46. La fabricació de l’Estat: Els agents en la configuració de l’acció pública

Aquest simposi convida a la discussió, a partir de contribucions basades en recerques empíriques, sobre la participació de diversos agents provinents de diferents sectors en la configuració de formes d'acció pública estatal. Els processos d'intervenció pública es caracteritzen per la implicació de múltiples agents més enllà dels actors públics directament responsables: experts, juristes, representants sectorials, delegats sindicals i patronals, organitzacions de base i grups de pressió participen en diversos moments de la producció de polítiques públiques i en la configuració de cursos d'acció pública específics. Aquestes dinàmiques es manifesten en les lluites per definir un problema social, en com s'incorpora en les agendes polítiques com a objecte d'intervenció estatal, i en la negociació, contestació o implementació de polítiques a través de diferents nivells administratius. El simposi anima a presentar treballs que analitzin aquests processos, centrant-se en el paper d'agents no governamentals com ara experts, científics, periodistes, empresaris, think tanks i altres. També convida a repensar qüestions clàssiques de l'antropologia política, com la condició porosa de les fronteres estatals, el paper dels agents en l'acció estatal, i la relació entre l'Estat, el mercat i els espais socials en què intervé, analitzant els efectes mutus i les tensions existents.

Coordinació

Eloi Sendrós Ferrer

sendrosferrer@gmail.com


Alejandro GORR

alejandro.gorr@gmail.com


Agustín D'Onia

agustindonia@yahoo.com

El present simposi fa una crida a la discussió, a partir de contribucions basades en recerques empíriques, sobre la participació de diversos agents provinents de diferents sectors, en la orientació i la concreció de formes d’acció pública estatal.

Els processos de producció d’intervencions públiques (Shore, 2010) –des de reformes legislatives, fins a plans de desenvolupament territorial, passant per petites actuacions en l’àmbit local– es caracteritzen per la implicació de múltiples agents més enllà dels actors públics que en són directament responsables (Dubois, 2014; Li, 2007). Experts, juristes, representants sectorials, delegats sindicals i patronals, organitzacions de base i grups de pressió, entre d’altres, participen –en diferents estadis– en la producció d’una determinada política publica, o en la configuració de determinats cursos d’acció pública. Això es manifesta en els embats per definir un fenomen com a problema social, i en la forma en què és incorporat en les agendes polítiques com a objecte d’intervenció estatal (Lagroye, 2003; Lahire, 1999; Neveu, 2015); en la concentració d’agents que són convocats (per en comissions o en processos participatius) per a construir els objectes d’intervenció pública i legitimar formes específiques d’intervenció estatal (Bourdieu, 2014); en el mode en què certes polítiques públiques són interpretades, negociades o contestades a mesura que circulen per diferents escales administratives (per exemple, des de l’àmbit europeu fins els municipis) i sectors dels organismes estatals (Eymeri, 2003; Genieys, 2005; Georgakakis, 2022; Lebrou, 2022); en la seva implementació discrecional per part dels agents encarregats de dur-les a terme (Lipsky, 2010; Dubois, 2018; Perelmiter, 2016; Spire, 2007 ; Vommaro, 2019); en la forma en què són percebudes, utilitzades, adaptades o rebutjades per les poblacions a les quals s’adrecen (Ferguson & Gupta, 2002; Li, 2007).

Aquest conjunt heterogeni i multicapa d’agents participa en la construcció del que Scott (1989) anomena ‘el punt de vista de l’Estat’, que es concreta en la confecció i legitimació de perspectives i categories a partir de les quals classificar, ordenar, i intervenir sobre la realitat, i que alhora legitimen formes particulars d’intervenció pública (Bourdieu, 2014).

Així doncs, a través d’aquest simposi animem a presentar i discutir treballs que prenguin una política, una intervenció, o un àmbit particular de l’acció pública estatal, a partir del qual contribueixin a desgranar aspectes específics dels processos mitjançant els quals es produeixen i legitimen formes estatals de mirar, classificar, categoritzar, parametrar i intervenir sobre el món; parant especial atenció a l’anàlisi de processos i estadis concrets, com al paper d’agents com ara experts, científics, periodistes, empresaris, lobbys, think tanks, i altres agents no governamentals.

