28. Imaginant futurs multiespècie: noves fronteres de l’antropologia ambiental

Les múltiples crisis ambientals induïdes per l’activitat humana –del canvi climàtic a la contaminació o la pèrdua de biodiversitat– amenacen no tan sols la continuïtat dels ecosistemes terrestres i aquàtics, sinó també la capacitat humana d’imaginar futurs sostenibles. Aquest simposi es presenta com un espai per compartir plantejaments teòrics i coneixement etnogràfic sobre com la representació d’un futur tenyit per aquestes crisis ambientals està impactant les comunitats locals i, sobretot, com aquestes hi reaccionen. Quins projectes de cura de la biodiversitat, de conservació, restauració, reparació, etc., posen en marxa aquestes comunitats? Busquem reflexionar conjuntament sobre diverses formes d’intervenció sobre el futur orientades cap al que Bird-Rose (2017) anomena “multispecies conviviality”, i que podríem traduir per una alegre companyonia multiespècie. Convidem a treballs que abordin com les poblacions locals actuen davant de la disminució o la desaparició de determinades espècies animals o vegetals que els eren familiars, com actuen davant dels efectes visibles de la contaminació de l’aigua, l’aire i el subsòl, la degradació dels boscos i el litoral, la sequera, plagues i malures, així com dels anuncis i activació de nous macro-projectes d’infraestructures, la urbanització descontrolada, etc. Quines respostes es donen a la sobreexplotació de recursos naturals, els riscos alimentaris, la crisi pesquera, etc., des de l’activisme local? Com s'actua davant de la circulació de plantejaments negacionistes del canvi climàtic? Ens interessem per iniciatives que, més enllà del conservacionisme tradicional i de l’antagonisme entre discurs científic i població local, cerquen construir un futur alternatiu basat en la cooperació multiespècie.

Coordinació

Eliseu Carbonell

eliseu.carbonell@udg.edu


Maria Coma Santasusana

maria.coma@inalco.fr

En un context de múltiples crisis mediambientals induïdes per l’activitat humana – del canvi climàtic a la contaminació o la pèrdua de biodiversitat– les ciències humanes i socials han posat al centre de la seva atenció les relacions que els humans establim amb els éssers vius amb qui compartim hàbitats (Kirksey & Helmreich, 2010; Tsing, 2015; van Dooren, Kirksey & Münster 2016). Aquests estudis han mostrat la profunda dependència que els humans tenen de les xarxes interespecífiques en les que es troben immersos/de les que formen part. Fins al punt que autors com Anna Tsing afirmen que “la natura humana és una relació interespècie” (2012: 144).

No obstant, l’amenaça que aquestes crisis suposen per a la continuïtat dels ecosistemes terrestres i marins, així com de les múltiples formes de vida que els constitueixen, desafia la capacitat humana de representar i construir el futur (Granjou & Salazar, 2016; Willow, 2020; Contreras, 2022). En la formulació del concepte de “solastàlgia”, Gleen Albrecht (2005, 2019) suggereix que, amb la crisi climàtica, la sequera, els incendis, la contaminació, l’extinció massiva d’espècies i, en definitiva, la desaparició d’uns paisatges que conferien identitat als seus habitants, les poblacions a Occident estem experimentant avui quelcom molt semblant al que devien experimentar els aborígens australians amb l’arribada dels europeus, la destrucció dels seus paisatges, el trencament de totes les cadenes temporals, veure com el món que coneixem literalment s’ensorra. Achille Mbembe (2023) en el seu darrer llibre apunta la mateixa idea d’una “ruptura genèrica” amb el món que hem conegut degut al canvi climàtic, la pèrdua de la biodiversitat i l’agreujament de les tensions polítiques i les desigualtats, ruptura que fou experimentada per molts habitants de la Terra, humans i no humans, abans de nosaltres com a efecte d’una llarga lletania de devastacions colonials.

En temps de la sisena gran extinció, la ruptura amb el món fins ara conegut és palpable: les taxes d’extinció d’espècies són centenars – si no milers – de vegades més elevades que la taxa històrica (van Dooren 2014, Gan et al. 2017). Pel fet que la vida de cada espècie està entrellaçada amb les de moltes altres, l’extinció d’una espècie és un esdeveniment multiespècie, una pèrdua d’assemblatges resultat del trencament de coordinacions i interdependències de llarga durada entre diferents espècies. A l’extinció massiva cal afegir els fenòmens meteorològics extrems derivats del canvi climàtic (sequeres prolongades, incendis forestals recurrents, entre d’altres), la degradació d’ecosistemes resultant de la contaminació de l’aigua, l’aire i el subsòl o la implementació de nous macro-projectes d’infraestructures i d’urbanització. Tots aquests processos amenacen les complexes xarxes de dependències multiespècie que fan possible la vida a la Terra. Així doncs, ens preguntem com la representació d’un futur marcat per aquests processos està impactant les comunitats locals i sobretot, com aquestes hi reaccionen.

