveis.

S’abordaran tres eixos temàtics principals:

  1. Barreres i desigualtats en l’accés
    • Restriccions legals i administratives que dificulten l’accés als serveis de salut sexual i reproductiva
    • Estigmatització social i sanitària de determinades pràctiques i grups socials que necessiten accedir a serveis de salut sexual i reproductiva
  2. Violència ginecològica-obstètrica i barreres en l’atenció sanitària
    • Pràctiques coercitives, infantilització de pacients i manca de consentiment informat.
    • Discriminació envers adolescents i joves, dones, persones racialitzades, migrants, persones non heterosexuals, non binàries, trans i persones amb discapacitat en l’atenció ginecològica -obstètrica.
    • Impacte de la patologització de determinats cossos i experiències reproductives.
  3. Resistències, xarxes de suport i propostes cap a una atenció equitativa
    • Experiències d’autogestió en salut sexual i reproductiva.
    • Models d’atenció amb perspectiva de gènere i interseccionalitat.
    • Xarxes de suport, polítiques i estratègies per garantir una atenció respectuosa i lliure de discriminació i violències.

Aquest simposi convida investigadores, professionals de la salut, activistes i persones amb experiències viscudes a compartir coneixements i perspectives. Mitjançant un enfocament interdisciplinari i participatiu, es busca generar eines per repensar les pràctiques d’atenció i promoure canvis estructurals en els serveis de salut sexual i reproductiva.

Bibliografía

Aiken, A. R. A., et al. (2018). Barriers to accessing abortion services and perspectives on using mifepristone and misoprostol at home in Great Britain. Contraception, 97(2), 177-183.

Aiken, A. R. A., et al. (2021). Demand for self-managed online telemedicine abortion in eight European countries during the COVID-19 pandemic: a regression discontinuity analysis. BMJ Sexual & Reproductive Health, 47, 238-245.

Alonso Álvarez, A., & Paleo Mosquera, N. (2017). Políticas de salud sexual y reproductiva en España: Contra-movimientos y marcos interpretativos en conflicto. RES. Revista Española de Sociología, 26(3), 59-76.

Baum, S. E., et al. (2020). “It’s not a seven-headed beast”: Abortion experience among women that received support from helplines for medication abortion in restrictive settings. Health Care for Women International, 41(10), 1-19.

Bercu, et al. (2022). In-person later abortion accompaniment: A feminist collective-facilitated self-care practice in Latin America. Sexual and Reproductive Health Matters, 29(3), 2009103.

Berro Pizzarossa, L., & Nandagiri, R. (2021). Self-managed abortion: A constellation of actors, a cacophony of laws? Sexual and Reproductive Health Matters, 29(1), 23-30.

Brandell, K., et al. (2022). Telemedicine as an alternative way to access abortion in Italy and characteristics of requests during the COVID-19 pandemic. BMJ Sexual and Reproductive Health, 48, 252-258.

Brigidi, S. (2022). Estratificación obstétrica interseccional. Revista (Con)textos, 10(April), 93–113.

Brigidi, S. (2025). Group body mapping: Exploring intersectional aspects of obstetric violence through embodiment—Experiences of migrant women in situations of vulnerability. Qualitative Health Research, 0(0).

Brigidi, S., et al. (2023). Violencia ginecológica-obstétrica / Definition of obstetric violence. Psicosomática y Psiquiatría, 27(Oct-Dic), 34-38.

Brigidi, S., Cuadrada, C. (Eds.). (2021). Maternidades, experiencias y narraciones: Una mirada a través de los campos de saberes. Universitat Rovira i Virgili.

Brigidi, S., et al. (2024). Joint response from Latin American, European Obstetric Violence Observatories and other organizations all over Europe to the Joint Position Statement on Substandard and Disrespectful Care in Labour – Because Words Matter. European Journal of Obstetrics & Gynecology and Reproductive Biology, 299, 329–330.

Calkin, S. (2023). Abortion Pills Go Global. Reproductive Freedom Across Borders. Oakland, California: University of California Press.

Cockrill, K., et al. (2015). Addressing abortion stigma through service delivery. The Sea Change, Advancing New Standards in Reproductive Health, Ibis Reproductive Health ed.

Cuesta, C. R. (2017). Enfermedades ginecológicas y salud reproductiva en mujeres inmigrantes. Matronas Hoy, 5(3), 11-14.

De Londras, F., et al. (2022). The impact of ‘grounds’ on abortion-related outcomes: A synthesis of legal and health evidence. BMC Public Health, 22, 936.

De Zordo, S., Mishtal, J., & Anton, L. (Eds.). (2016). A Fragmented Landscape: Abortion Governance and Protest Logics in Europe. Oxford & New York: Berghahn Books.

De Zordo, S., et al. (2023). The first difficulty is time: The impact of gestational age limits on reproductive health and justice in the context of cross-border travel for abortion care in Europe. Social Science & Medicine, 321.

Dolman, C., Jones, I., & Howard, L. M. (2013). Pre-conception to parenting: A systematic review and meta-synthesis of the qualitative literature on motherhood for women with severe mental illness. Archives of Women’s Mental Health, 16(3), 173-196.

Gascón, M. L. G., et al. (2011). El abordaje de la salud sexual y reproductiva en mujeres inmigrantes desde un enfoque de género. Cultura de los Cuidados, 30, 45-51.

Grosso, M. T., et al. (2022). In-person later abortion accompaniment: A feminist collective-facilitated self-care practice in Latin America. Sexual and Reproductive Health Matters, 29(3).

Halfmann, D. (2012). Recognizing medicalization and demedicalization: Discourses, practices, and identities. Health, 16(2), 186-207.

Hughes Miller, M. (2020). Introduction to Special Issue: Criminalizing motherhood and reproduction. Women & Criminal Justice, 30(5), 310-315.

Kumar, A., et al. (2009). Conceptualizing abortion stigma. Culture, Health and Society, 11(6), 625–639.

Larrea, S., Palència, L., & Borrell, C. (2021). Medical abortion provision and quality of care: What can be learned from feminist activists? Health Care for Women International, 15, 1-20.

Lash, B. N. (2022). Managing stigma through laughter: Disability stigma & humor as a stigma management communication strategy. Communication Studies, 73(4), 412-424.

Leal-Jofré, E., et al. (2022). Salud sexual y reproductiva en mujeres migrantes latinoamericanas: Una revisión narrativa. MUSAS. Revista de Investigación en Mujer, Salud y Sociedad, 7(2), 104-126.

Mishtal, J., & De Zordo, S. (2021). Policy, governance, practice – Global perspectives on abortion. In S. Han & C. Tomori (Eds.), The Routledge Handbook of Anthropology and Reproduction (pp. 150-164). Oxford: Routledge Press.

Moseson, H., et al. (2020). Self-managed abortion: A systematic scoping review. Best Practice and Research Clinical Obstetrics and Gynaecology, 63, 87-110.

Nevado Llopis, A. (2014). Barreras lingüísticas y culturales que dificultan la comunicación intercultural en el ámbito de la salud reproductiva. Panace, 15(40), 278-289.

Norris, A., et al. (2011). Abortion stigma: A reconceptualization of constituents, causes and consequences. Women’s Health Issues, 21(3S), S49–S54.

Sorhaindo, A. M., & Lavelanet, A. (2022). Why does abortion stigma matter? A scoping review and hybrid analysis of qualitative evidence illustrating the role of stigma in the quality of abortion care. Social Science and Medicine, 311, 115271.

World Health Organization (WHO). (2022). Abortion care guideline.

No hi ha comunicacions disponibles per aquest simposi en aquest moment.

·