Aquesta aproximació a l’acció pública estatal també convida a repensar qüestions clàssiques de l’antropologia política i de l’Estat, com ara la condició incerta i porosa de les fronteres estatals (Gupta, 1995): qui són els agents de l’Estat i qui contribueix a la seva acció i (re)producció, així com a la producció d’estatalitat, sense ser necessàriament un buròcrata, un alt funcionari, o un delegat polític (per exemple, el tercer sector, bancs, mitjans de comunicació, ONG o empreses). També permet explorar els ensamblatges entre l’Estat i els sectors sobre els quals intervé, fruit de la pròpia lògica de l’acció pública (Dubois, 2014), així com els ensamblatges entre l’Estat i el mercat (Polanyi, 1989 [1944]; Li, 2007; Scott, 2021), tot convidant a problematitzar antropològicament la relació dialèctica entre l’Estat i els espais socials en els que intervé (sectors econòmics, mercats, camps d’activitat, poblacions, territoris…); indagant en els efectes de la intervenció estatal en la configuració d’aquests espais de relacions i, alhora, en com la relació amb aquests espais genera afectes en les estructures estatals.

Bibliografía

Bourdieu, P. (2014). Sobre el estado: Cursos en el Collège de France (1989-1992). Anagrama.

Bourdieu, P. & Christin, R. (2015). La construcción del mercado. El campo administrativo y la producción de la “política de vivienda.” Sudamérica: Revista de Ciencias Sociales, 4, 65–85.

Dubois, V. (2014). “L’action de l’État, produit et enjeu des rapports entre espaces sociaux”, Actes de la recherche en sciences sociales”, nº 201-202

Dubois, V. (2009). L’action publique. In A. Cohen, B. Lacroix, & P. Riutort (Eds.), Nouveau manuel de science politique (pp. 311–325). La Découverte.

Dubois, V. (2018). El burócrata y el pobre: Relación administrativa y tratamiento de la miseria. Institució Alfons el Magnànim, Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació

Ferguson, J. (1994). The anti-politics machine: Development, depoliticization, and bureaucratic power in Lesotho. University of Minnesota Press.

Ferguson, J.; Gupta, A. (2002). Spatializing states: toward an ethnography of neoliberal governmentality. American Ethnologist, 29 (1), 981 – 1002.

Georgakakis, D. (2022). Ce que le champ de l’Eurocratie nous dit des politiques européennes. En

Dubois, V. (Dir). Les structures sociales de l’action publique. Analyser les politiques publiques avec la sociologie des champs, p. 483-520. Éditions du Croquant.

Gupta, A. (1995) “Blurred Boundaries: The Discourse of Corruption, the Culture of Politics, and the Imagined State”. American Ethnologist, 22 (2), may 1995 pp. 375-402

Lagroye, J., François, B., & Sawicki, F. (2006). Sociologie Politique (5th ed.). Presses de Sciences Po et Dalloz.

Lahire Bernard (1999), L’invention de l’ « illettrisme ». Rhétorique publique, éthique et stigmates, Paris, La Découverte.

Lebrou, V. (2022). Analyser la mise en oeuvre de l’action publique européene avec la sociologie des champs. Quelques remarques sur la politique de cohesion de l’Union Européene. En Dubois, V. (Dir). Les structures sociales de l’action publique. Analyser les politiques publiques avec la sociologie des champs, p. 433-446. Éditions du Croquant.

Li, T.M. (2007). The will to improve: Governmentality, development, and the practice of politics. Duke University Press.

Lipsky, M. (2010). Street-level bureaucracy: Dilemmas of the individual in public service. Russell Sage Foundation.

Perelmiter, L. (2016). Burocracia plebeya. La trastienda de la asistencia social en el Estado argentino.

Polanyi, K. (1989). La gran transformación: Los orígenes políticos y económicos de nuestro tiempo. Fondo de Cultura Económica

Scott, J. C. (1998). Seeing like a state: How certain schemes to improve the human condition have failed. Yale University Press.

Scott, J.C. (2021). Further Reflections on Seeing Like a State. Poloty, nº 53(3), 507-514.

Shore, C. (2010). La antropología y el estudio de la política pública: reflexiones sobre la formulación de las políticas. Antípoda, 10, 21–49.