Des dels moviments ecologistes de base a la patrimonialització de la natura, des de la revalorització de sabers ecològics tradicionals a la cooperació entre biòlegs i petits productors, des de la recuperació de llavors o de conreus antics a la cria en captivitat i reintroducció d’espècies animals, etc., s’observa en els darrers anys l’aparició d’iniciatives sovint connectades entre elles que tracten de crear xarxes de col·laboració basades en el principi que, com sosté Tsing (2015), el futur de la humanitat requerirà la coordinació entre espècies. Quins projectes de cura de la biodiversitat, de protecció, conservació, restauració o reparació activen aquests futurs imaginats? Alhora, quins moviments de sabotatge, boicot o altres formes de denúncia es posen en marxa per aturar-ne les versions menys acollidores a la vida? Aquest simposi convida a reflexionar conjuntament sobre diverses formes d’intervenció sobre el futur orientades cap al que Deborah Bird-Rose (2017) anomena “multispecies conviviality”, i que podem traduir per “alegre companyonia multiespècies”.

És benvinguda tota reflexió antropològica entorn a les respostes que diferents col·lectius – de poblacions locals a entitats i activistes, voluntaris, científics o institucions – articulen davant de la disminució o la desaparició d’espècies animals o vegetals que els eren familiars, els efectes de la contaminació sobre els ecosistemes, la degradació del litoral, la sequera prolongada, les plagues i malures, així com dels anuncis i posada en marxa de nous macro-projectes d’infraestructures, la urbanització descontrolada, etc. Quines respostes es donen a la sobreexplotació de recursos naturals, els riscos alimentaris, la crisi pesquera, etc? També es convida a una reflexió crítica sobre la circulació i la resposta a discursos i polítiques negacionistes del canvi climàtic que ens aboquen al que Bill McKibben (2006) anomenà la fi de la natura. Es tracta, finalment, d’explorar les noves fronteres temporals que ens planteja una antropologia ambiental posicionada més enllà d’allò humà.

Bibliografía

Albrecht, Gleen (2005). “Solastalgia: A new concept in human health and identity”, PAN philosophy activism nature, 3:41-55.

Albrecht, Gleen (2019). Earth Emotions: New Words for a New World. Cornell University Press.

Bird Rose, Deborah (2017). “Shimmer. When All You Love is Being Trashed” in Anna Tsing, Heather Swanson, Elaine Gan and Nils Bubandt (Eds.) Arts of Living on a Damaged Planet, Minneapolis and London, University of Minnesota Press, G51-63.

Contreras, R. (2022). Imaginar futuros. La temporalidad de ganarse la vida en el Valle de Mezquital. México: UNAM-CIICH.

Gan, Elaine, Tsing, Anna, Swanson, Heather & Bubandt, Nils (2017). “Introduction. Haunted landscapes of the Anthropocene” in Anna Tsing, Heather Swanson, Elaine Gan and Nils Bubandt (Eds.) Arts of Living on a Damaged Planet, Minneapolis and London, University of Minnesota Press, G1-14.

Granjou, Celine & Salazar, Juan. (2016). Future. Environmental Humanities. 8:2, 240-244. DOI. 10.1215/22011919-3664342.

Kirksey, Eben & Helmreich, Stefan (2010). “The emergence of multispecies ethnography” Cultural anthropology 25(4): 545-576.

Mbembe, Achille (2023). La communauté terrestre. Éditions La Découverte.

McKibben, Bill (2006). The End of Nature. Random House

Tsing, Anna L. (2012). “Unruly Edges: Mushrooms as Companion Species.” Environmental Humanities, 1(1): 141–54.

Tsing, Anna L. (2015). The mushroom at the end of the world: On the possibility of life in capitalist ruins. Princeton and Oxford, Princeton University Press.

van Dooren, Thom (2014). Flight Ways. Life and Loss at the Edge of Extinction, New York, Columbia University Press

van Dooren, Thom, Kirksey, Eben & Münster, Ursula (2016). “Multispecies studies: Cultivating arts of attentiveness.” Environmental Humanities, 8(1): 1-23.

Willow, A. J (2020). The World We (Re)Build: An Ethnography of the Future, Anthropology and Humanism, 46, 4-20.