El present simposi fa una crida a la discussió, a partir de contribucions basades en recerques empíriques, sobre la participació de diversos agents provinents de diferents sectors, en la orientació i la concreció de formes d’acció pública estatal.
Els processos de producció d’intervencions públiques (Shore, 2010) –des de reformes legislatives, fins a plans de desenvolupament territorial, passant per petites actuacions en l’àmbit local– es caracteritzen per la implicació de múltiples agents més enllà dels actors públics que en són directament responsables (Dubois, 2014; Li, 2007). Experts, juristes, representants sectorials, delegats sindicals i patronals, organitzacions de base i grups de pressió, entre d’altres, participen –en diferents estadis– en la producció d’una determinada política publica, o en la configuració de determinats cursos d’acció pública. Això es manifesta en els embats per definir un fenomen com a problema social, i en la forma en què és incorporat en les agendes polítiques com a objecte d’intervenció estatal (Lagroye, 2003; Lahire, 1999; Neveu, 2015); en la concentració d’agents que són convocats (per en comissions o en processos participatius) per a construir els objectes d’intervenció pública i legitimar formes específiques d’intervenció estatal (Bourdieu, 2014); en el mode en què certes polítiques públiques són interpretades, negociades o contestades a mesura que circulen per diferents escales administratives (per exemple, des de l’àmbit europeu fins els municipis) i sectors dels organismes estatals (Eymeri, 2003; Genieys, 2005; Georgakakis, 2022; Lebrou, 2022); en la seva implementació discrecional per part dels agents encarregats de dur-les a terme (Lipsky, 2010; Dubois, 2018; Perelmiter, 2016; Spire, 2007 ; Vommaro, 2019); en la forma en què són percebudes, utilitzades, adaptades o rebutjades per les poblacions a les quals s’adrecen (Ferguson & Gupta, 2002; Li, 2007).
Aquest conjunt heterogeni i multicapa d’agents participa en la construcció del que Scott (1989) anomena ‘el punt de vista de l’Estat’, que es concreta en la confecció i legitimació de perspectives i categories a partir de les quals classificar, ordenar, i intervenir sobre la realitat, i que alhora legitimen formes particulars d’intervenció pública (Bourdieu, 2014).
Així doncs, a través d’aquest simposi animem a presentar i discutir treballs que prenguin una política, una intervenció, o un àmbit particular de l’acció pública estatal, a partir del qual contribueixin a desgranar aspectes específics dels processos mitjançant els quals es produeixen i legitimen formes estatals de mirar, classificar, categoritzar, parametrar i intervenir sobre el món; parant especial atenció a l’anàlisi de processos i estadis concrets, com al paper d’agents com ara experts, científics, periodistes, empresaris, lobbys, think tanks, i altres agents no governamentals.
Aquesta aproximació a l’acció pública estatal també convida a repensar qüestions clàssiques de l’antropologia política i de l’Estat, com ara la condició incerta i porosa de les fronteres estatals (Gupta, 1995): qui són els agents de l’Estat i qui contribueix a la seva acció i (re)producció, així com a la producció d’estatalitat, sense ser necessàriament un buròcrata, un alt funcionari, o un delegat polític (per exemple, el tercer sector, bancs, mitjans de comunicació, ONG o empreses). També permet explorar els ensamblatges entre l’Estat i els sectors sobre els quals intervé, fruit de la pròpia lògica de l’acció pública (Dubois, 2014), així com els ensamblatges entre l’Estat i el mercat (Polanyi, 1989 [1944]; Li, 2007; Scott, 2021), tot convidant a problematitzar antropològicament la relació dialèctica entre l’Estat i els espais socials en els que intervé (sectors econòmics, mercats, camps d’activitat, poblacions, territoris…); indagant en els efectes de la intervenció estatal en la configuració d’aquests espais de relacions i, alhora, en com la relació amb aquests espais genera afectes en les estructures estatals.